Diu la Constitució que els partits polítics són garants de la democràcia, però és evident que la seva estructura és molt poc democràtica. És a dir, aquells que han de tutelar els valors d´una societat lliure, es configuren amb poca llibertat.
Recordem alguns ítems significatius: llistes tancades, comissaris polítics, finançament opac. Com ja he escrit, els partits polítics no estan estructurats perquè arribin els millors a la política, sinó perquè visquin feliços els mediocres i els servils. Però el pitjor no és que s´organitzin de manera tan cerril, sinó que intenten erosionar la llibertat que gaudeix la pròpia societat, convençuts que són una espècie de dèspotes il·lustrats que han de guiar-nos més enllà de les nostres voluntats. L´exemple més rotund del que dic és la campanya electoral recentment estrenada, émula de les misèries de la resta de campanyes viscudes. Una vegada més, sense vocació d´esmena sinó al contrari, amb doble ració, els partits polítics han decidit ningunejar al quart poder, aquest altre garant de la democràcia que és la llibertat d´informació, i han intentat convertir als periodistes en mers transmissors de propaganda. Això és especialment sagnant a ràdio i televisió, on han de menjar-se blocs electorals infumables i píndoles informatives enviades pels propis partits. En quin país lliure s´ha vist que les úniques imatges que tingui la televisió per informar d´un míting polític, siguin les que ha enviat el propi partit? "Canal institucional" li criden eufemísticamente, per no anomenar-lo "canal de transmissió ideològica".
A l´era del Twitter i la resta de xarxes socials, just quan la informació vola a velocitat de la llum, resulta que els periodistes no poden gravar les imatges que considerin oportunes d´aquells que volen governar un país. I si parlem de debats, l´enrogiment arriba a la categoria de vergonya col·lectiva. Mentre podem veure pels canals internacionals les desenes de debats que tenen els candidats presidencials d´altres països -Hillary i Obama van tenir més d´un centenar-, aquí hem de conformar-nos amb alguna peça solta, hipertutelada, sobresaturada de condicions i exempta de qualsevol besllum de llibertat periodística. I amb els comissaris polítics de torn pactant fins al color de la corbata. El tractament de la informació que els partits polítics intenten imposar als periodistes és un insult a la llibertat informativa i una falta de respecte als professionals, als quals tracten com si fossin menors d´edat. Qui són ells per imposar les regles de joc de la informació! Això no té res a veure amb la pluralitat, només té a veure amb els interessos dels partits, la immaduresa dels quals, por i instint de domini queden bé patents. La qüestió, no obstant això, no és per què ho fan. La qüestió és per què ho permetem.
5-XI-11, Pilar Rahola, lavanguardia
