BARCELONA RADICAL
radicalparty

"Gent i vida normals", Francesc-Marc Álvaro

Vivim a Catalunya una situació anormal i normal a la vegada. Anormal perquè s’aplica l’article 155 de la Constitució, el Govern legítim de la Generalitat ha estat cessat i els consellers són a la presó o a Bèlgica tot esperant una eventual extradició. Normal perquè el dia 21 de desembre hi haurà eleccions al Parlament i s’hi presenten totes les sigles, també les independentistes. Aquesta doble realitat és difícil de processar i provoca, de fet, la normalització tàcita de la repressió impulsada pel govern espanyol. Les percepcions que genera aquest univers paral·lel (fer campanya mentre els tribunals decideixen la sort de part dels candidats) són diverses, contradictòries i desconcertants.

En aquest sentit, resulta especialment perversa la manera com utilitza el delicte d’odi el govern Rajoy: allò que va ser pensat per protegir minories i grups discriminats és ara un instrument per retallar arbitràriament la llibertat d’expressió i la crítica necessària als poders. Si l’Europa oficial no visqués narcotitzada i en mans de líders molt millorables, l’escàndol seria monumental. És fàcil que més d’un observador pateixi una dissonància cognitiva davant del retaule d’una normal anormalitat o d’una excepcionalitat normalitzada, digueu-li com vulgueu.

La campanya de les tres llistes independentistes subratllarà el context anòmal que vivim. És lògic. Mentrestant, els missatges dels tres partits que abonen el 155 –PSC, Cs i PP– serviran per justificar les mesures punitives dictades per Madrid. Uns i altres cerquen la màxima mobilització. Saben que, aquesta vegada, més que mai, molts electors faran un vot en contra més que un vot a favor: contra la repressió o contra la continuïtat dels independentistes al Govern.

S’endevina que l’assumpte de la unilateralitat podria dividir el camp independentista. Mentre Junts per Catalunya i ERC són cautelosos en aquest aspecte, la CUP (sense dirigents empresonats) no corregeix la seva posició de sempre. Els transvasaments de vots entre aquestes tres formacions són impredictibles i es poden donar en diverses direccions alhora. En canvi, la controvèrsia entre els partits unionistes passa per la política d’aliances i pels suports a una hipotètica ­presidència d’Iceta o Arrimadas, tenint en compte que García Albiol no està en disposició de treure el PP català del seu ­forat.

Semblar normals o ser normals? El candidat del PP ha dit que vol tancar TV3 i “tornar-la a obrir amb gent normal que sigui plural”. Quina és la normalitat i la pluralitat a què fa referència l’home que va ser alcalde de Badalona fent servir propaganda xenòfoba? La pluralitat que es veu als informatius i les tertúlies de TVE? La normalitat que representa un partit que només té una alcaldia i és el penúltim grup del Parlament? La normalitat d’un Estat on ser soci d’Òmnium Cultural i l’ANC et fa sospitós, mentre que és legal la Falange i la Fundación Franco?

27/11/2017 - lavanguardia