el prohibicionisme expandeix el NarcoPoder a Llatinoamèrica

la magnitud de la tasca de protegir les institucions de l´Estat guatemalenc davant la invasió imparable dels narcos mexicans va quedar subratllada hores després, quan la fiscalia va emetre imtges d´un vídeo de només dotze segons de durada gravat en un telèfon mòbil. Va mostrar el degollamiento i descuartizamiento el passat 24 de maig del fiscal auxiliar Allan Stowlinsky, assassinat per participar en la intercepció de gairebé 500 quilos de cocaïna en un municipi d´Alta Verapaz, a 50 quilòmetres de la frontera mexicana. "L´assassinat ressalta la vulnerabilitat dels funcionaris del sistema judicial", afirma Julie López, autora d´un nou informe sobre el narcotràfic a Centreamèrica del Centre Woodrow Wilson, a Washington.



Els assassins de Stowlinsky eren sicaris dels zetes, l´ultra violent cartell de narcotraficants mexicans que ha anat estenent el seu control en àmplies àrees del territori guatemalenc, principalment el nord-est, prop de les fronteres amb Mèxic i Hondures. Mentre, el vell cartell de Sinaloa, del poderós narcotraficant Chapo Guzmán, controla el territori del sud i la costa del Pacífic.

Un total de 40.179 membres de l´Exèrcit i la Força Aèria de Mèxic han desertat entre el 2007 i el 2011, durant el mandat del president Felipe Calderón, que va fer públiques les xifres en un informe enviat al Senat. La xifra equival a la meitat que a l´anterior govern, encapçalat per Vicente Fox, ja que entre el 2001 i el 2005 els desertors van ser 80.109. L´Executiu va atribuir la reducció als beneficis atorgats als militars, inclosos majors salaris i crèdits per a habitatge.

Després de l´avanç imparable dels narcos mexicans en els últims anys, ja no queda molt clar quin segment del territori li va a quedar a l´Estat. "Hi ha preocupació que acabem convertint-se en un Estat fallit, que ens anem lliscant cap a una situació colombiana", va dir Anabela Sibrián, representant a Guatemala de la Plataforma Holandesa contra la Impunitat.



I, a una setmana de les eleccions presidencials, creix el temor que els veritables guanyadors puguin ser els zetes. "El primer que li interessa al crim organitzat són territoris: alcaldies, corporacions, municipis. Però si hi ha més tolerància a nivell més alt, hi haurà més possibilitats que aquesta infiltració pugi de nivell", explica Raquel Zelaya, directora de l´institut Asies, que està ajudant a formar a nous jutges.

Figura clau en el procés de pau després de la salvatge guerra civil a Guatemala, Zelaya es mostra preocupada per l´ascens del candidat Manuel Baldizón, empresari i aliat de l´ex president Alfonso Portillo, que està "vinculat al crim organitzat, segons es pot assumir", diu.

Segons un nou informe de Plaça Pública, Baldizón manté relacions estretes amb els peixos grossos de la delinqüència organitzada en el departament de Petén, ara territori zeta.



Però el passat militar de l´altre candidat, el general Otto Pérez Molina, comandant de la guerra contra la insurrecció, en la qual van morir una cambra de milió de guatemalencs, tampoc sembla ideal per a la lluita contra els zetes. L´exèrcit s´ha vist infiltrat pels narcos des dels anys del domini colombià, en els vuitanta. Segons un exdirector de la Cigic, "la qual cosa abans era contrainsurgència ara és delinqüència organitzada".

Prova d´això són els centenars de soldats formats en el centre d´ensinistrament a Petén, una escola militar fundada pel mateix Pérez Molina per entrenar a militars en activitats de combat contra el narcotràfic i el terrorisme, amb la col·laboració d´oficials dels boines verdes nord-americanes.

