incompliment dels compromisos europeus de Zapatero en matèria lingüística

lopeztena europa 170
Un informe alerta que zapatero incompleix el 90% dels compromisos per potenciar el català a Europa
Alfons López Tena no ha estat escollit per Artur Mas candidat per a les europees, malgrat la seva trajectòria marcadament sobiranista, digna d’una de les millors habitacions de la Casa Gran. Precisament aquest dijous, està previst que, com a president del Cercle d'Estudis Sobiranistes, presenti un informe de l'equip Horitzó Europa que assegura que el govern espanyol està incomplint el 90% dels acords que va signar el 2005 i el 2006 a Brussel·les i que permeten l'ús del català, del basc i del gallec a les institucions europees, tot i que no siguin llengües oficials.

L’informe culpa l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero de la no aplicació, gairebé quatre anys després, de la normativa que dóna dret als catalanoparlants a comunicar-se per escrit amb els òrgans de la UE en la seva llengua i obliga a traduir al català les directives i reglaments aprovats per codecisió per les institucions europees.

'El 2005 i el 2006, l’Estat espanyol va signar acords administratius amb el Consell de la UE, la Comissió Europea, el Comitè de les Regions, el Comitè Econòmic i Social Europeu i el Defensor del Poble Europeu, per permetre-hi l’ús del català, el basc i el gallec, tot i que amb unes limitacions que, a vegades, ratllen la humiliació', diu l'informe. Tres anys després, 'quatre dels cinc acords signats no es poden considerar en aplicació, a causa, principalment, de l’incompliment de la part espanyola (només l’acord amb el Comitè de les Regions es pot considerar que s’està aplicant parcialment)', revela l'estudi, que xifra en només 'aproximadament el 10%' les clàusules que s'estan complint.

El govern espanyol havia de decidir qui faria les traduccions i informar-ne a les institucions europees, a més a més de pagar totes les despeses –que podrien pujar a un milió i mig d'euros cada any–, però l’informe alerta que encara no ho ha fet. 'El principal incompliment per part espanyola és la no designació d’un òrgan administratiu propi que pugui assumir les obligacions derivades d’aquests acords (traduccions del català, el basc i el gallec al castellà i viceversa) i posterior comunicació a les institucions i òrgans de la UE. Aquesta designació és un requisit indispensable per a l’aplicació de quatre dels acords signats i per la meitat del cinquè', critica l'informe encarregat pel Cercle d'Estudis Sobiranistes.

Prohibit al ple del Parlament Europeu

'L’ús del català en les reunions del Consell de la UE o en les sessions plenàries del Parlament Europeu i del Comitè de les Regions només s’està aplicant en aquest darrer òrgan i, per bona voluntat de la institució, en el Consell de la UE', lamenta l'estudi d’Horitzó Europa i el Cercle d'Estudis Sobiranistes. Els consellers de la Generalitat poden intervenir en català en els consells de ministres, però un cop ho han fet han d'esperar a que la resta de comunitats autònomes de l'estat hagin passat per Brussel·les o Luxemburg per poder tornar a parlar. Fonts del govern espanyol han admès que cada comunitat ha d'esperar uns dos anys abans de tornar a intervenir en un consell de ministres.

L'informe que López Tena i el director del Cercle d'Estudis Sobiranistes, l'economista Roger Albinyana, presentaran aquest dijous a la seu d'Òmnium Cultural, culpa el govern espanyol però també critica la 'deixadesa' de les institucions europees 'en no denunciar l’incompliment o la no aplicació dels acords anys després de la seva signatura'. L'estudi assegura que 'no hi ha cap constància que l'Estat espanyol hagi sol·licitat mai la reforma del reglament 1/58 per tal d'oficialitzar el català, el basc i el gallec a nivell comunitari' i recorda que 'la modificació del règim lingüístic de la UE tan sols requereix dues condicions: que ho demani un Estat membre i que ho aprovin tota la resta'.

Situació 'kafkiana' dels catalanoparlants a la UE

Les conclusions de l'estudi signat per Horitzó Europa alerten del 'pas enrere' que firmar els acords però no complir-los suposa per a l'ús del català. 'Els acords signats (i repetidament ignorats) havien d'oferir una cobertura legal a les pràctiques vigents i ampliar la presència de la llengua catalana a les institucions de la UE, però a la pràctica, en haver de fer-se extensius a llengües amb molts menys parlants, han suposat un pas enrere en l'ús del català a la UE', adverteix el document. A aquest fet, ' cal sumar-hi la complexitat dels mecanismes previstos pels acords, que situen el ciutadà catalanoparlant en una relació quasi kafkiana amb les institucions europees', sentencia.

L'associació Horitzó Europa, que presideix Florence Jacquey, es va constituir el 2007 i es declara 'transversal, apartidista, catalanista i europeista'. Vol 'promoure el debat sobre els afers europeus i internacionals, així com la contribució de Catalunya en el procés de construcció europea', a més 'd'apropar els debats polítics, socials, econòmics i culturals sobre el futur d'Europa a la ciutadania de Catalunya i fomentar-ne la participació'.
15-I-08, red/ACN, eldebat