´Dimissions al CoNCA´, lavanguardia

El Consell Nacional de la Cultura i dels Arts (CoNCA), elogiat encara a la web de la Generalitat com "un organisme pioner al sud d´Europa", acaba de perdre a gairebé tot el seu consell plenari. Deu dels seus onze membres, inclòs el president, van dimitir el dilluns. A la seva manera de veure, el Govern "pretén tallar els tímids avanços en la desgovernamentalització de les polítiques de suport i promoció de la creativitat". I aquesta pretensió significaria "una involució política". Per la seva banda, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va criticar als dimisionarios per deixar el càrrec abans que s´aprovi la llei ómnibus que revisarà les funcions del CoNCA, i va assegurar que l´eliminació de duplicitats i tràmits reportarà un estalvi de 3 a 4 milions d´euros. En tot cas, el CoNCA, gestat en diverses legislatures per posar les subvencions culturals a resguard de vaivens polítics, ha entrat en una crisi d´incert final.



La història del CoNCA es remunta a 2004, quan el Govern, llavors encapçalat per Pasqual Maragall, va encarregar a Josep Maria Bricall, exconseller de la Generalitat presidida per Tarradellas, la redacció d´un informe preliminar sobre el Consell dels Arts. Durant la llarga etapa del pujolisme s´havia seguit una política cultural d´arrels resistenciales, i una part significativa del sector cultural i creatiu havia reclamat insistentment un nou i independent repartiment de les ajudes a la creació. A tal fi, semblava oportú constituir un ens a imatge i semblança del Arts Council de Gran Bretanya (país en el qual, per cert, l´organisme homòleg del Departament de Cultura català reuneix també competències relatives a mitjans de comunicació i esports). El procés va avançar lentament fins que en el 2008 es va aprovar la llei corresponent i, un any després, es va constituir l´organisme.



El CoNCA ha tingut doncs una marxa autònoma d´uns dos anys, en els quals ha repartit prop de deu milions d´euros anuals en subvencions, ha elaborat informes sobre l´estat de la cultura i ha gestionat els Premis Nacionals de Cultura. Aquesta etapa va entrar en fase de canvis amb l´arribada de l´actual Govern i la redacció de la llei ómnibus, que despulla als consellers del CoNCA dels seus poders executius i els deixa com a mers assessors... En temps de retallades generalitzades, la revisió de les funcions del CoNCA pot argumentar-se mitjançant el suposat estalvi i racionalització que comportarà. Però deixa també un regust amarg: aquest instrument propi d´una democràcia madura, llarg temps reclamat pel sector cultural i de complexa elaboració, ha estat desnaturalitzat.

9-XI-11, lavanguardia