entrevista a Raül Romeva, candidat d´ICV

Entrevista a Raül Romeva, candidat d'ICV a les europees
Raul Romeva 185
"Europa ha de ser la solució a la crisi"
El candidat d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) a les eleccions europees del 7 de juny, Raül Romeva, presenta Europa com la solució a les crisis econòmica, mediambiental i governativa que es donen en aquests moments. Això no implica renunciar a reivindicacions d’identitat i de llengua però tenint clar que aquests temes no se solucionaran fins que “no es posin les piles des de Madrid”.

En aquesta entrevista, Romeva destaca la importància de les decisions del Parlament Europeu per a la nostra vida quotidiana tot i que moltes vegades, degut a pressions lobbistes, es vulgui silenciar el seu pes polític.

El candidat d’ICV, escollit segon eurodiputat més productiu de la cambra, aspira a repetir mandat, una experiència que presenta com a valor afegit davant els seus rivals, amb qui no descarta col•laborar en temes de país.

ICV ha assenyalat els eixos bàsics de la seva campanya superar la crisi econòmica i la defensa del medi ambient. Quines són les principals propostes en aquest sentit?

El que és molt important és entendre que les crisis són plurals i estan vinculades i parlem de tres crisis, l’econòmica i financera, l’ambiental i la crisi política, governativa. Les mesures estan vinculades les unes amb les altres i els reptes es donen a mig i llarg termini, reclama un canvi d’estratègia, sobretot econòmica i política. S’ha de generar ocupació en sectors que no generin problemes en les altres crisi. Des de la meva perspectiva europea hem de tenir molt clar quin és el model que volem i, sobretot, quin és el model de generació de benestar i de riquesa que volem. I això passa per fer compatibles les tres crisi. La crisi governativa és especialment important perquè el problema que hem tingut fins ara ha sigut el descontrol del sector econòmic, i sobretot financer, des del punt de vista del control polític. Ha calgut una crisi perquè se n’adonessin.

Sentim a parlar molt de la crisi econòmica des del punt de vista financer però existeix alguna mesura concreta pel que fa a una protecció social de la ciutadania?
Polítiques públiques. Hi ha casos molt extrems, persones que s’estan quedant sense cap tipus d’ingrés, que està creixent, i té cada cop més dificultats per reincorporar-se al mercat laboral. I això s’ha d’afrontar amb polítiques públiques no només des del punt de vista de l’atenció directa sinó també des del punt de vista que garanteixi també generació d’ocupació. El que interessa en una economia, com diu el principi keynesià, és que la gent tingui activitat productiva. El que han fet és basar el creixement i el desenvolupament de diferents sectors en una economia fictícia, l’anomenada economia financera, i s’ha desactivat l’economia productiva.

"El sector immobiliari ha estat la gran vergonya d’aquest país financera, econòmica i ambientalment"

La política social no només passa per una política assistencial i garantista sinó també per mesures més estructurals. La gent no vol un subsidi, vol feina. I això s’ha de fer atacant el problema de fons que és l’especulació. El sector immobiliari ha estat per mi la gran vergonya d’aquest país no només financerament sinó també en termes econòmics i no diguem en termes ambientals.

Tot i això, des de Catalunya la campanya per a les eleccions europees està prenent un perfil sobiranista. Quina cabuda tenen aquestes reivindicacions a Europa?
No és incompatible. La construcció d’Europa s’ha de fer des de realitats concretes i tinc molt clar que el problema de fons és com vertebrem Europa i qui ho fa. Jo tinc una doble funció, el marc global, l’europeu i la segona, entendre que això ho faig des d’una realitat específica. Una realitat social, econòmica, política, cultural, lingüística, nacional molt concreta i específica que té tot el dret de sentir-se partícip del procés de construcció col·lectiu d’Europa des de la seva identitat.

