entrevista a Oriol Junqueras, candidat per ERC

El candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a les eleccions europees, Oriol Junqueras, exposa diversos i variats motius de la conveniència de què una candidatura “indubtablement independentista i compromesa amb la protecció dels drets socials dels catalans” tingui la major representació possible al Parlament europeu. Amb aquest argument vol superar la tradicional abstenció que registren els comicis europeus i el desconeixement que té la societat sobre la incidència de la tasca que es realitza a Europa en la nostra vida quotidiana.

Junqueras ja ha iniciat una campanya de proximitat per tot el territori català que complementarà amb actes, xerrades o marxes com les del “10mil a Brusel•les” de cara a les eleccions del 7 de juny. ERC s’hi presenta en coalició amb Aralar, BNG i d’altres formacions, una unió que no descarta que pugui realitzar accions fora de les eleccions europees per “superar les dificultats inherents a la gestió dels seus territoris nacionals en relació a l’Estat espanyol”.

Per què s’ha decidit a fer aquest pas de presentar-se a les eleccions europees?
D’entrada perquè m’imagino que tots volem ser útils en el nostre entorn i en el nostre país. I en aquest temps m’he plantejat si la manera de ser més útil era ser professor d’universitat, divulgar qüestions d’història als mitjans de comunicació o bé tenir una dedicació més intensa en l’àmbit polític. De fet, ambdues activitats les he anat combinant durant molts anys de la meva vida i, abans de ser candidat independent d’ERC a les eleccions europees, he estat regidor municipal durant dues legislatures al meu àmbit municipal que és Sant Vicenç dels Horts, al Baix Llobregat. En aquest moment, el fet de poder encapçalar la llista d’ERC a les eleccions europees em sembla que és prou important com perquè mereixi una dedicació més exclusiva i, per tant, accepto amb la voluntat de ser útil en un país.

La seva candidatura va obtenir un ampli recolzament, se supera en les eleccions europees la divisió interna existent al partit pel que fa a la política catalana?
El que és evident és que en el Consell Nacional el recolzament va ser amplíssim amb 148 vots a favor i cap en contra, també és evident que arreu del territori, on estem fent una campanya més intensa, de molta proximitat a la població, l’acollida és molt i molt bona i, per tant, ens hem felicitat de manera molt sincera, ens omple de molta esperança i ens fa treballar amb molta il·lusió. La resta, jo no sé valorar-ho perquè precisament jo sóc un candidat independent, no milito dins el partit i per tant no sé valorar si hi ha molta divisió interna, si hi ha poca...

Tot i parlar d’Europa està prenent força el perfil sobiranista tant per part d’ERC com de CiU, quina cabuda tenen aquestes reivindicacions a Europa?
Hi tenen una cabuda plena i absoluta. Molts i molts diputats, dotzenes i dotzenes de diputats europeus ho són perquè representen a estats que al llarg del segle XX han exercit el dret a l’autodeterminació, han obtingut la independència i hi han esdevingut estats. Per tant, la reivindicació de l’autodeterminació per part de Catalunya hi té una cabuda total. La mateixa que permet que polonesos, finlandesos, txecs, eslovacs, eslovens, hi estiguin dintre.

La Unió Europea estableix quines són les regles del joc per esdevenir un estat a Europa i, per tant, la voluntat de Catalunya per esdevenir estat a Europa està recollida en les regles que estableix la Unió Europea. La cabuda és total i absoluta.

En un context de crisi econòmica i precarietat social, quines qüestions serien prioritàries?
En el context actual, caracteritzat per una incidència d’una crisi econòmica que tots intuïm molt greu i que ningú sap quina durada i quina profunditat tindrà, les prioritats són de caràcter econòmic com no pot ser d’una altra manera. Per tant, les prioritats de qualsevol àmbit institucional i de qualsevol polític em sembla que ha de ser la crisi econòmica i, en aquest sentit, Esquerra Republicana treballarà en el Parlament Europeu igual que treballa en altres institucions per minimitzar els efectes de la crisi i per trobar els mecanismes que permetin sortir de la crisi el més aviat possible i de la millor manera possible.

Al mateix temps, i molt lligat amb això, la defensa dels drets socials dels europeus i, per tant dels catalans. Perquè sovint, la crisi econòmica té un efecte molt perniciós perquè es produeixen ruptures de la cohesió social perquè margina a grups de la nostra societat. Per tant, ERC està compromesa en la recerca de mecanismes per superar la crisi econòmica actual i per garantir els drets socials de la ciutadania europea i catalana.

El candidat de CiU, Ramon Tremosa, va fer molt soroll amb el seu nomenament i ara sembla que ha quedat una mica apartat de la primera plana informativa. Com valora la candidatura de Tremosa?
Bé, jo sóc capaç de valorar la candidatura que jo encapçalo i valorar la feina que fa el partit que jo represento. No em sembla gaire oportú que jo valori la feina que fan els altres. Segur que hi ha gent que ho pot valorar de forma més efectiva de com ho faig jo. En tot cas, en Ramon Tremosa és un amic personal i, per tant, li desitjo tota la sort en aquesta contesa electoral.

