´Campanya electoral de cartró pedra´, Enric Sierra

A hores d´ara, no els descobreixo res si els dic que les campanyes electorals a Espanya són una gran representació teatral de cartró pedra on l´essencial és l´aparença i el de menys, els missatges i les promeses que ja ningú es creu. Però la present campanya és més que mai un pur tràmit perquè queda eclipsada per la tempesta perfecta econòmica que tenim damunt i per les enquestes que des de fa mesos pronostiquen un resultat inapel·lable amb un únic vencedor i un grapat de partits que es disputaran la morralla minoritària del Congrés dels Diputats.

Estem, doncs, davant el final d´un model de campanyes electorals que perd aigua pertot arreu i que, en el millor dels casos, té un efecte neutre entre els votants. La credibilitat de les campanyes està tocada de mort per l´obstinació dels partits d´imposar per llei el control del temps informatiu en els mitjans televisius públics i privats. Aquesta obsessió, lluny de relaxar-se, està evolucionant cap a límits absurds.

Allí on la llei no ha imposat la propaganda política, les estructures dels partits han anat aplicant mordasses, túpids vels o, directament, la censura. Mordasses virtuals quan estableixen la moda de comparèixer davant la premsa sense admetre preguntes. Mordasses virtuals quan impedeixen l´entrada de les càmeres de mitjans aliens als seus actes públics. I censura, quan decideixen editar ells mateixos les imatges i els fragments dels mítings perquè les televisions no tinguin rares temptacions d´emetre res fos del guió establert. Algú pot tenir interès a veure en els telenotícies espots publicitaris editats pels mateixos partits per donar-los aparença informativa i on els candidats sempre surten impecables? Ningú no s´ho empassa, perquè fins al cartró pedra és més creïble. Per això, la gent s´ha passat als nous espais virtuals on el debat i la participació són lliures i lluny de control polític.

7-XI-11, Enric Sierra, lavanguardia