"Catalunya té tot el dret de sentir-se partícip del procés de construcció europea des de la seva identitat"

Em sembla tan equivocat plantejar que en aquestes eleccions no es pot parlar d’una altra cosa que no sigui Catalunya com plantejar que no es pot fer una aproximació catalana a la construcció europea. Catalunya ha de fer valer la capacitat política, tècnica i econòmica, ha de ser un actor per ella mateixa en el procés de construcció europea i ho hem de fer valer també al Govern de Madrid. Perquè en moltes ocasions qui negocia a Brussel•les determinades coses que ens afecten a Catalunya no és el Govern de la Generalitat és el Govern de l’Estat malgrat que en alguns temes no tingui la competència. Això és un error des del punt de vista de l’eficiència i de la justícia política. És molt important recordar que si algú espera que des del Parlament Europeu s’aconsegueixi, per exemple, la independència de Catalunya, s’equivoca perquè no és allà on s’ha de reclamar i aconseguir aquest resultat.

Quin és el valor afegit de Catalunya a Europa?

Molts aspectes. Catalunya ha estat sempre una realitat molt particular des del punt de vista de manera de fer, capacitat de treball, voluntat de transformació, d’innovació...Catalunya ha sigut una realitat de clara voluntat europea i europeista i és significatiu veure, i aquí és on hem d’invertir des de país i d’institucions catalanes, de quina manera Catalunya pot contribuir a millorar les institucions europees, la governabilitat europea, la situació econòmica, política, ambiental europea...El que jo reclamo, per exemple en termes ambientals, és que Catalunya sigui exemplar en termes ambientals, que hauria de poder fer bandera.Ens han de copiar a nosaltres com les 73 mesures per combatre la contaminació ambiental, que són absolutament innovadores.

Tornant a la campanya de les europees i la deriva sobiranista que està prenent, els principals exponents d’aquesta ‘lluita’ s’estan personalitzant entre el candidat de CiU, Ramon Tremosa i el d’ERC, Oriol Junqueras. Com afecta això a Iniciativa?

Jo crec que aquesta polarització no és tal, la campanya va molt més enllà. Porto cinc anys treballant al Parlament Europeu i hi ha el balanç de la feina feta. Jo faig una campanya en funció del que vull fer però també de què he fet. Des del punt de vista de la campanya són perfils molt diferents.

"No és el moment pel debat entre sobiranisme i no sobiranisme sinó d’escollir diputats al Parlament Europeu"

Junqueras i Tremosa comencen de zero i els hi desitjo molta sort en lo personal però políticament cadascú té el seu projecte. Jo crec que no és cert que hi hagi un debat entre sobiranisme i no sobiranisme perquè el debat no és aquest en el moment d’escollir diputats en el Parlament Europeu. I en aquest tema jo no seria un problema. A Brussel•les he defensat sempre que des del punt de vista de determinats temes de país, lingüístics, culturals, ampliació i promoció de competències, no només no hi ha d’haver un enfrontament sinó una aliança entre els partits que ho vulguin. De la mateixa manera que he treballat amb l’Ignasi Guardans i el Bernat Joan amb absoluta complicitat en certs temes, ho seguiré fent amb el senyor Tremosa i el senyor Junqueras. El repte és entendre que a Brussel•les hem de reivindicar allò que puguem perquè si no ho fem com a país no ens en sortirem, i és complementari al que es pugui fer a Madrid.

Un exemple d’aquesta col•laboració seria la reivindicació de poder parlar català al Parlament Europeu

Per exemple. Una qüestió que ens demana paciència i constància és la del català a Europa. No només perquè nosaltres com a diputats tenim voluntat i desig i moltes ganes de fer servir el català a les sessions plenàries, perquè és una qüestió de país, de justícia. I és absurd que una realitat lingüística com la catalana no estigui reconeguda a Europa al costat de moltes altres realitats que són molt inferiors en termes numèric i de salut. Els eurodiputats han d’entendre que no és un caprici, que hi ha una injustícia històrica com a poble a què els teus representants puguin fer-ho en la meva llengua també en l’àmbit europeu. Tenim nombroses iniciatives ciutadanes que ens estan instant a això, hi ha una demanda ciutadana perquè això es faci. Aquesta coalició d’eurodiputats catalans, i a més ja he parlat amb en Ramon Tremosa, l’Oriol Junqueras i la Maria Badia, continuarà existint i estic content de què així sigui. Però insisteixo que això ho resoldrem quan des de Madrid es posin les piles.