Un altre dels punts que també va tenir certa volada van ser les declaracions del president del Parlament Europeu, Hans Pöttering, on deia que les reivindicacions de llengua i sobiranisme s’haurien de fer abans a Madrid?
Jo crec que el senyor Hans Pöttering ho va explicar molt bé i estic totalment d’acord amb el que ell va dir. Jo interpreto que el que va dir és que la qüestió de l’oficialitat de la llengua catalana a Europa passava perquè la llengua catalana fos la llengua d’un Estat. Efectivament això és el que reivindica ERC des de sempre, que la llengua catalana ha de ser la llengua d’un estat europeu, d’un estat català i per tant estem molt contents que el senyor Hans Pöttering, potser no amb aquestes mateixes paraules, però el que reivindiqués per a Catalunya és la necessitat de que Catalunya esdevingui un estat per garantir l’oficialitat de la seva llengua.

“Estem molt contents que Pöttering reivindiqui la necessitat de que Catalunya esdevingui un estat per garantir l’oficialitat de la seva llengua”

Si Catalunya fos un estat disposaria d’eines per intentar resoldre de forma més els problemes econòmics i les necessitats socials dels nostres ciutadans en àmbits tan variats com l’ensenyament, la sanitat, el sistema universitari, la política econòmica, els drets socials, la política assistencial, etc... Per tant, estem molt contents de què altra gent també comparteixi aquesta idea, que Catalunya esdevingui un Estat i seguirem treballant en aquesta línia.

Vostè va participar a la marxa dels '10mil a Brussel•les' a principis de març. És aquesta una mostra del tipus de reivindicacions de la sobirania catalana a Europa?
La marxa dels '10mil a Brussel•les' va ser protagonitzada per una part de la societat civil catalana i, per tant, des d’aquest punt de vista mereix tot el meu respecte, consideració i afecte. A més, els objectius que ells plantegen coincideixen amb els objectius que planteja ERC en el sentit d’avançar cap al reconeixement internacional i el reconeixement dels drets nacionals de Catalunya. I l’únic que podem fer és felicitar-los per l’èxit de la marxa que es va celebrar a Brussel•les.

Si la pregunta és si la reivindicació d’un Estat català passa per aquest tipus de marxa, la resposta és que també passa per aquest tipus de marxes però el que és segur és que també passa per moltes altres vies. Per vies institucionals, pel fet de reivindicar, des del punt de vista del dret internacional que Catalunya té el mateix dret a exercir l’autodeterminació que han tingut els estats membres de la Unió Europea que hi ha en aquests moments.

Seria absolutament surrealista del tot que aquells que estan al Parlament Europeu perquè, precisament, van exercir el dret a l’autodeterminació, ens vinguin a nosaltres a nosaltres a dir que no podem exercir aquest dret que els hi permet a ells estar allà. Per tant la reivindicació de l’estatalitat de Catalunya passa per vies de mobilització de la societat civil, vies institucionals, vies econòmiques.

"Cal recordar als nostres ciutadans que per resoldre els problemes econòmics que ara ens afecten, seria molt convenient que tinguéssim un estat"

Cal recordar als nostres ciutadans que per resoldre els problemes econòmics que ara ens afecten, seria molt convenient que tinguéssim un estat. Encara que només fos perquè això ens dotaria d’entre 18.000 i 21.000 milions d’euros més cada any en el nostre sector públic per intervenir en economia més tots els avantatges que vindrien derivades d’això, tindríem presència en el Consell de Ministres, probablement tindríem comissaris a la Comissió, més diputats al Parlament Europeu i, per tant, els drets i les necessitats i els interessos de Catalunya estarien molt més representats.

Considera que el fet que el TC no s’hagi pronunciat sobre l’Estatut i no hi hagi un acord sobre finançament pot condicionar el vot en les eleccions europees?
Sens dubte. Qualsevol cosa important per la nostra societat pot condicionar el vot dels nostres ciutadans. En tot cas, esperem que si ho condiciona sigui de forma favorable a ERC. ERC és un partit que ocupa una posició central en el panorama polític català perquè fa frontera comuna, tant ideològica com electoral, amb la resta de les forces del ventall catalanista i de tradició democràtica, és a dir amb CiU, el PSC i ICV. Després perquè ERC és el partit més eficaç de Catalunya perquè és capaç de fer sumar. Els plans nacionals que s’han aprovat al Parlament de Catalunya són els plans nacionals que han promogut els conseller d’ERC. Pla Nacional d’Ensenyament, d’Immigració, de Recerca i Investigaicó, més Agència de Turisme, la Llei de l’Audiovisual...

ERC és el partit més eficaç i més valent perquè no té cap por, no li tremolen les cames quan s’ha de quedar sol en la defensa dels interessos de Catalunya tal com ha fet davant de la insuficiència de la llei de normalització lingüística, de la insuficiència manifesta de l’Estatut d’Autonomia, de la insuficiència de la proposta de tractat de Constitució Europeu, etc...

Si la qüestió del finançament i de la sentència del TC ha de condicionar el vot dels ciutadans catalans, espero que els condicioni a favor d’ERC per totes aquests raons.

