Ahir, de matinada, a París uns encaputxats van tirar projectils contra les oficines del setmanari satíric Charlie Hebdo,en el número 62 del bulevard Davout. Un molotov va entrar per la finestra i va començar l´incendi. Les flames ho han devastat tot i el local ha quedat inservible. Prèviament hi havia hagut amenaces en Twitter i en Facebook, i uns hackers havien entrat a la web de la revista.
El motiu? Que en el nombre d´aquesta setmana Charlie Hebdo parla de les eleccions a Tunísia, que han tingut com resultat la victòria dels islamistes moderats. Què pot haver indignat als fanàtics? Doncs que l´editorial porta per títol "Aperitiu halal". O que, sobre la capçalera de Charlie Hebdo, han posat una franja vermella on es llegeix "Charia Hebdo", sent charia la paraula francesa per xaria, la llei islàmica que regula les activitats públiques i privades de tot musulmà i que passa bastant dels drets de l´home i de la dona. En aquesta mateixa franja s´explica que aquesta setmana, pels motius indicats, Mahoma és el redactor cap convidat. Mahoma, evidentment, apareix a primera pàgina: amb turbant, simpàtic i somrient mentre diu: "Cent fuetades si no et mors de riure".
Que coses com aquestes desencadenin atacs com el qual va sofrir ahir Charlie Hebdo demostra fins a quin punt el diàleg amb els bàrbars és impossible. Indigna la impunitat amb què actuen a Europa sense que ningú els pari els peus. Fa cinc anys el periòdic danès Jyllands Posten va ser objecte d´atacs -per unes caricatures!- i Charlie Hebdo, que les va reproduir, va sofrir també les conseqüències. Per tenir clar de quin tipus de gent estem parlant prou recordar els atemptats que, al nostre país, durant la transició, van sofrir moltes revistes, amb aquella bomba en la redacció del Papus com a culminació de la barbàrie. Prou establir els paral·lelismes evidents per tenir clar que tant uns com uns altres són, pura i simplement, feixistes. Que aquells portessin camisa blava i aquests turbant és un pur detall indumentari.
Tot això és indignant i també ho és que els bàrbars trobin en la nostra societat l´acolliment i la comprensió de molts bonistes que, si se t´ocorre criticar aquestes carnisseries, el primer que fan és dir-te que no tots són iguals i que n´hi ha de fanàtics i bondadosos. Això és el primer que fan, perquè el segon és cridar-te racista. És la coartada perfecta: tothom ha de callar la boca i la ironia, un dels valors més alts d´aquesta mínima llibertat que ens ha costat segles aconseguir, queda prohibida de facto perquè si s´enfaden et tiren un molotov i et volen la redacció per als aires, mentre un cor de papanates, vestits de negre com a les tragèdies de Sófocles, aixeca el dit índex i et renyeix: "Ja t´ho vam advertir que havies de ser més respectuós amb la seva cultura".
3-XI-11, Quim Monzó, lavanguardia