La primera, directa. Estimat senyor Sandro Rosell, en quin moment ha passat vostè de representar l’acord comercial del seu club amb una fundació a ser el propagandista d’una teocràcia? Ho pregunto perquè hi ha moltes maneres de justificar la contaminació d’una samarreta esportiva amb el logo d’una dictadura, però l’última és dir que s’hi viu fantàsticament. La frase que vostè va deixar anar a l’Àgora –“jo no sé si Qatar és una dictadura, jo sé que els seus ciutadans són molt feliços”– només es pot justificar si es tracta d’un atac d’inconsciència. Perquè ni la ignorància no ho justifica.Oés acceptable que algú tan rellevant com el president del Barça asseguri no saber si l’acord comercial que firma ho fa amb una dictadura o amb Bambi? Però a més, ignorància o inconsciència, el cert és que sobretot denota una gran insensibilitat i encara més desmemòria. O no li sona la frase: “Jo no sé si Franco era una dictadura però en temps de Franco es vivia molt bé”? És cert. N’hi ha que en les dictadures viuen molt bé, reis absoluts dels fangars foscos on poden fer el que els dóna la gana, amb total impunitat. Els abusos en democràcia són possibles, però perseguibles. Els abusos en dictadura formen part de l’ADN del sistema. I li recordo una cosa sensible, senyor Rosell: el club que representa va tenir un president que va ser assassinat pels franquistes, i el mateix club es va significar com a focus de resistència contra la dictadura. O tampoc no té coneixement d’això? De manera, senyor Rosell, que si vostè no sap si Qatar és o no una dictadura, sincerament em sembla un irresponsable. Si ho sap i ho nega, em sembla un propagandista. I si ni ho sap, ni vol saber-ho, em sembla un insensible. Però en qualsevol cas, trobo terrible que no li importi, i a sobre ens digui que s’hi viu molt feliç. Als hotels de superluxe per als occidentals que busquen diners, sens dubte hi regna la felicitat.
Però, són feliços els milers de treballadors estrangers que no tenen cap dret?, els homosexuals que han d’amagar-se com rates per no ser perseguits?, les dones que volen viure en un sistema que no les segregui ni les degradi? Ja no li parlo de les barbaritats que diu Iussuf al-Qaradawi, font d’inspiració de l’emirat, li parlo de realitats demolidores. Però tant se val, oi? Sincerament, em sentia trista per l’acord que lliga el Barçaauna dictadura. Però ara estic aterrida, perquè vostè no està resignat amb l’acord, vostè està encantat!
Una altra pregunta, per acabar: és cert que la Fundació Qatar ha demanat explicacions de per què Piqué ha visitat el mur de les Lamentacions en un viatge turístic? Perquè si ho fos, s’encendrien totes les alertes. Ja no es tractaria d’haver venut la samarreta del Barça. Vostès haurien venut la seva llibertat! Esclar que per aquí es comença. Primer es ven una camiseta i després es ven l’ànima. Pur Goethe.
23-VI-11, Pilar Rahola, lavanguardia