És freqüent que quan cau una banda es vegi embolicat almenys un agent en actiu o un expolicia. El governador de Buenos Aires, Daniel Scioli -que també serà reelegit demàva reconèixer que en l´últim any i mitjà uns 800 agents van ser expulsats de la policia bonaerense per vincles criminals. L´any passat Fernández va nomenar ministra de Seguretat a Nilda Garré per reorganitzar la Policia Federal. Als pocs dies, va destituir a tots els comissaris de la ciutat de Buenos Aires i ara, coincidint amb el final de la campanya, ha anunciat la creació d´un cos d´elit d´agents intatxables per lluitar contra el crim organitzat, en un moment en què ja no és cap secret que els càrtels mexicans utilitzen Argentina per exportar la droga a Europa.

El centre entrena a la divisió d´elit, Grup Especial d´Interdicció i Rescat, els anomenats kaibiles.Però en molts casos són els zetes els que es beneficien d´aquesta formació made in USA.Un dels alumnes del centre, Álvaro Gomes Vásquez, es va incorporar als narcotraficants mexicans després d´acabar el seu ensinistrament. Després, al maig, deu dies abans del descuartizamiento de Stowlinsky, Gomes Vásquez va ordenar la matança de 27 camperols en la finca de Llibertat en Petén, en el que s´entén que era un càstig al ranchero per desviar un enviament de cocaïna. Les víctimes van ser decapitades i en alguns casos, els seus braços i cames tallats es van utilitzar com a brotxes per pintar missatges amenaçadors amb sang en les parets de la finca.

"Els zetes a Guatemala són una franquícia i molts dels seus dirigents són exmilitars guatemalencs", va dir Ivan Briscoe, de la unitat d´investigació sobre conflictes de l´institut Clingendael, a l´Haia .

Els narcos no oculten les seves excel·lents relacions amb els militars. En un vídeo lliurat al canal de televisió nord-americana Univisión, que pot veure´s en YouTube, un militar bigotudo en uniforme dels kaibiles es diverteix en una festa dels zetes celebrada impunement en l´aeroport de la ciutat de Cobán amb carreres de cavalls, mariachis i narcocorridos.

Marcelo Freixo, diputado del estado de Río de Janeiro por el izquierdista Partido Socialismo y Libertad, dejará hoy Brasil por un mes tras las amenazas de muerte que ha recibido de mafias policiales o milicias.A invitación de Amnistía Internacional, Freixo y su familia se refugiarán en algún país europeo. El parlamentario dirigió una comisión de investigación sobre los grupos paramilitares que, dirigidos por policías, compiten en crímenes con las bandas de Río.

En realitat, la infiltració dels narcotraficants és una altra victòria del sector privat sobre el públic. El miserable pressupost estatal només permet pagar a un soldat format en el centre de Petén uns 2.000 quetzales al mes (aproximadament 210 euros). Un sicari dels zeta cobra 1.400 euros al mes.

La colonització de Guatemala pels narcos és un altre exemple de l´efecte globus en el qual el narcotràfic -combatut violentament primer a Colòmbia, ara en el nord de Mèxic- apareix on l´Estat és més feble. Segons el nou informe del Wilson Center, els països de l´anomenada triangle del nord -Guatemala, El Salvador i Hondures- han estat atropellats per l´expansió dels zetes i els seus estats corren perill de veure´s engolits. A Hondures, el cop contra Manuel Zelaya en 2009 va donar via lliure als narcotraficants. Segons James Bosworth, del Wilson Center, "el nombre de vols il·lícits amb càrregues de cocaïna es va disparar" sota el govern colpista de Roberto Micheletti.

Però Guatemala és l´objectiu número u. "Per als zetes, Petén no és un departament ni Guatemala és un país", escriu la periodista Paola Hurtado. Són "punts a conquistar entre Belize i Mèxic, els països pels quals la major part de la cocaïna entra a Estats Units". Segons l´Administració nord-americana, el 75% de les 400 tones de cocaïna que arriben cada any a EE.UU. passen per Guatemala, i els zetes controlen el 70% del territori guatemalenc.

Després de les eleccions, amb un president de passat fosc, freturós d´un mandat clar i amb escassos suports al Congrés, els zetes poden veure perfectament factible anar a per el 100%.

29/21/22-X-11, A. Robinson/R. Mur/E. Sabartés, lavanguardia