la Llei acabarà tombant la política d´immersió lingüística

Gairebé trenta anys d’immersió lingüística amb el català com a única llengua vehicular a l’escola s’haurien d’acabar d’aquí a dos mesos. Així ho dicta una interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que es va donar a conèixer ahir però que s’havia acordat el 28 de juliol, i que segueix la doctrina marcada pel Tribunal Suprem (TS) sobre l’ús de les llengües cooficials a l’educació. La interlocutòria de la sala contenciosa administrativa insta el Departament d’Ensenyament que el castellà també sigui llengua vehicular en les etapes obligatòries i li exigeix que no trigui més de 60 dies a fer-ho efectiu. El primer inici de curs per al Govern d’Artur Mas no podia començar de manera més amarga.

 

El desembre, el Suprem va decidir que el castellà no s’ha d’estudiar només com una assignatura més sinó que ha de servir per impartir altres matèries, com passa amb el català. Tres sentències dictades aquell mes recollien aquestes consideracions. Les resolucions del Suprem culminaven un procés judicial que havien començat, el 2008, els pares de tres alumnes que estudien a Catalunya (Barcelona, Sabadell i Tarragona, concretament). Aquestes famílies exigien més presència del castellà en l’educació dels seus fills i, a més, apel·laven a un “reequilibri” de les dues llengües del sistema escolar de Catalunya. El Suprem els va donar la raó. Al maig, l’alt tribunal hi va tornar a insistir amb dues sentències més en el mateix sentit.

Però les famílies demandants no consideraven que Ensenyament hagués acatat les sentències. Aquests pares, representats per Convivència Cívica Catalana, van recórrer al TSJC perquè instés la Generalitat a actuar segons aquesta llei. Al juny, doncs, el tribunal va demanar a Ensenyament que informés de les mesures concretes que havia adoptat de cara al “compliment” de les sentències del Suprem. Ensenyament va aportar molta documentació per demostrar que Catalunya garanteix el domini del castellà i del català, a més d’aportar diverses sentències i estudis que emparen la immersió lingüística en català. Tot i així, ara el TSJC considera que Ensenyament no compleix la decisió del Suprem.

La reacció de la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, no es va fer esperar. Dilluns, el departament recorrerà la interlocutòria i demanarà que es paralitzi l’ordre de fer del castellà la llengua vehicular en dos mesos, mentre els jutges estudien el recurs. El TSJC haurà de decidir sobre aquest supòsit. “Des de la lleialtat institucional que correspon, defensarem un model lingüístic que ha garantit la cohesió social, no ha generat conflictes, no ha fet diferències i hapermès el bon domini del català i del castellà, tal com demostren tots els indicadors dels estudis d’avaluació”, va dir Rigau. La consellera va explicar que el departament aportarà més documentació que “demostrarà que aquest canvi no és necessari”. Rigau no va voler entrar a valorar els escenaris més magres: “Estem convençuts que arribarem a bon terme”, va insistir. La responsable d’Ensenyament creu que el model lingüístic no s’haurà de modificar.

Però la qüestió és que ni el Suprem ni, ara, el TSJC amb la interlocutòria no entren a considerar si Catalunya garanteix el domini del castellà i del català a l’escola amb el model actual. No parlen de coneixements finals, només de presència horària, i es mostren molt explícits en aquest sentit.

Ara entrarem en una batalla legal amb lectures diferents sobre sentències i normativa. El Tribunal Constitucional ja va obrir una zona grisa sobre la immersió lingüística amb la sentència de l’Estatut. El Suprem ha interpretat aquesta sentència en un sentit molt clar: considerar el castellà llengua vehicular a Catalunya. El que no diu el Suprem ni, per descomptat, tampoc el TSJC, és en quina proporció s’ha d’incorporar el castellà. La interlocutòria d’ahir recull el que ja exposaven les sentències del Suprem: correspon a la Generalitat de decidir la presència del castellà. Si el Govern creu que ja s’ha assolit l’objectiu de la normalització lingüística, l’alt tribunal afirma que les dues llengües “haurien de ser vehiculars en la mateixa proporció”. Si, contràriament, encara hi ha dèficits d’ús i de coneixement del català, aquesta llengua hauria de tenir més presència a les aules. “Aquest tracte de favor (cap al català) hauria de ser transitori”, afegeix, tanmateix, el Suprem.

Precisament Ensenyament va aportar al TSJC informes que indiquen que el català encara està en desavantatge respecte del castellà a Catalunya, tot i haver avançat. A més, el Govern afirmava que la immersió lingüística en català ha permès la cohesió social al territori i gaudeix d’un ampli consens. Rigau es va basar, també, en una sentència del Tribunal Constitucional del 1994 que considera legítim que el català sigui llengua vehicular. La consellera va interpretar, així mateix, que la sentència sobre l’Estatut dóna la raó al Govern, ja que no va declarar inconstitucional el model educatiu
de Catalunya. Però aquí és on hi ha les zones grises. El Constitucional afirmava que el català ha de ser la “llengua vehicular” (...) “però no l’única”. El Suprem en fa una anàlisi ben diferent de la del Govern.

