La gent vota irracionalment. Ho diuen les dades empíriques recollides pels economistes, pels experts en opinió pública, i pels psicòlegs que estudien la presa de decisions. No descarto del tot que els polítics prenguin decisions racionalment (per millorar el seu benefici electoral o l’estat de la ciutat a llarg termini). Ara bé, la gran majoria dels votants no només ignoren el moll de l’os de les polítiques que volen
dur a terme els candidats, sinó que, a més, quan coneixen els objectius i els mitjans que els polítics proposen, continuen votant irracionalment. Moltes vegades perquè no els comprenem bé, i d’altres perquè l’esforç de conèixer bé una qüestió és enorme, i té un cost en termes de temps –i per tant de calers– massa alt. Un sol vot és tan insignificant que la relació cost-benefici de votar no és avantatjosa. No és com comprar un cotxe, que, com més en saps, millor cotxe compres, i menys et
costa; en política massa coses no depenen del teu vot en absolut.
En canvi, el benefici psicològic de votar l’opció que et fa sentir bé amb tu mateix és immediat, i configura la teva identitat: ets el d’esquerres, ets el liberal, ets el conservador. Et preocupes per la igualtat, per la llibertat o per la tradició. Una altra cosa és que el partit d’esquerres, liberal o conservador que votis efectivament ajudi a millorar la igualtat, la llibertat o la tradició, però esbrinar això t’obligaria a ser racional i estudiar-ho amb calma. No paga la pena. L’objectiu és votar qui et fa sentir bé amb tu mateix.
7-V-11, Jordi Graupera, lavanguardia