´Distinguir entre fracaso escolar y fraude escolar´, Antonio JImeno

Estem en època d´exàmens i sovint els professors parlem entre nosaltres de com han anat les avaluacions en els respectius centres. Un company ens ha comentat que en el seu centre s´havia aprovat a un alumne de batxillerat que no s´havia presentat a l´examen d´una matèria. Davant de la nostra incredulitat va explicar que la normativa ho permet sempre i quan hi estiguin d´acord les dues terceres parts del professorat. Efectivament, la normativa diu que això es pot fer tant a l´ESO com al batxillerat, fins i tot contra l´opinió del professor de la matèria, i no especifica la necessitat d´una nota mínima. És veritat que la normativa diu que això es pot fer en funció del grau de maduresa de l´alumne, però ja es veu que és molt subjectiu, per la qual cosa deixa la porta oberta a grans abusos.

Actualment, els centres competeixen per aconseguir més alumnes d´ESO i, molt especialment, de batxillerat, ja que cada vegada hi ha menys alumnes que el vulguin cursar. Per aconseguir-ho, als centres els interessa poder presentar un elevat percentatge d´èxit escolar.

En aquesta situació, i sabent que no hi ha cap control extern per part de l´Administració, és molt probable que ja existeixi un elevat percentatge de frau escolar, és a dir que hi hagi centres que donen unes qualificacions que no reflecteixen realment els coneixements adquirits pels seus alumnes.

La situació descrita podria explicar la perplexitat d´alguns pares que pensen que els seus fills són molt més intel·ligents del que sembla, ja que sense veure´ls estudiar gaire van passant de curs sense problemes. També podria explicar la perplexitat del Departament d´Educació davant de tants alumnes que després de l´ESO no volen seguir estudiant. Simplement es tractaria d´alumnes que, conscients de la seva ignorància, no es veuen capaços de començar cap tipus d´estudis.

La solució a aquesta situació no passa només per fixar una nota mínima per poder aprovar per consens del professorat, sinó per l´establiment de proves externes a l´alumnat al final de cada etapa, és a dir, proves realitzades per l´Administració i no pel propi centre. A diferència de les que s´han fet aquest any al final de la Primària, haurien de tenir valor acadèmic; haurien d´influir en la decisió dels centres sobre la finalització o no de l´etapa. Si es fa així, les proves externes serviran per estimular els alumnes a estudiar i garantir que les qualificacions reflecteixen la preparació de l´alumnat.

Antonio Jimeno, President del sindicat de professors AMES Barcelona, 19-VI-09, cartasdeloslectores/lavanguardia