´Quina barbaritat!´, Pilar Rahola

Encara que existeix la possibilitat que en algun racó del món, allí on no arriben els mapes, hagi nascut alguna criatura abans, la veritat és que la convenció internacional l´assenyala a ella, la petita filipina Danica May Camacho, com l´ésser humà número 7.000 milions.

Una nena índia i un nen rus en disputen el lideratge, però en qualsevol cas els tres han inaugurat el set en la demografia del planeta. Per descomptat només cal felicitar-los per iniciar la seva aventura de la vida i desitjar que els vagi bonic en aquest món de bojos que els deixem. Però més enllà dels perabens als nens, la xifra espanta més que no alegra i, des de qualsevol perspectiva de sostenibilitat, és un autèntic disbarat. Primer perquè ja és per si mateixa una xifra brutal. I segon, perquè el creixement demogràfic s´ha disparat en poc temps fins a arribar a la bogeria. On, quan, com posarem el fre a aquesta corba demogràfica tan imparable? I si no ho fem, quant trigarem a doblar aquesta xifra ja de per si mateix estratosfèrica? De moment, les dades són una bogeria: unes 300.000 persones noves cada dia, i la corba no para de progressar. En lògica conseqüència, aquesta explosió demogràfica està acabant amb els aqüífers, desboscant el planeta, contaminant les aigües, l´aire i la terra i destruint tots els equilibris de la biodiversitat. En termes estrictament biològics, som una plaga, tant que un estudi científic va arribar a plantejar que el comportament de l´ésser humà només era equiparable a un altre ésser viu: el virus. Certament ens assemblem: procreem sense control, contaminem i arrasem l´entorn i podem arribar a destruir l´ens viu que ens acull. Cap altre ésser viu actua com nosaltres. I aquí estem, set mil milions sobre aquest planeta cada dia menys verd, menys divers, més brut i més esgotat. Només l´obcecació religiosa o la més pura inconsciencia poden alegrar-se que l´explosió demogràfica estigui arribant a aquestes quotes tan brutals.

I, per descomptat, predicar en contra dels anticonceptius i de la concepció racional és una gravíssima irresponsabilitat que practiquen, a parts iguals, el cristianisme i l´islamisme més fanàtics. L´explosió demogràfica és la mare de tots els problemes, i d´ella venen la gana, la misèria, la destrucció mediambiental i la resta de riscos que posen al planeta a la vora del col·lapse. No podem continuar amb aquestes corbes de creixement, no cabem molts més, no dóna per molt més la Terra, això no és un xiclet que permet mastegar-lo fins a l´infinit. L´explosió demogràfica descontrolada és una agressió a la vida i hauria de ser el nostre primer problema. No obstant això, aquí estem, en ple segle XXI, amb déus i lleis que encara volen convertir a la dona en una pura conilla. La pregunta és, fins a on anem a arribar abans d´explotar definitivament?

1-XI-11, Pilar Rahola, lavanguardia