´La manta al coll i el cabasset´, Quim Monzó

Els manters són pacífics, però de vegades –com en aquest cas– no és així, sobretot des que han après que això és Can Pixa i si no fugen ràpid tampoc no passa gaire res. Molta gent diu: “Ai, pobrets... Esclar que és venda il·legal, però no obliguen ningú a comprar...”. Per la mateixa regla de tres no hauríem de perseguir els estafadors perquè no obliguen ningú a caure en el parany. Aquesta blederia de certa “bona gent” oblida que darrere de cada manter hi ha una xarxa mafiosa que no sols distribueix productes falsificats o piratejats sinó que trafica amb éssers humans. Importen immigrants com qui importa xais, no paguen impostos, no cotitzen a la Seguretat Social, tot és diner negre i, amb aquesta competència deslleial, ajuden a enfonsar les botigues que sí compleixen la llei. Però no li diguis això a les senyores
que estan encantades d’haver-li comprat a un manter un fals cinturó Louis Vuitton per 50 euros (que li hagués costat 300 si fos autèntic). ¿És veritat que hi ha una normativa que multa qui compra a un manter? Algú ha vist mai que s’apliqui? També és “bona gent” una dona que conec, propietària d’un bar, que es passa el dia malparlant del Govern, dels polítics, dels immigrants, dels no immigrants i del món sencer, i dient que hi ha molt de diner negre i que el que de debò hi hauria d’haver és mà dura. Doncs de seguida que al bar –el seu bar– entra un xinès amb devedés de pel·lis piratejades, s’hi atansa, selecciona les que li interessen, les paga i se les queda. Sovint, per cert, tot de guàrdies urbans fan el tallat dues taules més enllà, com si res.

24-VI-11, Quim Monzó, lavanguardia