Avançant-nos una mica al resultat d’aquestes eleccions, les enquestes que s’han donat fins ara pronostiquen que es repetirà una majoria dels populars a la cambra. Hi ha un cert temor a què totes les mesures que abans comentaves puguin agafar una deriva més dretana...

Totalment cert. Tenint en compte totes les corrents de dretes que hi ha des del centre liberal econòmic fins a l’extrema dreta, de la que hi ha un increment, i aquest és el risc. Des del punt de vista de temes com la gestió de la immigració, l’ascens de l’extrema dreta és un problema gravíssim. I no només l’extremadreta sinó també la dreta i cada vegada més, per desgràcia, determinada socialdemocràcia, converteix el debat en la gestió dels moviments migratoris en un problema de seguretat. No és un problema de seguretat, és un problema de drets i de com enfrontem la igualtat d’obligacions i de responsabilitats al mateix temps que garantim els mateixos drets.

Una altra de les qüestions que pot capgirar la majoria del Parlament Europeu fa referència a la transparència que puguin tenir les responsabilitats polítiques. Recordem que si hi ha hagut un deixar fer dels sectors econòmics ha estat per la voluntat desregularitzadora que té aquest sector econòmic. La dreta aspira a privatitzar el benefici i socialitzar el cost, el que nosaltres demanem, des d’una lògica d’esquerres, és socialitzar el benefici i, sobretot, garantir que el cost el paga qui el produeix.

Vostè s’ha presentat com “l’única veu catalana d’esquerres present a Europa” per la “capacitat de donar veu a sensibilitats que no són presents ara”. Quins serien aquests sectors?

Una de les principals tasques al Parlament Europeu que sempre reivindico és portar al Parlament veu dels sectors que no se’ls escolta massa, sectors socials, ONG’s, àmbits sindicals, grups animalistes, associacions de dones que lluiten contra la violència de gènere, els feminicidis, etc... És molt important poder canalitzar aquestes inquietuds i jo no sóc el seu portaveu, sóc el seu altaveu, la meva missió és fer de transmissió perquè en el marc europeu han de poder influir. Si no, estem contaminats a viure de la pressió que fan els lobbies econòmics i financers que, et garanteixo, que s’escolten i molt, i això és indignant. Aquests sectors desmenteixen la fal•làcia que el Parlament Europeu no serveix per res. Brussel•les és el segon centre després de Washington en nombre de lobbistes, 11.000 que en sapiguem i després hi ha els que no sabem.

"Brussel•les és el segon centre, després de Washington, en nombre de lobbistes"

Les eleccions europees tradicionalment presenten uns índexs d’abstenció elevats. Ho atribueix al desconeixement de les institucions europees?
No només, en part, però crec que el desconeixement de les institucions europees tampoc és casual. Moltes vegades se silencien coses que es fan al Parlament europeu per voluntat de no reconèixer el pes polític que té aquesta institució. Per exemple, recentment estan sortint moltes informacions sobre les mesures del Govern espanyol a Somàlia per combatre la pirateria. Jo he aconseguit, després de molt batallar-ho, que el Parlament Europeu aprovi la meva proposta d’informe sobre el reglament de control de la pesca. El problema de fons no és garantir la seguretat dels tonyinaires a Somàlia sinó a aquells que viuen de la pesca perquè puguin continuar comptant amb el recurs bàsic que és la pesca.

