L´home va ser al calabós cinc hores, detingut per dur un cartell que deia: “Aquest vestit l’he pagat jo”. Va passar diumenge, durant la jornada electoral. De l’home, la premsa valenciana –Información, Levante- EMV...– en diu només les inicials: A.R.M.
Abans d’anar a votar, l’home es va vestir i va agafar el cartell esmentat. Se’n va anar al col·legi electoral que li toca i allà va votar tranquil·lament, amb cartell i tot. Encabat se’n va anar a Aldaia, “per prendre alguna cosa” amb uns familiars. La periodista Laura Sena narra què va passar aleshores: “En ple carrer, al costat d’un col·legi electoral, un home ‘que portava un adhesiu del Partit Popular’ li va dir que no podia estar-s’hi, amb cartells com el que duia, perquè tenien ‘connotacions polítiques’”. L’home li va contestar que era una frase i prou, però l’altre va avisar la Policia Local. Quan els policies van arribar li van dir que se n’anés. Diu l’home: “Em vaig negar a anar-me’n, perquè no tenia cap obligació de fer-ho, i aleshores tres agents se’m van tirar al damunt, em van emmanillar i em van ficar en el cotxe de la Policia Local’”.
L’home explica que no és de cap partit ni té relació amb cap llista electoral, i que duia aquell cartell perquè el vestit se l’ha pagat ell i, com que és veritat que se l’ha pagat, doncs no veu que hi hagi cap motiu per castigar-lo. Finalment, dimarts, el titular del jutjat d’instrucció número tres de Torrent en decretar el sobreseïment del cas. En contra del que pressuposen els que el denuncien, l’home no va cometre cap delicte ni va infringir la legislació electoral. Ni tan sols es pot inferir que la frase sigui una indirecta en relació amb el cas Gürtel i, per tant, se’n pugui concloure intenció de propaganda política
just el dia de votacions. I per què no se’n pot inferir ni concloure res d’això? Doncs perquè, efectivament, tal com l’home diu, el vestit se l’ha pagat ell i el cartell no fa més que explicitar-ho.
La notícia m’ha fet venir al cap aquell capítol de Cien años de soledad en què els habitants de Macondo agafen la malaltia de l’insomni i a poc a poc comencen a oblidar els noms de les coses, cada cop més, de manera que, per no oblidar-los definitivament, posen cartells al damunt dels objectes: “taula” damunt la taula, “cadira” damunt la cadira, “rellotge” damunt del rellotge, “casserola” damunt la casserola. Amb un interès clarificador semblant, A.R.M. penja “Aquest vestit l’he pagat jo” sobre el vestit que s’ha pagat, i seria bo que, enmig del fangar, els polítics que no hagin perdut del tot el món de vista fessin com A.R.M. i els habitants de Macondo i col·loquessin damunt de cada objecte seu un cartell: “Aquesta corbata l’he pagada jo”, sí, però “aquest cotxe va ser un regal de Constructora Maquitrasa”, “aquest rellotge va ser un regal de Daniel López Gargall”, “aquest pis el vaig comprar a un quart del valor real gràcies a Edificatrel”... I així tot.
28-V-11, Quim Monzó, lavanguardia
