lleis contra el catalŕ també a l´Aragó

Un dels eixos polítics de la candidata del PP a la presidència d´Aragó, Luisa Fernanda Rudí, serà la derogació de la llei de llengües d´aquest territori, aprovada la passada legislatura. Així es desprèn de les seves paraules durant el debat d´investidura que se celebra des de dijous a la capital aragonesa. La virtual nova presidenta aragonesa ha atacat durament la llei, tot i que en el seu articulat només es reconeix el català i l´aragonès com a llengües pròpies del territori, però sense atorgar-ne l´oficialitat.

Tot i la timidesa de la llei, aprovada pel govern del PSOE sense el suport del PAR, en aquells moments soci de govern, Rudi ha deixat clar que pensa retallar l´articulat. En aquest sentit, i aprofitant el clàssic discurs del secessionisme lingüístic segons el qual protegir el català posaria en perill els accents locals, la política popular ha assegurat que “es respecten més els drets sense normalització que normalitzant les modalitats convertint-les en català i aragonès”, ja que, segons ella, això implicaria la desaparició “de les modalitats concretes amb les seves especificitats”.

13-VII-11, red, elpunt

Deu ser que un no s´hi entén gens, en alta política, quan creu que, tocant al PP, hi ha un plètora de raons, ja no per no pactar-hi, sinó per aïllar-lo. A les mesures adoptades per Camps i Bauzá en pro de la minorització del la llengua pròpia dels seus territoris, ara cal afegir-hi l´anunci que va fer ahir la presidenta d´Aragó, Luisa Fernanda Rudi: "Protegirem les parles locals del Pirineu i l´Aragó oriental [...] i derogarem aquells aspectes de la llei de llengües que imposen l´anomenada normalització lingüística del català i l´aragonès".

A la Sud-àfrica de l´apartheid, les desigualtats entre blancs i negres mai no es van justificar, oficialment, en preteses superioritats racials, sinó en la zelosa protecció de les peculiaritats dels negres, que els feien inassimilables a qualsevol altre grup humà; perquè, si en lloc de considerar la negror una característica informadora i irreductible, l´haguessin tingut per un tret somàtic irrellevant, haurien hagut de reconèixer, en l´home negre, algú perillosament semblant als blancs i, doncs, mereixedor dels mateixos drets.

Mutatis mutandis
, protegir les singularitats de les parles del Pirineu i l´Aragó oriental, extremismes folklòrics inassimilables a cap sistema lingüístic més ampli, no és sinó una manera arterosa de negar-los la condició de llengua, que és font de reconeixement públic i drets, i de reservar-la així a l´espanyol. El PP practica l´apartheid lingüístic (l´analogia amb el règim sud-africà, afortunadament abolit, és sempre abusiva, però, en aquest cas, i salvades les degudes distàncies, ens sembla especialment útil) i CiU hi pacta, emparada en la bondat, o necessitat, de la geometria variable, quan el debat hauria de ser fins on portem l´aïllament del PP. És evident que un no s´hi entén gens, en alta política.

13-VII-11, I. Mambrillas, tribuna.cat