"Moltes vegades se silencien coses que es fan al Parlament europeu per voluntat de no reconèixer el pes polític que té aquesta institució"

Si tenim tanta flota pescant a Somàlia és perquè tenim una flota sobredimensionada, gràcies a les subvencions públiques de la Unió Europea, i segon, perquè els estocs més propers a nosaltres estan gairebé exhaurits. Això planteja el tema de la pirateria a Somàlia des d’una altra dimensió. Si mires la premsa el que destaquen són les mesures portades a terme pel Govern espanyol per protegir els tonyinaires a Somàlia. Però el Govern espanyol ha liderat a Europa que no es puguin establir quotes i no s’estableixi una moratòria sobre la captura de tonyina, que està en risc de desaparició. Potser si la gent sabés que al Parlament Europeu es treballa per capgirar determinades situacions, la participació augmentaria.

A més, hi ha la imatge de què els diputats no fan ni brot. I s’ha donat l’enquesta sobre productivitat dels eurodiputats i ho he vist publicat a pocs mitjans. I el proper 7 de juny toca votar cinquanta noms a l’estat espanyol. La pregunta és saber quins seran aquests noms i en base a quin criteri. Quan partits, com per exemple els socialistes, el que fan és alimentar aquesta visió de què el Parlament Europeu és un espai de retirada que els càrrecs que aquí no tenen massa futur, el que fan és desincentivar la ciutadania a anar a votar. I amb el Partit Popular passa el mateix.

De fet, a l’enquesta de productivitat ha estat escollit com el segon eurodiputat més productiu. Com valora la tasca d’aquests cinc anys que erigia com a valor afegit davant altres candidats?
No nego que han estat cinc anys d’aprenentatge per això quan parlo dels candidats que entren, ho faig amb tot el respecte perquè sé el que és. Cal un rodatge i un temps d’adaptació i saber com funcionen les lògiques i, especialment, quan ets l’únic eurodiputat pel teu grup i t’obliga a un desplegament de forces i energies perquè no se t’escapi res. Al mateix temps no et fas amb la institució si no treballes i he intentat ser molt actiu. M’hagués agradat fer més coses, la llista és immensa, però les coses fetes també són moltes i això em permet explicar que amb cinc anys més es poden consolidar determinades línies de treball que ja tinc engegades i fer coses que m’han quedat pendents. És això el que jo reivindico com a valor afegit.

"Serà el meu últim mandat"

Això són cicles i aquest serà el meu últim mandat. Em sembla molt preocupant veure persones que porten al Parlament Europeu des de l’any 1979 i volen tornar a ser eurodiputats. Em sembla contraproduent per la democràcia, per la política i, fins i tot, per la salut personal.

Quins serien els reptes pendents?
Hi ha diversos però el que em motiva més és que Europa ha de ser la solució a la crisi, ha d’aportar solucions. I des del punt de vista de la ciutadania, ha d’entendre que moltes de les qüestions no es poden resoldre des de l’àmbit estrictament català o de l’Estat espanyol. Des del Parlament Europeu s’ha de pensar amb lògica europea per solucionar problemes locals, fins i tot personals i es fa des de molts punts de vista. Hem de compatibilitzar poder construir un espai europeu més conseqüent amb els reptes actuals i això fer-ho des d’una realitat pròpia i singular que mereix el respecte d’altres realitats.

Tornant a l’autodefinició que feia de la seva candidatura com a “catalanista i d’esquerres” , quins assenyalaria com les principals diferències d’ICV amb altres formacions que es defineixen d’esquerra com el PSC o ERC? Es van plantejar una coalició.
Respecte al PSC hi ha un aspecte molt significatiu com què van votar a favor de la directiva de retorn, i és un aspecte central del que és la política actual i futura. En el tema de les 65 hores, els socialistes van impedir que la proposta es retirés, nosaltres havíem presentat una esmena de retirada. Des del punt de vista del model energètic, nosaltres hem dit no a les energies nuclears, apostant per les renovables i l’eficiència energètica i a ells encara no els he sentit dir més.

Amb Esquerra hi ha una realitat social que és la que és i en alguns temes hi ha coincidències en d’altres potser no tanta i a escala europea fins ara hem compartit grup i encara no he tingut temps de parlar amb detall amb l’Oriol Junqueras sobre quin és el repte que es planteja com a objectiu immediat però en tot cas hem de parlar de quina manera això es concreta.
29-IV-09, Carolina Clemente, eldebat