Espanya va fer ahir un pas més cap aquest peronisme suau –un casticisme excitat– que ens espera a la cantonada. Faran falta bones vàlvules d’escapament per als plans de xoc que veurem anunciar després de les festes nadalenques. A falta de moral luterana, bones són les emocions populars en temps de disciplina germànica.
La publicació dels béns dels diputats és un assumpte de gran amenitat. Rànquings i classificacions tot seguit, no en va
la crònica política s’està transformant en crònica esportiva. Bromes i acudits als bars. Aquests set pisos de Ridao, els estalvis del comunista Llamazares, el solar de Zapatero a Lleó, el robust patrimoni de Rajoy i Rubalcaba, la hipoteca de Duran... Una escumosa xafarderia sobre els ronyons ben coberts de ses senyories. Aliment segur per a la riuada de ressentiment que està inundant el país a mesura que les coses empitjoren. El suau peronisme que s’acosta en una Espanya sense alternativa.
Sí, ja sé que no és gaire simpàtic escriure, ni que sigui matisadament, en contra de la sacrosanta transparència. El poble vol saber! El poble necessita, sobretot, tenir la sensació que encara controla alguna cosa a mesura que va perdent el petit control que tenia sobre el seu destí. Aquest nou sistema d’il·luminació anomenat transparència té com a missió reanimar la sensació de control. Disminuir el dessassosec. No sabem què serà de nosaltres d’aquí a cinc anys, però acabarem coneixent el color dels calçotets dels senyors diputats.
Lluís Foix ho explicava molt encertadament ahir al nostre diari: l’accountability, l’exigència de comptes, s’està estenent per tot el món. Islàndia jutja el seu exprimer ministre per la seva presumpta responsabilitat en la crisi. El faraó Hosni Mubarak compareix davant d’un tribunal al Caire. Acabem de conèixer els passatges més picants de la vida sexual de Dominique Strauss-Kahn. A Israel, un 15-M ben organitzat –és a dir, amb objectius concrets i intel·ligència jueva en lloc de verborrea– està posant contra les cordes el Govern conservador. I els serveis secrets de mig món han d’estar treballantaTrípoli perquè no surtin a la llum totes les agendes de Gaddafi. Sí, alguna cosa està canviant en la línia que assenyala Foix. La crisi mundial fabrica un nou sistema d’il·luminació anomenat transparència.
Cada país l’implantarà d’acord amb les seves tradicions. El nou sempre es cargola sobre el vell. I a Espanya, el casticisme continua tenint pes. Coneixem els béns mobles i immobles dels polítics –aquells que figuren al seu nom– la mateixa setmana que més de tres-cents diputats han votat la reforma de la Constitució amb disciplina espartana i sense prèvia consulta de la iniciativa als cossos directius dels dos partits que l’han promogut. Sabem quants pisos té tal o qual dirigent, però amb prou feines ens vam assabentar, fa un any, de l’esmena urgent del Govern a la discreta llei de Societats Anònimes durant el seu avorrit tràmit al Senat. Una moció que reorganitzava els esquemes de poder societaris en benefici de les grans constructores endeutades, que necessiten vendre actius de les empreses estratègiques en les quals participen. Vegeu Repsol i Gas Natural. Vegeu Iberdrola. Allà, els focus van ser més aviat tènues.
Sí, la transparència és un nou sistema d’il·luminació que modifica la unitat dialèctica de la claredat i la penombra.
9-IX-11, Enric Juliana, lavanguardia
...En paral·lel a la declaració de béns dels parlamentaris, les Corts van fer pública ahir la llista de pensions i ajuts que cobren alguns exparlamentaris. Així es va saber que Ángel Acebes percep cada mes 2.800 euros del Congrés en concepte de cessament. O que exdiputats com Pablo Castellano o Cristina Almeida cobren pensions mensuals de 2.800 i 2.600 euros, respectivament, mentre que Santiago Carrillo rep 690 euros.
També es va fer públic que l’exparlamentari condemnat pels GAL Ricardo García Damborenea cobra cada mes 2.000 euros en concepte de “complement d’ingressos”. Les pensions parlamentàries deixaran d’atorgar-se, però els qui van adquirir el dret no el perdran.
9-IX-11, S.H. & L.I., lavanguardia