Charlie Hebdo en flames. Cremen l´humor, la llibertat...

En el 2006, els integristes islàmics van inundar d´amenaces al setmanari satíric francès Charlie Hebdo per haver gosat publicar les controvertides caricatures del profeta Mahoma. Cinc anys després, ha passat a l´acte. Uns desconeguts van perpetrar en la nit del dimarts al dimecres un atemptat contra la seu de la publicació, situada en el bulevard Davout (en el districte 20 de París), sobre la qual van llançar almenys un còctel molotov. El foc va prendre en el sistema informàtic i va destruir completament la redacció del setmanari. A causa de l´hora en què es va produir l´atac, no hi va haver ferits.



Al tancament d´aquesta edició, l´atemptat -així el va qualificar el ministre de l´Interior, Claude Guéant-, no havia estat reivindicat i la policia no donava per tancada cap pista. No obstant això, el director de Charlie Hebdo, el dissenyador Charb, no va dubtar a vincular-lo directament a l´aparició del número d´aquesta setmana, dedicat al triomf dels islamistes en les eleccions tunisianes i titulat provocativament Charia Hebdo."En els últims dies hem rebut nombroses cartes de protesta, insults i amenaces, a través de Facebook i Twitter", va explicar. Com per corroborar les seves paraules, el lloc web del setmanari va sofrir ahir l´atac de pirates informàtics, que van penjar a la seva pàgina principal una foto de la gran mesquita de la Meca i la frase en anglès "Not god but Allah" (No hi ha més déu que Al·là).



L´atac no va evitar, no obstant això, que el número sortís ahir al carrer. Ja fora per curiositat, per solidaritat, per afany col·leccionista, o per tot una mica, el setmanari es va esgotar en la majoria de quioscs en unes hores.

"Tot ha quedat destruït", es lamentava ahir Patrick Pelloux, cronista del setmanari, afectat pels efectes de l´atemptat. Per evitar que la publicació deixi de sortir la setmana que ve a causa d´aquest atac, el director del diari Libération,Nicolas Demorand, va oferir albergar en els seus locals a la redacció de Charlie Hebdo el temps que faci falta. Tal dit tal fet, els responsables del setmanari van començar a instal·lar-s´hi a primera hora de la tarda.

"Nosaltres només hem fet el nostre treball. Nosaltres fem humor. La provocació la fem totes les setmanes", va explicar el director de la revista a l´emissora de ràdio Europe 1, on va aclarir que el nombre dedicat a l´embranzida islamista a Tunísia i Líbia no inclou cap caricatura de Mahoma, que apareix presentat com "un tipus graciós".

Tota la classe política francesa va reaccionar de forma unànime per condemnar l´atac contra Charlie Hebdo i defendre la llibertat d´expressió...

La reacció política va ser molt diferent a la qual va suscitar, en el 2006, la publicació per aquest mateix setmanari de les polèmiques caricatures de Mahoma aparegudes en diversos mitjans de Dinamarca. En aquell moment, el llavors president de la República, Jacques Chirac, va deplorar la reproducció de les caricatures, per considerar que eren una "provocació manifesta" i podien ferir la sensibilitat dels ciutadans que professen la religió musulmana.

Organitzacions ultracatólicas han mostrat la seva indignació per la mofa que, segons elles, fa de Jesucrist l´artista Dieudonné en un monòleg teatral a París. Si un dia van resar el rosari a la sala, dissabte passat es van manifestar a la plaça de Pyramides, on va haver-hi xocs amb la policia...

3-XI-11, Ll. Uría, lavanguardia

Si no et mors de riure

Ahir, de matinada, a París uns encaputxats van tirar projectils contra les oficines del setmanari satíric Charlie Hebdo,en el número 62 del bulevard Davout. Un molotov va entrar per la finestra i va començar l´incendi. Les flames ho han devastat tot i el local ha quedat inservible. Prèviament hi havia hagut amenaces en Twitter i en Facebook, i uns hackers havien entrat a la web de la revista.

El motiu? Que en el nombre d´aquesta setmana Charlie Hebdo parla de les eleccions a Tunísia, que han tingut com resultat la victòria dels islamistes moderats. Què pot haver indignat als fanàtics? Doncs que l´editorial porta per títol "Aperitiu halal". O que, sobre la capçalera de Charlie Hebdo, han posat una franja vermella on es llegeix "Charia Hebdo", sent charia la paraula francesa per xaria, la llei islàmica que regula les activitats públiques i privades de tot musulmà i que passa bastant dels drets de l´home i de la dona. En aquesta mateixa franja s´explica que aquesta setmana, pels motius indicats, Mahoma és el redactor cap convidat. Mahoma, evidentment, apareix a primera pàgina: amb turbant, simpàtic i somrient mentre diu: "Cent fuetades si no et mors de riure".

Que coses com aquestes desencadenin atacs com el qual va sofrir ahir Charlie Hebdo demostra fins a quin punt el diàleg amb els bàrbars és impossible. Indigna la impunitat amb què actuen a Europa sense que ningú els pari els peus. Fa cinc anys el periòdic danès Jyllands Posten va ser objecte d´atacs -per unes caricatures!- i Charlie Hebdo, que les va reproduir, va sofrir també les conseqüències. Per tenir clar de quin tipus de gent estem parlant prou recordar els atemptats que, al nostre país, durant la transició, van sofrir moltes revistes, amb aquella bomba en la redacció del Papus com a culminació de la barbàrie. Prou establir els paral·lelismes evidents per tenir clar que tant uns com uns altres són, pura i simplement, feixistes. Que aquells portessin camisa blava i aquests turbant és un pur detall indumentari.

Tot això és indignant i també ho és que els bàrbars trobin en la nostra societat l´acolliment i la comprensió de molts bonistes que, si se t´ocorre criticar aquestes carnisseries, el primer que fan és dir-te que no tots són iguals i que n´hi ha de fanàtics i bondadosos. Això és el primer que fan, perquè el segon és cridar-te racista. És la coartada perfecta: tothom ha de callar la boca i la ironia, un dels valors més alts d´aquesta mínima llibertat que ens ha costat segles aconseguir, queda prohibida de facto perquè si s´enfaden et tiren un molotov i et volen la redacció per als aires, mentre un cor de papanates, vestits de negre com a les tragèdies de Sófocles, aixeca el dit índex i et renyeix: "Ja t´ho vam advertir que havies de ser més respectuós amb la seva cultura".

3-XI-11, Quim Monzó, lavanguardia