Diumenge, a El Punt Avui entrevistaven Rafel Bruguera, senador per l’Entesa Catalana de Progrés. Bruguera és un clar defensor del Senat i no s’arronsa quan l’entrevistador li pregunta si li preocupa que molts ciutadans –fins i tot exsenadors!– diguin que el Senat no serveix per a res. Bruguera explica que li sap greu que aquesta opinió estigui generalitzada, perquè “des del punt de vista de Catalunya i dels interessos del catalanisme polític és un gravíssim error dir que el Senat ha de desaparèixer”. El motiu: “Si defensem un Estat compost com un model federal és imprescindible un Senat. Dir que cal treure el Senat fa un flac favor als interessos de Catalunya a l’hora de redefinir el model d’Estat, al marge del model que es triï”. Això no li impedeix reconèixer, tot seguit, que “el Senat no està fent el paper que li tocaria, de càmera territorial, que li atorga la Constitució”.
Això del model federal d’Estat és una bicoca que el PSC es treu de la màniga quan li interessa i amaga quan ha de fer bondat. ¿De debò creu Bruguera que commourà gaires catalans l’al·lusió que fa al federalisme, quan s’ha demostrat mil vegades que el federalisme no se’l creuen ni els que diuen que el defensen? Que fins i tot paladins del Senat com ell reconeguin que no està fent el paper que li tocaria demostra que a aquestes altures el Senat desperta pocs fervors. És barroer recórrer a l’estratagema d’intentar fer-nos creure que el Senat beneficia Catalunya quan és evident que no l’ha beneficiada mai en res tangible. Bruguera té raó quan diu que el Senat no fa el paper que li tocaria, i això és perquè, amb sinceritat, l’únic paper que de debò li tocaria seria el de desaparèixer. El Senat és un magatzem de trastos vells; res més. ¿No diuen tant que s’ha de retallar? Doncs comencem pel Senat.
És lògic que els que n’han fet el modus vivendi el defensin aferrissadament, perquè gràcies a aquesta moma arriben esplèndidament a final de mes, però el Senat espanyol hauria de prendre exemple de l’irlandès. Dijous passat, el diari The Irish Times explicava que, abans d’un any i mig, s’haurà celebrat en aquell país un referèndum per veure si l’eliminen d’un cop per sempre. El projecte d’abolició és damunt la taula des que, el mes de març, el Fine Gael i el Partit Laborista van firmar la coalició que governa el país. La setmana passada ho va anunciar el mateix leader del Senat, Maurice Cummings: “Que sigui el poble qui decideixi si s’ha d’abolir una de les institucions de l’Estat”. ¿S’imaginen que el pròxim govern espanyol fos capaç de fer com l’irlandès i sotmetés a referèndum la continuïtat de la Cambra més inútil i innecessària de l’organigrama d’Espanya? Doncs jo no, perquè a la classe política espanyola el Senat li serveix de centre de dia per portar-hi els més improductius, i no s’ho vol deixar perdre. ¿On els col·locaria, si no n’hi hagués, de Senat?
12-X-11, Quim Monzó, lavanguardia