La interlocutòria del TSJC va indignar la majoria de grups parlamentaris i la comunitat escolar. Tots els sindicats de professors i associacions de pares van criticar durament la decisió, que van qualificar d’“atac” a la societat catalana i van veure-hi motivacions polítiques en comptes d’educatives. El Govern té el suport del PSC en la defensa del model lingüístic a l’escola catalana, tal com va expressar ahir la futura candidata del PSC a les eleccions generals i ministra de Defensa, Carme Chacón, que va defensar que el català sigui llengua vehicular. Els altres grups van instar el Govern a “defensar” el sistema de l’escola a Catalunya. Només el PP i Ciutadans van mostrar un parer totalment oposat. De fet, el PP català presentarà dilluns una proposta de resolució al Parlament amb què pretén forçar el Govern a complir la interlocutòria del TSJC, una proposta que segurament no prosperarà. De totes maneres, les conseqüències polítiques de la batalla lingüística ja es veuen a venir, ja que el PPC va advertir ahir que “les relacions” d’aquest partit amb el Govern es podrien deteriorar. Rigau va respondre a aquesta amenaça durant la compareixença als mitjans de comunicació i va donar a entendre que la Generalitat no passarà per alt aquesta actitud dels populars.

El TSJC decidirà la setmana entrant si admet el recurs del Govern i si revoca la decisió que al novembre el model educatiu de Catalunya es capgiri del tot.

interlocutòria del TSJC:

“L’esmentat escrit [les proves aportades per Ensenyament] resulta insuficient per considerar acomplerta la declaració continguda en la resolució de la sentència dictada pel Tribunal Suprem, que “el castellà s’utilitzi també com a llengua vehicular en el sistema educatiu de la Comunitat Autònoma de Catalunya, i en conseqüència, i per assolir aquest objectiu, la Generalitat haurà d’adoptar totes mesures necessàries per adaptar el seu sistema d’ensenyament a la nova situació creada per la declaració de la sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, que considera també el castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya juntament amb el català”.

“… que el castellà s’utilitzi com a llengua vehicular en el sistema educatiu de la Comunitat Autònoma de Catalunya en la proporció que correspongui atès l’estat de normalització lingüística assolit per la societat catalana, de manera que no en quedi reduït l’ús al d’objecte d’estudi d’una assignatura més”.

“Aquesta declaració obre un interrogant sobre quina ha de ser la proporció en la qual s’incorpori el castellà com a llengua vehicular al sistema d’ensenyament a Catalunya. Determinar-la i posar-la en pràctica correspon a la Generalitat de
Catalunya”.

“… aquest Tribunal (…) acorda establir el termini màxim de dos mesos perquè per part de la consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya s’adoptin totes les mesures que es considerin necessàries per adaptar el seu sistema
d’ensenyament a la nova situació”.

La Generalitat ofereix al full de preinscripció l’opció de seleccionar la llengua prioritària en què cada família vol que estudiï el seu fill (català o castellà). És el que se’n diu atenció individualitzada en castellà. Si una família tria aquesta opció, els materials de l’alumne seran en llengua castellana. A més, el professor se li adreçarà en aquesta llengua i li faran classes de reforç, si li cal.

A Catalunya, una vintena de famílies demanen aquesta atenció cada any. Això sí, la llei només ofereix l’opció que l’atenció individualitzada en castellà es faci durant els primers anys d’escolarització. Aquesta limitació ha suscitat interpretacions diferents. Hi ha sectors que defensen que per “primers anys d’escolarització” cal entendre l’educació infantil (fins als sis anys). D’altres, en canvi, defensen que s’estengui al primer cicle de primària (1r i 2n curs). A secundària no hi ha aquesta opció.

Les famílies demandants volen que el castellà s’inclogui com a llengua vehicular a totes les etapes educatives; però la llei no ho permet. Ni la sentència del Suprem ni la del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut no invaliden la immersió lingüística, però sí que fan una reflexió sobre el sistema.

En realitat, ja hi ha centres educatius que donen reforç de castellà als alumnes, si són de majoria catalanoparlant i ho necessiten, de la mateixa manera que en escoles d’entorns castellanoparlants els mestres reforcen l’expressió oral en català. L’objectiu és que els alumnes dominin tant el castellà com el català en acabar l’escolarització i així ho acrediten les proves d’avaluació externes.

Les famílies que han interposat la demanda també exigeixen que les comunicacions oficials del centre escolar els les enviïn en castellà. No sempre ho fan, les escoles, tot i que Educació ja va reconèixer el dret que hi tenen aquests pares i va donar instruccions als centres on estudien els seus fills perquè compleixin la seva voluntat.

3-IX-11, M. Gutiérrez/red, lavanguardia