España cañí -19: deliris de Llevant

- > dossier Espanya cañí 

Li passa a tot aquell que arriba a València per la circumval·lació i s’endinsa a la capital per l’autovia de Llíria. Imponent, inacabat, l’esquelet del que havia de ser el nou Mestalla, el nou coliseu valencianista, el “millor estadi del món”, en paraules de l’expresident xe Juan Soler, emergeix com a metàfora d’un temps en el qual tot semblava possible. La mola de ciment, les grades inacabades, la pols i la brutícia que acumula obliguen a recordar els dies en què a la Comunitat Valenciana es disparava amb pólvora de rei. I és un gran exemple –que havia de costar 300 milions d’euros i que, en el moment de parar les obres, ja havia engolit 70 milions– de com la febre del pelotazo immobiliari es va instal·lar no només a l’administració valenciana –que va avalar crèdits impossibles al València a través de Bancaja–, sinó en la mateixa societat. Els més optimistes no creuen que pugui construir-se abans de deu anys.



D’alguna manera, cada capital d’aquesta comunitat té la seva pròpia icona, la seva pròpia joia impagable, el seu exemple d’un temps que potser no tornarà. A Castelló no hi ha dubtes: l’aeroport. Aquesta incoherent construcció que ha costat a la Generalitat valenciana, la principal accionista de l’empresa gestora, més de 150 milions d’euros, i que tindrà un cost de manteniment superior als 17 milions d’euros anuals. El problema és que en aquest aeroport, a 40 quilòmetres del de València, no hi ha avions, ni cap previsió que n’hi hagi; encara que fa mesos que alguns dels seus responsables cobren sous superiors al del president de la Generalitat. Cap companyia aèria encara no ha mostrat interès per operar en aquestes pistes, i la crisi ha concentrat la demanda low cost als aeroports propers a les zones on el lleure és massiu: Benidorm, per exemple. L’expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, va arribar fins i tot a ironitzar amb aquesta situació: “En aquest aeroport la gent hi podrà passejar”.



Alacant, dues icones mereixen una menció especial: Terra Mítica, o el que en queda; i la Ciudad de la Luz, els estudis de
cinema que la Generalitat valenciana va construir amb l’esperança de generar una indústria impossible. De Terra Mítica
ja s’ha dit gairebé tot: més de 100 milions d’inversió (amb participació directa de Bancaja i la CAM), fallida, concurs de
creditors, venda de terrenys, nous inversors, corrupció, procés a anteriors dirigents, i un llarg etcètera d’assumptes entorn d’un parc temàtic que l’expresident Eduardo Zaplana va voler convertir en l’emblema d’un nou temps. Avui aquest lloc és una caricatura reconvertida en parc aquàtic que amb prou feines sobreviu gràcies a la bona gestió d’una empresa privada.



El cas de la Ciudad de la Luz resulta paradigmàtic: es va construir perquè les grans produccions generessin negoci, i avui és una societat pública que ha de pagar fortunes per les poques pel·lícules que s’hi roden. Havia de ser el Hollywood europeu, i avui és un focus de notícies nefastes. El seu pressupost de construcció eren 100 milions d’euros, i ja s’hi han gastat més de 170 milions. Perd 22 milions cada any i deu 130 milions. Una ruïna que ha estat notícia reiterada per la seva mala gestió i que probablement tancarà les portes d’aquí poc temps.

Aquests són només exemples propers a les grans ciutats. Després, hi ha els que han impactat en urbs mitjanes i petites. És el cas de l’auditori de Torrevella, una bombonera per acollir concerts i òpera que ja voldrien algunes capitals europees, i amb una capacitat per a 1.500 persones. Ha costat 36 milions d’euros, es va inaugurar fa pocs mesos –en ple esclat de la crisi– i ara per ara no se sap gaire bé què s’hi podrà programar durant els propers anys, ja que l’Ajuntament arrossega un deute que supera els 70 milions d’euros, segons fonts de l’oposició.

A partir d’aquí, els casos abunden de cap a cap de la comunitat, en ajuntaments del PP, i també del PSPV-PSOE. Ningú no se’n salva. Com el nou centre de visitants del castell de Sagunt, que fa deu mesos que està acabat i que no obre per falta de llum. La biblioteca de Sueca, que fa anys que està en obres i encara no s’ha acabat. Piscines municipals en
multitud de pobles, com Alzira o Carcaixent. O la Casa de la Música d’Alberic, inacabada. O el centre cultural de la
Rambleta, a València, i molts d’altres.

3-X-11, S. Enguix, lavanguardia

Tres años y medio después de la colocación de la primera piedra del Nuevo Mestalla, las obras de construcción del feudo del Valencia siguen completamente paradas. El estadio que se iba a convertir en una de las piezas angulares del nuevo proyecto deportivo del conjunto ´ché´ aún sigue a medio construir y las previsiones para su finalización no son nada halagüeñas.

Las obras del estadio valencianista ya llevan más tiempo paradas que el que se ha ocupado en su construcción, El que estaba llamado a ser uno de los grandes estadios de Europa sólo tiene montado su esqueleto, y no hay una fecha que marque el inicio de la segunda parte de las obras. La falta de dinero paralizó la construcción, y el Valencia se ha visto abocado a comprobar cómo la actividad en su futuro estadio está totalmente parada.
Manuel Llorente, máximo mandatario del conjunto ´che´, aseguró que la actividad no se reanudará hasta que existan recursos económicos que permitan al equipo valencianista tener solvencia para afrontar la finalización de las obras. Ya en la última junta de accionistas, Llorente aseguró que desde el momento en el que se reinicien las obras, será necesario un año y medio como mínimo para concluirlas.
El proyecto de construcción del Nuevo Mestalla se dio a conocer el 10 de noviembre de 2006, bajo la presidencia de Juan Soler. El club eligió un solar de 90.000 metros cercano a la Avenida de las Cortes Valencianas para su construcción, espacio al que accedió tras una controvertida permuta de terrenos con el Ayuntamiento, acuerdo aprobado a finales de 2005.
El estadio albergaría a un total de 75.000 espectadores y el precio inicial de su construcción rondaba los 350 millones de euros. Las obras se iniciaron el 1 de agosto de 2007 y poco más de un año después, en enero de 2009, se paralizaban por falta de recursos económicos. El Valencia tenía previsto poder utilizar el Nuevo Mestalla a comienzos de la temporada 2010-11, pero se desconoce cuándo podrá estar disponible.
"La determinación de parar no supone un parón definitivo, sino que se trata de una decisión temporal condicionada por el elevado coste de la adquisición de determinados materiales", anunciaba el club tras anunciar la detención de la obra. A día de hoy, el discurso sigue siendo similar, y después haber invertido 150 millones de euros en la primera fase de construcción, el Valencia quiere continuar en cuanto haya liquidez en sus arcas.
El proyecto inicial del conjunto valencianista convertiría el Nuevo Mestalla en un estadio ´cinco estrellas´, pero su actual aspecto es bien distinto. A medio construir, los materiales ya instalados en el futuro feudo ´ché´ sufren las inclemencias del tiempo, así como la acción del hombre, por lo que algunas de las zonas ya creadas deberán sufrir algunas reparaciones para mejorar su aspecto.
 
24-II-11, R. Rodríguez, elconfidencial