Que la democràcia espanyola és molt ronyosa ho sap tothom. No ser el franquisme és la seva principal virtut. La ronya es veu pertot. No hi ha separació de poders, les llistes tancades promouen la partitocràcia, el sistema electoral prima els dos grans partits...
La raó és ben clara: durant la transició l’objectiu era l’estabilitat. I durant 33 anys la gent semblava conformada. Quan hi havia risc que el cartró-pedra es despintés i la ronya es fes present amb tota la seva esplendor, els governs de torn intensificaven l’Estat del benestar, les propostes populistes i les subvencions als sectors estratègics i amics diversos. Entre això i les ajudes de la Unió Europea, qui era el llest que qüestionava que sota la pintura hi havia ronya?
Per tant, sí, hi ha un munt de raons per estar indignat, i les acampades, doncs mira, ja era hora, i són una pregunta gegant per a tots. Però per les mateixes raons hi ha motius per avergonyir-se. Ara que la festa s’ha acabat, ara que ja no pots especular amb el terreny de la iaia, que ja no pots viure a crèdit o confiar en el cop de sort; ara que has vist que l’educació universitària espanyola dóna com a molt per guanyar 1.000 euros al mes, que estàs a l’atur i que, en fi, la cosa va per llarg, potser seria el moment també de fer autocrítica. Perquè, esclar, és molt fàcil dir que els polítics són tots uns corruptes i uns
inútils fills de sa mare, és molt fàcil culpar el Banc Santander, i extremadament divertit acampar i imaginar propostes per fer la revolució. Fins i tot és excitant tenir #totalaraodelmon, però: Quantes vegades vas anar a votar perquè et prometien serveis gratis sense preguntar-te què valien i d’on sortien
els calers? Quantes vegades vas ignorar mesures profundament irracionals com el Pla E només perquè eren d’esquerres, o perquè no qüestionaven el teu estatus i a tu ja t’anava bé? Quantes vegades vas negociar que et paguessin l’atur quan no et tocava per marxar d’una feina, i viure dels demés? Quantes vegades vas acceptar pagar feines en negre? Té contracte la teva dona de fer feines? Confiaves que el totxo sempre pujaria i que et podries vendre la casa nova i hipotecada per guanyar-hi calers, petit especulador? Vas fer vaga per defensar els contractes més cars d’Europa? Vas apuntar-te als pisos de protecció oficial mentre vivies dels pares? Reclames ara més impostos per tenir més serveis gratuïts,
la nacionalització de la banca, allargar l’atur?
Democràcia real ja, sí, però ets conscient que la crisi s’ha agreujat per culpa d’unes mesures que es van prendre amb l’únic objectiu d’acontentar els teus desitjos immediats? Després de les acampades, una llarga i purificadora dutxa. Fora ronya.
21-V-11, Jordi Graupera, lavanguardia