i, a més a més, encara, arrossegant la Política Agrŕria Comuna

El projecte de reforma de la política agrària comuna presentat ahir no agrada a tothom malgrat el seu esforç per fer ressaltar els valors de la cultura verda, que no para de guanyar força a Europa. Brussel·les vol establir a partir d’ara que un 30% de les subvencions estiguin condicionades a fins denominats mediambientals, entre els quals es troben la diversificació dels cultius, el manteniment de les zones verdes i la conservació de les reserves ecològiques...

La Comissió Europea va aconseguir ahir una cosa difícil: posar d’acord gairebé tothom sobre una de les seves propostes. La reforma de la política agrària comuna (PAC) a partir del 2013 no agrada a gairebé ningú, i menys als països tradicionalment agrícoles com Espanya, França o Itàlia.



L’objectiu del comissari d’Agricultura, Dacian Ciolos, és limitar els subsidis que reben les grans explotacions agrícoles i ramaderes i “garantir als ciutadans europeus una alimentació sana i de qualitat, preservar el medi ambient i desenvolupar les zones rurals”. És el segon intent de l’Executiu comunitari en aquest sentit, ja que el 2007 una proposta similar va ser rebutjada pels estats membres i tot apunta que el cafè per a tothom que promou la nova proposta trobarà fortes reticències a l’hora de ser aprovada per part dels Vint-i-set i el Parlament Europeu.

Brussel·les ara aposta per definir clarament qui és agricultor actiu i qui no ho és, perquè no rebin ajuts els que no desenvolupen la seva activitat principal al sector. Els ajuts directes de la PAC hauran de representar almenys un 5% dels ingressos no agrícoles del demandant i s’instituirà una obligació de treball mínim a la superfície agrícola.

Es tracta de posar fi, d’aquesta manera, a irregularitats com ara que rebin subvencions aeroports i camps de golf. “La PAC no té vocació de pagar agricultors de sofà”, va sentenciar el comissari.

El punt més polèmic de la proposta presentada ahir a l’Eurocambra és eliminar d’aquí al 2019 els drets històrics –que prenen com a referència la mitjana de producció agrícola del 2000 i el 2002 i que afavoreixen països com Espanya– per confluir cap al sistema que ja s’aplica als nous socis de pagament per hectàrea. Brussel·les vol una convergència
interna entre els països i les regions i opina que el pagament uniforme per hectàrea és més equitatiu.

La diferència que s’aplica suposa que els agricultors italians, grecs o espanyols reben actualment prop de 400 euros per hectàrea, davant els 100 que cobren els letons. Per això, la Comissió proposa que cap agricultor no pugui rebre menys del 90% de la mitjana europea, que és de 270 euros per hectàrea, amb un sostre màxim de 300.000 euros en ajuts directes. Per trams d’entre 150.000 i 300.000 euros es reduirien progressivament els ajuts entre un 20% i un 70%. Un altre dels elements conflictius és la tarifa plana per hectàrea, d’entre 500 i 1.000 euros, que s’aplicaria independentment de si és un terreny de secà o regadiu i del tipus de cultiu, la qual cosa, segons el sector, minaria la idiosincràsia dels cultius regionals.

13-X-11, C. Pérez S.G., lavanguardia