>> presentació CONGRÉS PRNtt. Les raons del Congrés

+ logística CONGRÉS PRNtt. Preanuncia la teva presència!

Benvolgut/da …,

el 39è Congrés del Partit Radical No violent Transnacional i Transpartit ha estat oficialment confirmat per als dies 17 al 20 de febrer a Chianciano (Itàlia).

Es tracta d´una elecció difícil, en les condicions de fragilitat organitzativa i estructural del partit. Però és alhora una elecció necessària - que en primer lloc devem a tants representants de pobles oprimits i tants militants i líders no violents que en aquests decennis han cregut en el projecte i la realitat del partit - per posar al dia i renovar amb més força els instruments i objectius de la no violència, de l´esperança democràtica, de l´afirmació universal dels Drets Humans, del federalisme europeu i mundial com a alternativa a la degeneració de les que en diuen “democràcies” en “democràcies reals”, de la perdurant il·lusió de la sobirania nacional absoluta, a més de la cancel·lació sistemàtica dels Drets Humans històricament adquirits com a “naturals”.

Al bell mig de la mobilització per la manifestació de Londres per la veritat sobre el cas “Iraq lliure”, que és part integrant de la iniciativa de convocatòria del Congrés, et demanem actuar ben prest, al teu país, a la teva ciutat, amb el teu moviment o associació, les teves amistats, per difondre aquesta invitació, juntament amb el document de convocatòria que trobaràs tot seguit, i contribuir a assolir el major nombre possible de presències al Congrés de Chianciano.
Per part nostra, estem fent i farem el màxim esforç polític i financer per assegurar a tothom una participació òptima, a partir de condicions logístiques que seran les millors que esperem obtenir.
 
Gràcies des d´ara per tot allò que podràs fer.
A l´espera de la nostra trobada a Chianciano, rep fraternals salutacions.
Teu, Marco Pannella.
 
---------------------------------------------------
 
DOCUMENT DE CONVOCATÒRIA DEL CONGRÉS DEL PARTIt RADICAL
Per la Presidència del Partit: Maurizio Turco, Matteo Mecacci, Marco Perduca
Nou anys després del Congrés de Tirana: el nou, vellíssim, "ordre internacional" contra els drets humans
Tornem a convocar la nostra màxima reunió de partit a quasi nou anys del congrés en dues sessions, a Ginebra i Tirana, del 2002. La situació dels Drets Humans, a molts països del món, ha esdevingut des de llavors encara més difícil i dramàtica.
Tot i les grans esperances de construcció d´un nou dret internacional, s´han reforçat règims obertament autoritaris, que sufoquen la llibertat i la vida dels seus ciutadans. Minories i pobles no representats continuen lluitant per la pròpia existència. Entre els que ens són més propers, fins i tot inscrits al nostre partit, recordem els nostres germans Montagnard al Vietnam; els seus veïns Khmer Khrom a Cambodja; els tibetans, els uigurs, les altres minories ètniques i fins i tot els pacífics seguidors de la disciplina espiritual del Falun Gong, perseguits pel règim de Pekin. En el fons es conculquen els drets humans fonamentals de tot el poble xinès: la idea que el desenvolupament econòmic duria “per se” la democràcia i els drets s´ha revelat una il·lusió. El sistema xinès també bloqueja qualsevol evolució a altres Estats, com Birmània o Corea del Nord.
La gran franja de la Mediterrània meridional i el seu hinterland, de l’Àfrica septentrional al Medi Orient, així com part de l’Àsia central, veu –en aquestes mateixes hores– sagnants repressions. Les revoltes del pa a Algèria i Tunísia testimonien la propagació d´una crisi global que és tan política com econòmica. Als confins d’Europa, el poble txetxè ha estat pràcticament aniquilat i escombrat, i després de la guerra a Geòrgia a l’agost de 2008 un nou conflicte es perfila a les muntanyes del Càucas, entre Rússia, Daguestan i rodalies.
No veiem però només un reforçament dels règims autoritaris o dictatorials. Contemporàniament, moltes democràcies s´han negat a sí mateixes i als seus propis principis constitutius. Tenim avui el risc real que les democràcies – fins i tot algunes d´aquelles un temps, històricament, més sòlides– esdevinguin “real – democràcies”, com es digué en el passat dels sistemes que, negant els principis socialistes, eren només de “socialisme real”.
Mentrestant, a l’àrea sudsahariana i a l´Àfrica central, aquell extermini per fam, per set i per guerra que s’havia aconseguit contrastar durant els anys 80 encara provoca milions de víctimes. No menys tràgica és la “guerra a la droga”, alimentada per l´ embogida espiral del prohibicionisme que empeny Estats sencers d´Amèrica llatina i el teixit de moltes societats a la criminalitat organitzada, aquesta sí, de veritat, cada cop més transnacional.
A tot això, la sola resposta adequada seria una nova empenta federalista; però, pel contrari, a la mateixa Unió Europea es realitzen les profètiques previsions de Spinelli, Rossi i Colorni en el Manifest de Ventotene –i per nosaltres: l’ordre basat, una vegada més, en els Estats nacionals porta a la ruïna Europa i els propis Estats-. La Unió Europea –que podia representar un exemple de federalisme també per a altres zones del planeta– manté en canvi 27 exèrcits i 27 diplomàcies; afavorint així encara el naixement de nous Estats i nous exèrcits, “regalant” a pobles oprimits més nacionalisme en lloc de noves formes d’integració.
El sistema global de protecció dels drets, de les vides mateixes, és un fracàs. Valgui un sol exemple d´ entre tots: a Haití, a un any del terratrèmol, el còlera s’escampa perquè no s´ha sabut ni pogut proveir ni la sepultura dels morts (més de 220.000). Aquest és l´ anomenat “ordre internacional” d´avui.
Hem perdut un instrument fonamental de lluita: el “Comitè de l’ONU pels Drets Humans” de Ginebra que s’ha convertit en una desfilada de dictadors, teòcrates, dèspotes, Estats autoritaris i totalitaris. Després de la fallida temptativa d´expulsar el nostre partit de l’ONU, on té el status consultiu com a ONG de primera categoria, la coalició dels totalitarismes i de les real -democràcies ha reaccionat ‘ocupant Ginebra’, la nova trinxera dels enemics de la pau i la llibertat.

