Avui ja no circula l’AVE de la ruta Toledo-Conca-Albacete, malgrat que s’havia inaugurat el desembre passat. En aquests sis mesos ha acumulat un munt de pèrdues –18.000 euros diaris–; només nou viatgers diaris a Albacete i set a Conca, és a dir, un aprofitament de la línia d’un 4,7%.
Sembla mentida que a aquestes alçades del segle XXI –i a més a més ja en plena crisi declarada, admesa i patida– es pugui posar en marxa un servei d’aquesta importància sense un informe que avali la seva idoneïtat. Bé, caldria aclarir els termes, perquè de fet en el comunicat de Renfe queda clar que idoni sí que ho era per a algú: la companyia declara que havia posat en marxa aquesta ruta en resposta “a la demanda dels alcaldes d’aquests municipis que s’han beneficiat d´aquesta infraestructura”. Recordo com si fos avui una reunió d’alcaldables de l’àrea metropolitana de fa uns 20 anys a la qual nosaltres anàvem a presentar un estudi de condicions socials de la ciutadania que la majoria –per no dir tots, tret d’un– no van escoltar. Tenien feina important entre mans: només parlaven entre ells de quantes places de pàrquing havien fet i, en base a això, calculaven les probabilitats de mantenir-se en el càrrec.
La notícia d’aquests dies no és altra cosa que una actualització, d’acord amb els temps actuals, d’aquest tarannà. Per això, no m’ha estranyat gens la justificació adduïda, ni la tranquil·litat amb la qual ho declaren, perquè de fet ningú no ha dit prou –nosaltres els ciutadans, per començar– durant molt de temps a aquesta manera de fer política. No podem seguir sense entendre i saber –talment com abans la gent se sabia el Parenostre– què significa i d´on surten els serveis que proporciona l’Estat de benestar. Les infraestructures, equipaments i serveis no cauen del cel o de la generositat i capacitat de fer màgia dels polítics. Surten de la nostra butxaca, de la de tots, i ens ha d’importar molt i molt a què es destinen.
Això que és una obvietat no està gens assumit per la ciutadania que no és conscient, en general, d’aquest fet –tampoc no en són alguns polítics, atès el nivell de la representació que tenim– i per tant ha de ser temària del currículum escolar obligatori per tal d´enfortir la democràcia i assegurar una voluntat més gran de control de les institucions públiques.
3-VII-11, Cristina Sánchez Miret, sociòloga, lavanguardia