Metges que formen part de les juntes clíniques dels vuit hospitals de l’Institut Català de la Salut i facultatius del Sindicat de Metges d’aquests mateixos centres han demanat públicament a la Generalitat que aturi la retallada, que no arribi més enllà, perquè la situació ja compromet la qualitat assistencial...
I al·leguen: “La sanitat ha de rebre, com a mínim, el mateix tracte que els bancs o altres empreses no públiques que han estat finançades en moments de dificultat de liquiditat”...
Els metges l’acusen de plantejar un seguit de mesures “improvisades i mal planificades, adreçades a un estalvi immediat que no té en compte les terribles conseqüències a mitjà i llarg termini en la qualitat de l’assistència i en la formació dels professionals del futur”...
Els metges mostren la indignació per aquesta precarietat que ja ha afectat 3.700 treballadors de l’ICS amb contracte d’interí o d’eventual i que enguany han perdut la feina; que ha convertit els equips mèdics de cada servei, incloent-hi els excel·lents, en un simple grup de treball per torns. “Aquest format que ara ens imposen per cobrir tot el dia i estalviar tres hores de guàrdia impedeix una cosa essencial, la consulta entre tots, la discussió. Això és el que et permet l’excel·lència”, conclou el cirurgià respiratori de l’hospital Germans Trias i Pujol, Pedro López de Castro...
Dia 5 d’octubre. Les farmàcies no cobraran per primera vegada en moltíssims anys. La Generalitat els va anunciar el mes passat que la factura d’agost, 128 milions, es retardarà un mes per complir els pressupostos retallats. “És el 80% dels ingressos per a la majoria de farmàcies i per això intentem buscar una solució col·lectiva, el finançament de la factura de tots a través d’un banc i intentar passar el cobrament d’interessos a la Generalitat. Però de moment no ho hem aconseguit, encara que no llanço la tovallola”, explica el president dels farmacèutics de Barcelona, Jordi de Dalmases.
Les juntes clíniques expliquen la situació
BELLVITGE
Cent llits tancats i més de 2.000 pacients sense operar.
A l’hospital de Bellvitge es mantenen tancats 100 llits després de l’aturada estiuenca i s’ha passat de 35 quiròfans operatius a 29 –a l’agost només en funcionaven 14. Des de la posada en marxa de les retallades s’han deixat d’operar entre 2.000 i 3.000 persones, que ara estan en la llista d’espera. En aquest hospital s’operaven de mitjana uns 100 malalts diaris, i ara se n’intervenen uns 40. En cirurgia de columna, per exemple, hi ha 567 persones en espera i sense data. També s’ha reduït l’horari de consultes externes, que només obren al matí.
VALL D’HEBRON
Unes 1.200 persones esperen perquè els facin un TAC.
A la Vall d’Hebron han tancat 120 llits, des d’abril s’opera un 50% menys i es preveu que aquest any es deixin de fer 5.000 operacions quirúrgiques –cada any se’n feien unes 40.000–. Segons dades de la junta clínica, s’acumulen les proves diagnòstiques i hi ha 1.200 persones esperant un TAC preoperatori o de control d’oncologia. Allò habitual és que s’acumulin entre 50 i 80 pacients. En pròtesi de genoll, l’espera és de dos anys, però quan entren en la llista en porten gairebé un de recorregut. L’hospital infantil només opera urgències i tumors, per la qual cosa des de l’abril no s’ha fet, per exemple, cap criptorquídia (quan el testicle no baixa) i alguns nens comencen a superar el límit recomanat dels dos anys.
JOSEP TRUETA
Esperes de 400 dies per operar-se de la columna.
A l’hospital Josep Trueta de Girona, hi ha pacients que esperen fins a 407 dies per a una operació de columna, 1.848 per a una intervenció de cataractes i 900 per a un problema d’oïda perquè els quiròfans s’utilitzen només per a oncologia i altres patologies greus.
CAN RUTI
La cirurgia menys greu cau aquest any el 200%.
A l’hospital Germans Trias i Pujol continuen tancats 112 llits i dues places de l’UCI. La cirurgia programada ha baixat el 6%; l’ambulatòria, el 7,2%; la urgent ha crescut en canvi el 7,41%, però la menys greu s’ha reduït el 200%. Encara que en la junta clínica reconeixen que la direcció els ha recolzat per flexibilitzar tant com sigui possible els quiròfans per evitar retards greus, la retallada de serveis porta que l’espera per a una colonoscòpia (per al diagnòstic de càncer i lesions precanceroses de còlon) sigui ara de 107 dies.
VERGE DE LA CINTA
En cirurgia de la pròstata s’ha duplicat l’espera.
A l’hospital de Tortosa el 32% dels 250 llits estan tancats (77) i la cirurgia s’ha reduït un 68%. En aquest centre, segons dades de setembre, s’ha passat de 6 a gairebé 13 mesos d’espera per a les operacions de la pròstata, i per a les artroscòpies, de 15,6 a 36 mesos. La situació és tan tensa que es disparen les discussions entre professionals per dirimir qui utilitzarà el quiròfan.
ARNAU DE VILANOVA
La llista del que no és urgent suma ja 770 pacients.
A l’Arnau de Vilanova de Lleida hi ha 770 pacients pendents d’una intervenció no urgent, per la qual cosa poden passar anys fins que no s’absorbeixi aquesta demanda. Als nous metges els han reduït la jornada cinc hores a la setmana.
VILADECANS
Creix la llista d’espera de pacients d’urologia.
L’hospital de Viladecans (108 llits) ha obert els seus serveis, tret d’una planta, però el tancament estiuenc ha multiplicat les esperes. Per exemple, en urologia (majoria de pròstates) s’ha passat d’una llista de 77 pacients el 2010 als actuals 211.
5-X-11, A. MacPherson, lavanguardia
