´El cara a cara devalúa la democrācia ´, Sergi Pāmies

El valor polític del cara a cara del dilluns va ser nul i, en qualsevol cas, continuista. L´abisme entre la situació econòmica i la retòrica electoral sobre les possibles solucions posa els pèls de punta. Recorda aquestes pel·lícules japoneses de terror apocalíptic en les quals, per lluitar contra un monstre de les dimensions de Godzila, els ciutadans surten al carrer amb pals i escopetes de perdigons. Quan arriba la propera ona de malestar (empesa per la seqüència programada i repetitiva de: a) crisi energètica provocada per conflictes entre xiítes i sunnites, b) atacs de pirateria financera organitzada o c) rebrots de terrorisme), l´esgrima dialèctica de Rajoy i Rubalcaba serà arrasada per la monstruosa realitat. Parlen de retallades quan el que s´imposarà serà l´amputació, començant per estructures tan artificials i discutibles com l´Acadèmia de la Televisió. En diem cara a cara, però, posats a ser rigorosos, hauríem de dir-ne Esquena a esquena. Incomprensiblement, hem acceptat que els partits pactin el sumari de temes i que el periodisme sigui segrestat per la hiperactivitat censora de les maquinàries assessores (la imatge d´Elena Valenciano posant davant els fotògrafs com si estigués a la catifa vermella de Cannes és l´expressió més gràfica de la confusió de vanitats que ha podrit els valors progressistes i un càstig per al periodisme, que ha d´empassar-se l´arrogància d´aquests cortesans de la política, que tant devaluen la democràcia).

El valor escenogràfic del cara a cara,en canvi, va ser simptomàtic i alliçonador. Atinadamente, alguns analistes han parlat de l´Espanya de Cuéntame. Però l´escenari també ens va traslladar a altres iconografies totalitàries. La distància kilométrica entre interlocutors i les proporcions de l´espai -que transforma als protagonistes en hormiguitas insignificants de dibuix de Quino- semblaven rememorar la televisió romanesa de Ceaucescu, o l´unipersonalisme pop de Kim Il Sun. L´anacronisme futurista necessitava d´un capità de la nau com el de Star Trek, amb pijama i supurant una loquacitat klingon.

L´espectacle va ser políticament inútil i periodísticament depriment (com el moderador tenia les mans lligades pels escamots partidistes, Rubalcaba va haver de fer de periodista!). Televisiva i políticament, va ser una nit trista. L´única utilitat del cara a cara: ajudar-nos a entendre que avui Godzila està més a prop que ahir.

9-XI-11, Sergi Pàmies, lavanguardia