´Desqualificant´, Pedro Nueno

Jo em disculpo públicament, però després de tants anys al món de l’empresa i de l’economia, hi ha coses que encara no entenc. No sé si hauré de retornar el meu títol de doctor a la Universitat de Harvard. Es tracta de les agències de qualificació: els Moody’s, Fitch, Standard & Poors, ja sabeu. Resulta que cada dia rebaixen la qualitat dels deutes dels països, i fins i tot de les autonomies, com en el cas d’Espanya.

Quan les autonomies s’endeutaven alegrement per muntar-se un aeroport a cada cantonada, cap agència no deia res. O simplement si un Estat s’endeutava per gastar-se els diners –no pensin en Grècia, és un dir–, aquest deute era bo i calia córrer a comprar-ne. En canvi, ara que tothom està estalviant, racionalitzant, que vol dir acomiadar els que sobren (pobra gent, no s’ho mereixen) i reduir despeses, sanejant comptes, aquestes agències van i desqualifiquen cada mes a tothom. Això sí, amb molta precisió. Jo als meus alumnes els he de valorar amb A (els que ho han fet molt bé), amb B (els que ho han fet bé i prou) i amb C (els que ho deuen haver fet tan bé amb un altre col·lega que no han tingut temps per treballar en el meu curs). A Harvard, també em qualificaven així. Però al final del trimestre. Jo no sé què hauríem fet (a Boston hi havia revoltes hippies, els indignats de llavors) si al final de cada trimestre ens haguessin donat una A i al final del curs ens haguessin suspès donant-nos una C. potser en alguna paret hi hauria avui el quadre d’un professor (que hi hauria estat enviat de patac pels qualificats). Si jo posés als meus alumnes una AAB- de nota, potser també em convertirien en un quadre.

La premsa té l’obligació de donar notícies i el titular serà: “Tal (l’agència) desqualifica el deute de Catalina (per posar algú)”. Mentrestant, els catalines estan lluitant per sanejar l’economia i hi ha piles d’indicis que ho estan fent bé. Quan malgastaven alegres, sense criteri, bona nota; quan pateixen treballant i arreglant, mala nota. Això no és qualificar. Seran agències d’una altra cosa. Peròhi ha gent pel món que creu en Europa (els xinesos, per exemple), que quan vénen aquí se n’enamoren (i cal felicitar els que els porten, Ajuntament, Generalitat, Cambres, Lilin i Lidan Qi i algun altre) i s’hi comprarien una casa o hi portarien una empresa associant-se amb algú per aquí. Però van a una conferència a Pequín o a Xangai i algun expert internacional que cobra una pasta per la seva xerrameca explica una horrible situació d’Europa, cita les agències de qualificació i ofereix detalls sobre qui ha estat desqualificat. Qui no sap ben bé de què li parlen pensa: “Com que no m’urgeix, aleshores m’esperaré una mica”. I així anem.

Potser un dia hauríem de fer un quadre en algun lloc amb alguna agència d’aquestes. Amb un bon pintor, sens dubte.

16-X-11, Pedro Nueno, lavanguardia