Les eleccions del 22 de maig passat han emès un senyal d’alarma que afecta el conjunt del sistema democràtic de partits. Aquell dia, gairebé un milió de persones es van molestar a acudir a les urnes per no votar ningú. Si més no, aquesta és la xifra que sumen els vots blancs o nuls després de l’escrutini. I el més significatiu del cas és que aquesta xifra –un veritable rècord per a tota mena d’eleccions– no es va produir en un context de participació extraordinària, quan tots els espais polítics amplien el nombre de votants i també ho fa el partit del vot en blanc...
el diferencial entre el vot blanc o nul de les municipals i el de les generals ha assolit ara una magnitud insòlita. I s’hi suma una altra constatació eloqüent: aquest vot de presumpta desafecció silenciosa no ha deixat de créixer des del 1977. A Espanya, les paperetes en blanc s’han multiplicat
per sis a les eleccions generals i per tres a les municipals, mentre que el vot nul ha evolucionat a la baixa a les legislatives, tot i que ha crescut en més d’un 60% a les locals.
Tanmateix, a l’escenari català l’evolució ha estat més dràstica des de l’inici de la democràcia. Tant a les generals (des del 1977) com a les locals (des del 1979), les paperetes en blanc s’han multiplicat per deu. I el vot nul ha crescut en un 50% entre les municipals celebrades el 1979 i el 2011.
Catalunya, on el vot en blanc gairebé duplica en percentatge el que es registra al conjunt d’Espanya, pot, no obstant això, donar alguna llum sobre l’origen d’aquest sufragi. Cal no oblidar que l’oferta de partits amb representació parlamentària és més nodrida al mercat electoral català que al conjunt d’Espanya, on només quatre grups d’àmbit estatal tenen presència al Congrés. I, tanmateix, la taxa de
vots blancs o nuls és més gran a Catalunya.
Aquesta circumstància fa pensar que una part dels desafectes que emeten un vot en blanc o nul no procedeixen de la marginalitat ideològica o l’inconformisme crònic sinó del desencant que suscita la conducta dels grans partits. I per això no se senten temptats per propostes radicals o excèntriques i aposten per una protesta cívica que ja adquireix magnituds clamoroses. I les xifres ho ratifiquen: una gran part de la participació afegida entre els comicis locals del 2007 i del 2011 ha servit per alimentar
el vot en blanc o el vot nul.
30-V-11, C. Castro, lavanguardia
