Abans de proposar la reforma de la Constitució a Mariano Rajoy amb la marginació explícita de la resta de forces polítiques, José Luis Rodríguez Zapatero va compartir una tarda de berenar amb José María Aznar al palau de la Moncloa. Un cafè amb pastes a finals de juliol... La premsa que ahir el triturava, aquests dies l’elogia. Un bon viàtic per a la retirada. Una pòlissa d’assegurança...
L’impulsor principal de la reforma, José Luis Rodríguez Zapatero, no va emetre ahir cap senyal d’acostament a CiU, la formació que va impedir que Espanya caigués en l’abisme el maig del 2010, quan va estar a punt de fracassar al Congrés el primer pla d’ajustament ordenat pel Directori Europeu. En compareixença conjunta amb el primer ministre portuguès, Pedro Passos Coelho, de visita oficial a Madrid, el president del Govern es va expressar amb notòria displicència sobre l’actitud de protesta de Josep Antoni Duran Lleida en el debat parlamentari de dimarts passat. De manera ben visible Zapatero no va voler obrir cap espai de negociació. El pacte està tancat i és cosa de dos. Sagasta i Cánovas. Cánovas i Sagasta. L’home del tarannà considera la cosa més normal del món marginar la força política que governa Catalunya (la comunitat que encapçala el rànquing espanyol de producció industrial i exportacions) de la primera reforma de pes de la Constitució del 1978, a la redacció de la qual l’esfera política catalana va aportar dos dels set ponents (Miquel Roca Junyent i Jordi Solé Tura).
1-IX-11, Enric Juliana, lavanguardia
