Una de les coses més sorprenents del nou canvi de velocitat màxima en autovies i autopistes –que, després de tres mesos, novament ha passat de 110 a 120 quilòmetres per hora– és que no hagin tret els adhesius que van posar damunt dels senyals. En aquell moment –era març– sobre el cercle blanc amb corona vermella i la xifra 120 al mig hi van enganxar uns adhesius blancs amb la xifra 110. La idea era que, passats els mesos de penitència, quan decidissin fer marxa enrere n’hi hagués prou de desenganxar-los perquè el senyal recuperés l’aspecte original.
Doncs no ha estat així. Divendres passat, 1 de juliol, data del nou canvi, els adhesius no els van desenganxar. Per comptes d’això, al damunt de l’adhesiu de març, n’hi van enganxar un altre amb la xifra 120. De manera que ara tenim un senyal metàl·lic (de prohibit anar a més de 120) amb un adhesiu que prohibeix anar a més de 110 al damunt i, al damunt d’aquest, un altre adhesiu que prohibeix anar a més de 120. Per què no han desenganxat l’adhesiu amb les xifres 110 i llestos? Si haguessin fet simplement això ens hauríem estalviat un fotimer d´euros, perquè imprimir tots aquests milers i milers d’adhesius costa un ronyó. En total, el nou canvi ens ha sortit per 230.000 euros, xifra a la qual s’ha de sumar l´anterior, la del canvi de 120 a 110, que va ser similar: 460.000 euros, doncs. Les agències de notícies diuen que no els han desenganxat “a causa de la dificultat”. I per què aquesta dificultat? Els van fabricar amb una pega
massa potent? Passa sovint amb molts productes. Compres un objecte –un llum, una paperera, un after shave–, intentes treure-li l’etiqueta i t’hi passes hores, de tan enganxada com està. I, a més, un cop arrencada hi queda per sempre una marca grisosa, un grumoll lànguid. Fa cosa d’un mes i mig vaig encarregar a la secció de llibres d’El Corte Inglés de Diagonal amb Villarroel el recull de contes Un hombre sin cabeza d’Etgar Keret (del tot recomanable, per cert). Pocs dies després em van telefonar: que ja podia passar a recollir-lo. Hi vaig anar. La dependenta me’l va portar. Perquè quedés clar que aquell exemplar estava reservat, algun cervell privilegiat havia enganxat una etiqueta amb el meu nom al bell mig de la coberta plastificada. Quan la dependenta la va desenganxar, va arrencar un tros de plastificat
i ara, damunt del cap esfèric del personatge de la il·lustració de la coberta, el plastificat està fet malbé.
L’explicació del Ministeri de Foment espanyol és que a l’hora de fer els adhesius van usar una cola que “no fa fàcil que es pugui desenganxar”. Però, quan fa tres mesos van posar-los, deien que ho feien amb la intenció de treure’ls ara. ¿Qui és l’inútil que no va saber preveure que ara no es podrien treure? Quin càrrec ocupa? Com es diu? Queda ben clar que, com al personatge del conte de Keret, el cap no li serveix gaire de res.
5-VII-11, Quim Monzó, lavanguardia