El Congrés de Chianciano: l´ordre del dia radical per una nova esperança democràtica
El 39è Congrés del Partit Radical Noviolent Transnacional i Transpartit, doncs, es convoca a Chianciano, del 17 al 20 de febrer, per afrontar amb urgència l’objectiu de fer de la democràcia i el dret els instruments al servei dels ciutadans de tot el món, per governar les grans qüestions polítiques i socials del nostre temps. Els temes de l´ordre del dia representen, tot i l´actual inadeqüació de recursos humans i financers en els que està el partit, no meres peticions de principi, sinó fronts concrets d´iniciativa política, en continuïtat amb fets i reformes extraordinàries que la sexagenària història del Partit Radical ha aportat a la comunitat internacional. El Congrés de Chianciano és l´ocasió per rellançar i impulsar un salt de qualitat a aquesta història i a aquestes iniciatives.

"La vida del dret pel dret a la vida"
Després d´haver aportat una contribució determinant als èxits de la institució del Tribunal ad hoc sobre els crims a l´exJugoslàvia, del Tribunal Penal Internacional i de la Moratòria ONU sobre la Pena de Mort, és temps de fer altres passes per a transformar drets existents només en el paper en instruments efectius de garantia de les llibertats individuals. En ocasió del Consell General del darrer setembre a Barcelona, el partit s´ha donat com a objectiu prioritari l´activació de les jurisdiccions a tot nivell per a l´afirmació dels Drets Humans fonamentals. Gràcies a l´estudi elaborat pel professor Cesare Romano, disposem d´un quadre detallat sobre quines normes -per a cada Estat, Convenció, Tractat Internacional- poden ser utilitzades. Cal partir d´aquí per a fer viure normatives i institucions que ja existeixen, reforçar-les i reformar-les.

L´"Organització mundial de la democràcia", la noviolència
La degeneració de la "real-democràcia", o "democràcia real", s’ha d’encarar ni més ni menys com una malaltia, potencialment mortal, de l´ideal democràtic. Al Congrés de Tirana, el 2002, llençarem la proposta d´Organització mundial “de la” i “de les” democràcia/es. La tutela supranacional dels drets democràtics -drets universals històricament adquirits com a "naturals"- és objectiu fonamental del Partit; objectiu a perseguir amb la noviolència, que el Parlament Europeu (en la seva Resolució sobre els Drets Humans al món, aprovada el 2008) definí "el´ instrument més adequat per a promoure l´afirmació dels drets humans fonamentals". Tal resolució roman avui dia sense cap conseqüència, acte concret o compromís pressupostari per part de les institucions UE i dels partits polítics europeus.

