´´Zorra´ com a floreta´, Pilar Rahola

Hi ha jutges amb un background que parla per si mateix. És a dir, hi ha jutges les sorprenents sentències dels quals no sorprenen ningú, vista la seva digna biografia. És el cas, entre d’altres, del jutge Juan del Olmo, els mèrits del qual decoren el vistós mur de les polèmiques. Va passar, per exemple, per la instrucció del cas Egunkaria –que va significar el tancament cautelar del diari– com si fos una piconadora, fins al punt que quan hi va haver sentència, set anys després, la seva feina va ser durament criticada pel Tribunal, que va absoldre els implicats. També va ser el jutge que va segrestar la revista El Jueves, per haver inclòs unes caricatures dels prínceps d’Astúries, encara que en aquest cas va fer un favor a la revista, que va veure la portada reproduïda en desenes de mitjans estrangers.

I pel que fa al tema d’aquesta columna, també fou el jutge que va fer una sui gèneris interpretació de l’article 153 del Codi Penal i va absoldre un home que va partir el nas a la seva dona amb un cop de cap considerant que “no tota agressió lleu ha de reconduir-se automàticament a violència de gènere”. Resultat: li va rebaixar la pena de quatre mesos de presó a una multa de tres euros diaris. Amb aquests antecedents, no és estrany que aquest mateix jutge consideri que cridar “zorra” a una dona no és un insult sinó una autèntica floreta, perquè, lluny de pensar en el significat que tots sabem, l’ínclit jutge considera que li està dient “astuta”. És a dir, a partir d’ara totes les dones insultades amb l’apel·latiu en qüestió han de fer una abraçada al tipus perquè no les està rebaixant al terra del sexe de pagament, sinó enlairant al cel de la intel·ligència superior. El fet que el simpàtic marit, amb antecedents penals, hagués amenaçat la dona en altres ocasions i assegurés al fill, “ho juro pel Sol”, que veuria la seva mare en una caixa de pi i que sortiria a la televisió, deu ser una altra manera de lloar la seva intel·ligència.

El cert és que el jutge Del Olmo ha tornat a fer de les seves i ha rebaixat la pena de delicte a falta, en no considerar que hi hagués ni menyspreu ni voluntat de domini per part de l’home. Ergo, Del Olmo ha reduït l’any d’allunyament a més de 500 metres de la dona i la prohibició de mantenir qualsevol tipus de comunicació a 300 metres només sis mesos i ha aixecat la prohibició de tinença d’armes i l’obligació de treballar 31 dies a favor de la comunitat. No li ha donat la medalla al mèrit de miracle. A partir d’ara, doncs, aquest senyor podrà portar armes –esperem que no sigui per enviar
ningú a dins d’una caixa de pi– i podrà dir “zorra” a totes les dones que vulgui, verbigràcia d’un jutge tan comprensiu amb les seves maneres. No tinc gaire més a dir, perquè els fets parlen per si mateixos. Només constatar, una vegada més, la vergonya que provoquen alguns jutges i algunes sentències.

5-X-11, Pilar Rahola, lavanguardia