energia ecològica (...) contra alimentació ecològica

Els agricultors italians, afectats per la crisi, recorren al cultiu intensiu del blat de moro per produir biogàs, ja que resulta més lucratiu. Però d´aquesta manera es posen a mercè dels especuladors i posen en perill la biodiversitat, tal com denuncia el fundador del moviment Slow Food.

Agricultura industrial. Analitzem aquest oxímoron [ndr: combinació en una mateixa estructura sintàctica de dues paraules o expressions de significat oposat, que originen un nou sentit-RAE-]. L´home ha cregut poder produir en el seu nom aliments sense agricultors i ha acabat per excloure a aquests últims dels camps.

Actualment, fins i tot arribem a pensar que pot haver camps cultivats sense que es produeixin en ells aliments: una agricultura sense aliments. Una agricultura que, des del moment en què es basa únicament en el benefici i en les especulacions, acaba fent malbé el que podria ser bo: els aliments, els terrenys fèrtils (cada vegada més escassos), però també l´energia neta i renovable. Com l´energia fotovoltaica, com el biogàs.

Ja hem parlat sobre com l´energia fotovoltaica es pot convertir en una màquina devoradora de terrenys i de recursos alimentaris. Ara és el torn de les centrals de biogàs, que exploten les biomasses, és a dir, els residus de la ramaderia, les segues i altres vegetals. Aquestes instal.lacions serien ideals per acabar amb els residus, un problema recurrent dels ramaders, i altres residus biològics en millorar els seus ingressos gràcies a una producció energètica que pot utilizar-se bé per a l´explotació agrícola, bé per vendre.

Però si es barreja el mercantilisme, si als inversors no els importa gens ni mica que l´agricultura produeixi aliments i que ho faci el millor possible i intueixen un bon negoci i van en massa per treure partit, llavors el biogàs pot convertir-se en una maledicció . És el que està passant en moltes regions de la plana del Po, sobretot on hi ha grans concentracions de ramaderia intensiva.

Què està passant? Molts agricultors, desesperats per la crisi generalitzada del sector, es converteixen en productors energètics i deixen de produir aliments. De fet, es limiten a conrear blat de moro de manera intensiva per omplir els "biodigestors", els generadors del biogàs. Els inversors els ajuden i de vegades els exploten. Hi ha granges de ramaderia en què els constructors de les instal.lacions per al cultiu del blat de moro paguen als agricultors, de manera que es converteixen en obrers del sector energètic i deixen de ser camperols.

Tot va començar el 2008, quan es va introduir un nou certificat ecològic "agrícola" per a la producció d´energia elèctrica amb instal lacions de producció de biogàs a partir de biomasses. "Petites" instal.lacions d´una potència elèctrica que no superaven 1 Mw. Però 1 Mw, és molt: amb això es va fomentar el negoci, perquè es pagava una tarifa de 28 cèntims / kWh als que produïen, és a dir, tres vegades el preu que havien de pagar per per l´energia produïda "de manera normal".

D´aquesta manera, amb el sistema de subvencions, al qual s´afegeixen les de la Unió Europea per a la producció de blat de moro, la construcció d´instal • lacions importants i costoses (de fins a quatre milions d´euros) resulta molt rendible, sobretot perquè el seu cost es pot amortitzar en uns anys. Només a la regió de Cremona [al nord d´Itàlia], el 2007 hi havia cinc instal.lacions autoritzades i avui són ja 130. S´estima que el blat de moro destinat al biogàs ocupa el 25% de les terres conreades actualment. D´aquí a 2013 haurien d´existir 500 instal.lacions en tota la regió de Llombardia.

D´aquesta manera, corren perill tant el medi ambient com la mateixa agricultura. Analitzem algunes constatacions (i banalitats).

Primer: es deixen de produir aliments per a produir energia.

Segon: el monocultiu intensiu del blat de moro és perjudicial per als terrenys perquè implica grans quantitats d´adobs químics i consumeix molta aigua, extreta de les capes freàtiques, cada vegada més escasses i més contaminades. Sense la rotació de les parcel, es posa en perill la seva fertilitat i es facilita la difusió de paràsits, que s´eliminen a continuació afegint productes antiparasitaris.

Tercer: els que produeixen energia conreant blat de moro poden permetre pagar lloguers molt més alts pels terrenys, de fins a 1.500 euros per hectàrea, el que crea una competència deslleial amb respecte als que necessiten els terrenys per a la ramaderia. És el mateix fenomen que s´observa amb els parcs voltaics, de manera que es repeteix el mateix error.

Quart: les instal.lacions d´1 Mw constitueixen estructures de grans dimensions i per construir-se sacrifica sens dubte terreny agrícola.

Cinquè: ja se senten rumors sobre el naixement d´un mercat negre de residus biològics, com els residus de la carnisseria, que es venen de forma il.legal per fabricar biogàs. No s´haurien d´utilitzar mai com a biomassa, perquè les restes de la "digestió" s´estenen pels camps per fertilitzar i aquest tipus de residus no només podria contaminar, sinó també propagar malalties.

Es tracta d´un problema a gran escala. En si mateix, el biogàs procedent de biomasses no tindria cap pega. Però si es produeix amb fins especulatius i es sobredimensiona, si s´intensifica la producció de blat de moro amb l´única finalitat d´alimentar la instal lació, si fa pujar els preus del terreny, l´esgota i ho contamina, llavors caldrà renunciar-hi. Ni més ni menys.

Sens dubte, aquests problemes haurien de plantejar i debatre en les converses sobre la nova Política Agrícola Comuna (PAC) que s´han iniciat aquests dies a Brussel.les. Tard o d´hora, les subvencions s´acabaran. Els biogàs amb grans instal.lacions són un remei ineficaç per a la nostra agricultura malalta i podria ser perfectament el cop de gràcia.

Seria molt difícil fer marxa enrere: els terrenys fèrtils no es poden recuperar, les capes freàtiques estan contaminades, la salubritat s´esfuma, els que s´esforcen per mantenir una agricultura beneficiosa es veuen obligats a desistir, davant la competència despietada i insostenible. ¿Agricultura industrial? Quin oxímoron!