El debat sobre el calendari escolar es planteja sovint confonent idees i conceptes. Sense anar més lluny, és evident que adaptar i conciliar són dos verbs que no volen dir el mateix. Una cosa és adaptar la vida familiar i/o escolar a la laboral, i una altra ben diferent és conciliar. Caldria aclarir que dins de la vida familiar s’hi integra l’escola, si més no en la part en què a aquesta li correspon educar. Afavorir la conciliació de la vida familiar i laboral ha de ser una prioritat política, però això no ha de suposar necessàriament un aïllament del sistema educatiu com un tercer element a conciliar.
Per què diem tot això? Doncs perquè algunes mares comencem a estar fins al capdamunt de tants canvis al calendari escolar en funció de no-sé-quins interessos que no tenen res a veure amb la formació dels nens. Cadascú parla per la seva experiència, és cert. Per les que hem estat fermes partidàries de la setmana blanca, és decebedor que no se li hagi donat temps. Irene Rigau va aniquilar l’herència d’Ernest Maragall sense esperar els resultats. Una setmana cada any (en una majoria d’escoles, entre el 7 i l’11 de febrer més el cap de setmana corresponent) tocava una aturada, coincidint amb el segon trimestre, que sol ser el més llarg. Bé. Una aturada, per què no, que per a alguns es va acabar convertint en una fugida de la rutina per estar amb els fills. Els opositors a la iniciativa van donar prioritat –entre d’altres raons– als sofridors avis i a les discussions de la parella per veure qui demanava festa a la feina, quan la veritat és que el paisatge amb avis passejant néts aquells dies no va ser gaire diferent del que es veu cada dia.
Ara que Ensenyament està negociant el nou calendari, és hora de reclamar que s’imposi la lògica, la de la raó, i no cap altra. El temps va passant, i a hores d’ara, moltes empreses ja tenen fixades les vacances de l’any, i encara no sabem quin dia començarà el curs per la falta d’acord dins del Consell Escolar. Si prospera el pla d’Ensenyament, els cinc dies de la setmana blanca es convertiran en set dies
que cada escola posarà quan més li interessi si arrenca el curs el 7 de setembre. Poden distribuir aquells dies lliures entre els tres trimestres a raó de dos o tres dies per cada un d’ells. Si els centres decideixen aprofitar els ponts festius, els pares ens podríem trobar que un sol dia de lliure disposició s’acabaria traduint en quatre dies sense classes per Tots Sants. I així, anar fent. O en una setmana sencera!, si l’escola s’agafés lliures els dies 5, 7 i 9 de desembre. Això, només durant el primer trimestre. És racional?
26-V-11, Susana Quadrado, lavanguardia