intro en català
.
informe Global food losses and food waste
.
cada any es desaprofiten mil milions
de tonelades d´aliments
El missatge de la FAO és que resulta més eficaç reduir les pèrdues abans que incrementar la producció i de passada estalviar energia, terres i aigua.
El bufet, aquesta invitació a menjar amb avidesa tot el que es vulgui per un preu mòdic, és un dels reclams a eliminar o a moderar. El comensal pot omplir-se el plat una vegada i una altra, encara que difícilment podrà ingerir tals quantitats d’embotits, arròs, pastissos... Bona part del menjar acabarà inevitablement al cubell de les deixalles. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i
el Desenvolupament (FAO) ha advertit aquesta setmana que cada any es dilapiden unes 1.300 tones d’aliments, gairebé un terç del total que es produeix per al consum humà.
intro en català
.
informe Global food losses and food waste
.
cada any es desaprofiten mil milions
de tonelades d´aliments
La conclusió és que existeix menjar de sobres per alimentar el món, els actuals gairebé 7.000 milions de persones. I a molts més. L’informe Innovacions per alimentar el planeta publicat aquest any pel Worldwatch Institute de Washington ja destaca que actualment es produeixen aliments per a 12.000 milions de persones. El missatge de la FAO és que resulta més eficaç reduir les pèrdues abans que incrementar la producció i de passada estalviar energia, terres i aigua.
L’estudi de la FAO, realitzat per l’Institut Suec d’Aliments i Biotecnologia, urgeix a afrontar un doble repte. Per una banda, reduir la xifra d’aliments que es perd durant el procés de producció, des que es conrea una hortalissa, es captura un peix o se sacrifica una vedella fins que arriba a taula. Per una altra,
evitar que el consumidor dels països rics continuï malgastant tones de menjar i que els articles caduquin a les prestatgeries dels supermercats.
El treball esmentat remarca que són molt perjudicials les ofertes d’emportise’n tres i pagui’n dos o l’esmentada cultura del bufet, que animen el client a adquirir articles que no necessita i que bona part dels quals aniran a parar al contenidor de residus. A Europa i als Estats Units cada ciutadà malbarata entre 95 i 115 quilos d’aliments l’any, encara que les pèrdues totals s’eleven a gairebé 300 quilos per càpita (vegeu gràfic) si també hi incorporem el menjar que es fa malbé abans d’arribar al consumidor.
La FAO també reflexiona sobre com aprofitar aquestes fruites, verdures, peix, que no compleixen les exigències comercials de gran i bon aspecte i que es llencen. Una de les propostes és “vendre els productes agrícoles als consumidors de forma més directa, sense haver de complir les normes de qualitat dels supermercats” i fomentar així els petits mercats locals de pagesos. També suggereix que les organitzacions comercials estableixin fórmules per destinar aquestes mercaderies, que compleixen les normes sanitàries i tenen el mateix valor nutritiu però l’aparença de les quals no és la millor, a organitzacions de beneficiència.
Menció especial al document de la FAO mereix el destriament de peix, i més en temps d’advertiments reiterats que la pesca és en declivi. Les regions industrialitzades descarten entre el 9% i el 15% del total de captures. Les últimes dades disponibles indiquen que el 2005 més de 7 milions de tones de
peix es van rebutjar. Mentrestant, un informe recent de la New Economics Foundation britànica conclou que els recursos pesquers propis d’Espanya només arriben per cobrir un terç de la demanda.
Si a les nacions riques el problema és el desaprofitament dels productes per part del consumidor i també del comerç minorista, en les pobres el principal escull són les infraestructures precàries i el seu escàs nivell tecnològic. Les pèrdues ja es registren a la collita, la recol·lecció, l’emmagatzematge, el
transport i el processat abans que l’arròs, el pollastre o les patates arribin a la taula del ciutadà africà.
15-V-11, R.M. Bosch, lavanguardia