La veritat sobre “Iraq lliure”
La guerra a l´Iraq ha representat no només una immensa tragèdia, sinó també un fracàs encara en marxa, per a l´anomenat "Occident democràtic", d´una proposta creïble de la democràcia com a instrument indispensable per a la pacífica convivència mundial. És per això que només l’esclariment formal i la sanció de les responsabilitats que dugueren a la guerra podria rescatar davant les opinions públiques mundials la força d´atracció del mètode democràtic i de l´Estat de Dret. Si d’una banda està demostrat com les "proves" invocades per a llençar l´atac militar van ser falsificades, per l’altra encara no s´ha fet res per aclarir la veritat sobre com la guerra fou decidida i impulsada, justament per impedir l´alternativa d´una pau concretament possible mitjançant l´exili de Saddam, com demanava aquelles setmanes el nostre partit amb la campanya "Iraq lliure". Sobre això, la documentació produïda pel Partit Radical s´ha enriquit amb nous ulteriors elements, que haurien d’imposar unes investigacions de veritat i -n´estem convençuts- la incriminació dels màxims responsables de la guerra.

Pàtria europea i Europa de les Pàtries, el Manifest de Ventotene, la prospectiva euro -mediterrània
La fallida de la "democràcia real", repetim-ho, és abans de tot la fallida de la il·lusió de la Sobirania absoluta dels Estats nacionals. La involució del procés d´integració europea, on la "pàtria europea" que semblava haver nascut de la tragèdia de la “shoah” ha estat demolida per l´obra nacionalista i burocràtica de l´Europa de les Pàtries. Les conseqüències més greus repercuteixen en particular sobre la civilització mediterrània, al llarg d´allò que han esdevingut els confins meridionals d´Europa, sent-ne en realitat el bressol i part integrant. Més de 20 anys després de la caiguda del mur de Berlín, s´alcen, de fet, nous murs, reals o figurats: del mur que la mateixa Mediterrània ha esdevingut, fent la funció de cementiri per a la massacre d´ immigrants, al mur projectat entre Grècia i Turquia o el bastit per Israel, passant pels ghettos de les "nostres" ciutats, són tant murs com fallides de l´esperança federalista europea, cosmopolita i tolerant, euromediterrània i laica. El Manifest de Ventotene roman un projecte polític de màxima actualitat per a Europa, així com per a la llibertat dels tibetans, dels uigurs i per tant també dels xinesos, per a tots els pobles no representats i oprimits per règims autoritaris o bé per Estats nacionals inadequats i impotents.

La “pesta italiana” de la no-democràcia i del no-coneixement
Hem documentat al detall com el Mal del totalitarisme feixista, sobreviscut a la metamorfosi de la partitocràcia italiana, mitjançant la sexagenària obra de destrucció de la Constitució i de la legalitat i de la traïció de la voluntat popular, obre les més importants exigències de la societat italiana. La negació, en primer lloc, del dret a conèixer per a deliberar troba avui -gràcies al “Centro d´ascolto per l´informazione radiotelevisiva”- noves metodologies de mesura científica, que poden ajudar a llençar l’alarma sobre una "pesta" que ja ha començat a encomanar-se a tantes parts del món "democràtic".

"Del cos dels malalts al cor de la política", l´antiprohibicionisme, el "retorn dolç" Fonamentalismes de matriu política o religiosa obstaculitzen a tot el món les opcions d´autodeterminació individual sobre temes de la vida, de les cures, de la recerca científica. Les ideologies il·liberals prenen cos tant en la guerra prohibicionista sobre les drogues -cada vegada més transformada en guerra contra la democràcia, la ciència, el dret- com en la renúncia, en seu de Nacions Unides, a qualsevol política de control demogràfic i de gestió de les conseqüències ecològiques en un planeta que supera ara els 7 mil milions de persones. El Partit Radical rellança l´alternativa de la laïcitat, de la llibertat i responsabilitat individual, de les legalitzacions, de les polítiques lliberals de "retorn dolç" de la població.
 
El Partit Radical Noviolent Transnacional i Transpartit
El Partit Radical és una organització no violenta de status consultiu de primera categoria al Consell Econòmic i Social de l´ ONU. En aquesta seu han pres la paraula, en nom del partit, representants de pobles oprimits, opositors i dissidents de règims autoritaris i repressius. El Partit Radical no és un subjecte electoral i està obert a la inscripció de ciutadans de qualsevol nacionalitat i postura política. En particular els parlamentaris italians i europeus, juntament amb importants personalitats de Governs i Parlaments d´Europa i de tot el món, son benvinguts al Congrés de Chianciano.