´Per una escola del talent´, Enric Roca i Casas

Tenim un sistema educatiu que produeix cada any al voltant del 30% de fracàs escolar en l'educació obligatòria; que té un dels índexs més baixos d'alumnat que acaba els estudis en les etapes postobligatòries; que continua sense reduir significativament les desigualtats educatives; que encara percep la formació professional com una via de segona categoria i que segons l'informe PISA assoleix uns resultats molt decebedors en la franja de l'excel·lència. En definitiva, un sistema educatiu que ha de millorar moltíssim tant la seva eficàcia com la seva eficiència.

DAVANT D'AQUEST PANORAMA SEMBLA IL·LÚS demanar a la futura llei d'educació de Catalunya que solucioni tots aquests problemes a base d'una normativa legal. Les lleis d'educació, malauradament, tenen els efectes que tenen; poden produir petits canvis organitzatius i de tipus reglamentista però no hi ha cap garantia que provoquin transformacions substantives del sistema: la cultura educativa dels docents, dels administradors, de les famílies, etc. Cal, a banda de la llei -que pot ser molt valuosa però que difícilment sacsejarà el sistema-, que ens plantegem un canvi de paradigma socioeducatiu, és a dir, un nou plantejament pedagògic i de complicitat social envers l'educació dels nostres fills. Hem de passar d'una pedagogia líquida (per dir-ho en termes de Bauman) a una de ben sòlida per vertebradora i exigent encara que no pas per rígida o autoritària. S'han acabat els temps on tot es podia fer o demanar que es fes a l'escola. Ara ens cal un sistema educatiu caracteritzat per l'exigència, la fermesa, la voluntat i el compromís de l'estudiant, pel rigor, la coherència i la modernitat científiques, per la fidelitat al país, l'aposta pel futur i la confiança.

UN SISTEMA EDUCATIU QUE APOSTI per la confiança en la seva gent i en el país ha de ser un sistema que reconegui, desenvolupi i faci ressaltar el talent dels seus alumnes. No només el talent excepcional, que també, sinó tots i cadascun dels talents, explícits o potencials, dels nois i noies. Ser talentós no és sinònim de ser alumne superdotat. Els estudiants d'altes capacitats inclouen els superdotats però també els talentosos, i aquests tant poden excel·lir pel talent que demostren en una matèria o habilitat concretes com pel que mostren en més d'una al mateix temps. Per un simple càlcul de probabilitats, d'alumnes talentosos n'hi ha arreu. Llavors, com és que el sistema educatiu català no els identifica, no els reconeix, no els fa destacar?

SEGURAMENT LA MAJORIA DELS NOSTRES professors, inspectors, administradors educatius, fins i tot bona part dels serveis educatius especialitzats, no es troben preparats per identificar, acollir i donar una resposta adequada a les necessitats educatives específiques dels alumnes talentosos. Aquesta situació no pot continuar. Com a país no ens podem permetre malbaratar el talent de la nostra gent, dels millors joves, només perquè tenim una escola mal preparada per reconèixer-los a temps i per esperonar i promocionar el seu potencial. Un sistema educatiu veritablement equitatiu és aquell que ofereix les mateixes oportunitats educatives per a tothom i compensa les desigualtats dels seus alumnes per raons socioculturals però, al mateix temps, també és capaç de fer emergir tot el potencial dels nois i noies acompanyant-los en el seu procés d'esclat i perfeccionament dels seus talents tot garantint que puguin arribar al màxim de les seves possibilitats.

LES ESCOLES, LES PÚBLIQUES I LES CONCERTADES, han de disposar de suficient autonomia organitzativa per poder acollir de manera pedagògicament eficaç les demandes d'atenció específica de tots els alumnes talentosos. Han de disposar significativament d'autonomia organitzativa, curricular i de gestió del personal docent. No ens podem permetre ni un dia més el luxe que el nostre sistema educatiu ignori el talent en lloc de promocionar-lo.

12-IV-09, Enric Roca i Casas, Coordinador general d'Edu21 (www.edu21.cat) i professor de la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB, avui