En un ambient tens i trist alhora, el Congrés dels Diputats va donar via lliure ahir a la reforma que estableix com a obligació constitucional pagar els deutes i els interessos als bancs abans d’atendre qualsevol altre compromís. Els partits proponents, PSOE i PP, més la Unió del Poble Navarrès, van vèncer en la votació, amb 316 vots a favor, però no van convèncer ningú més. Hi va haver 5 vots en contra i 27 diputats que es van negar a participar en la votació per qüestionar la legitimitat del procediment...
Va resumir l’esdeveniment el diputat Josep Sánchez Libre: “S’ha substituït el consens transversal per la imposició vertical, amb la qual cosa la Constitució és ara políticament molt més feble que abans”. Efectivament, el que abans era un bé compartit per gairebé tots, ara és privatiu de dos partits absolutament decidits, tal com van demostrar ahir, a repartir-se i alternar-se en el poder (de decisió) excloent tots els altres...
Tractant-se de la segona reforma constitucional en trenta anys, la sessió parlamentària va ser de tot menys solemne. Amb la tribuna de convidats més buida que mai, va resultar significatiu que ni el president del Govern ni el líder de l’oposició es dignessin a defensar la seva iniciativa des del faristol de l’hemicicle...
La d’ahir va ser una sessió carregada de vicissituds. CiU i PNB es van negar a votar, ERC, IUICV, BNG i Nafarroa Bai es van plantar i van abandonar l’hemicicle. Hi van votar en contra, a més, els dos diputats de Coalició Canària i Rosa Díez (UPyD)...
Total, que PSOE i PP, PP i PSOE, “tanto monta”, que diria Joan Ridao, van aprovar la reforma tal com va entrar a laCambra, sense trencar-se ni tacar-se amb les esmenes de l’oposició...
Qui sí que va celebrar la reforma va ser José María Aznar, que des d’Itàlia va declarar que la reforma era “un pas positiu i necessari”. Els mercats, en canvi, es van tirar la reforma a l’esquena. La prima de risc espanyola es va tornar a posar pels núvols.
3-IX-11, J. Barbeta, lavanguardia