Tot i que a Europa es decideixen molts qüestions que afecten a Catalunya, considera que hi ha un desconeixement del que es fa a Europa? Tradicionalment els comicis europeus registren una forta abstenció...
Sí, hi ha una forta abstenció molt probablement està relacionada, almenys en bona mesura, en el profund desconeixement que la ciutadania té de la realitat institucional europea. Aquest desconeixement és responsabilitat dels polítics però també de molts altres sectors de la nostra societat. De periodistes, dels professors universitaris, dels sindicalistes, dels empresaris i de tothom. Tots ells haurien de fer un major esforç a l’hora d’explicar Europa perquè incideix en molts aspectes de la nostra vida quotidiana.

El 80% de la legislació de la República Federal d’Alemanya deriva de directives europees. Si les directives europees són l’origen del 80% de les lleis que elaboren els estats europeus deu ser que aquestes directives són molt importants.

Els exemples en aquest sentit són múltiples i molt contundents. Europa decideix, en bona mesura, el nostre marc de relacions laborals. Si hem de treballar un màxim de 40 hores setmanals o hem de treballar un màxim de 65; decideix sobre el nostre sistema universitari, el Pla Bolonya; el nostre model comercial, si hi ha d’haver més grans superfícies, petits comerços, horaris comercials, etc...També decideix sobre el nostre model de petita i mitjana empresa. A Catalunya, les empreses que tenen des d’un fins a 260 treballadors són mig milió i això es regula, en bona mesura, a través de l’Small Bussiness Act aprovada al Parlament Europeu. També decideix sobre com hem de celebrar les festes amb els correfocs o com és el nostre consum d’aigua, polítiques agràries, les captures pesqueres...

Si amb tot aquest argumentari no aconseguim transmetre que Europa és important ens ho haurem de fer mirar...I probablement ens ho haurem de fer mirar, no ho descarto però de tota manera, m’agradaria que el conjunt de la societat faci un esforç per explicar Europa.

"El 80% de la legislació de la República Federal d’Alemanya deriva de directives europees"

Si el votants opten per abstenir-se, que és una cosa molt legítima, han de ser conscients que probablement ens restaran representació institucional a una formació indubtablement independentista i compromesa amb la protecció dels drets socials dels catalans, això només servirà per incrementar la representació de partits que no tenen cap d’aquestes dues prioritats.

Parlava de diferents responsabilitats per explicar Europa, què té previst fer ERC per explicar què és Europa i què vol fer el partit allà?
Una campanya de proximitat que ens acosti a la societat catalana. Arreu del territori estem fent un esforç important, que també és molt plaent, a l’hora d’acostar-nos a la societat recorrent totes les comarques del nostre país, els barris de l’àrea metropolitana de Barcelona, etc.. Explicant exemples concrets i es complementarà amb la presència mediàtica per explicar aquests temes, amb actes més tradicionals, desenvolupant-lo durant aquests dos mesos que queden fins a les eleccions.

I pel que fa a l’altra banda, el coneixement que té Europa de la realitat de Catalunya?
Aquesta és una feina que haurem d’assumir nosaltres. En general, els regals no són gaire abundants si no és perquè hi ha relacions de molta confiança, establertes durant molt de temps. Malauradament Catalunya no fa gaire temps que està present a l’àmbit institucional europeu, a més, des que hi està present ho està de forma molt condicionada per l’Estat Espanyol. Les relacions de confiança no són gaire fàcils de construir i al mateix temps són imprescindibles pel futur del nostre país. Sens dubte, una de les causes més importants que haurà d’assumir el diputat d’ERC al Parlament Europeu és intentar Catalunya a Europa. I és evident que aquesta és una prioritat i ens hi comprometem des d’ara.

ERC es presentarà amb Aralar i la porta està oberta a d’altres formacions, però aquesta coalició ha generat malestar a EA, que fins ara eren els socis prioritaris. Què els hi diria als membres d’EA?
ERC està molt satisfeta de la coalició que s’està construint al voltant d’ERC en la que participen altres formacions polítiques, molt probablement, BNG, Aralar, Eusko Alkartasuna, Chunta Aragonesista, Entesa per Mallorca, etc...

També entenem que una coalició tant potent com aquesta que representa totes les formacions polítiques de l’esquerra de totes les nacionalitats que en aquest moment estan dins l’Estat Espanyol, pot plantejar alguna dificultat de gestió. En aquest cas, si els dirigents d’EA no estan del tot satisfets, aquest sentiment quedarà del tot compensat per la satisfacció que comporta estar englobats dins d’una llista tant potent que garanteix, en bona mesura, la nostra representació parlamentària a Europa i els ciutadans bascos se’n beneficiaran.

Es plantegen accions conjuntes amb els socis de l’europees en clau de política espanyola, fora de les eleccions europees?
A mi em sembla que un esforç en comú tenint en compte la magnitud de les dificultats a les quals ens enfrontem, sempre és positiu. I si aquesta candidatura europea serveix per establir els fonaments d’un esforç conjunt per part d’aquestes formacions polítiques per superar les dificultats inherents a la gestió dels seus territoris nacionals en relació a l’Estat espanyol, seria fantàstic.