BARCELONA RADICAL
radicalparty

informe Violación de Derechos Civiles y Políticos, Cataluña, IX/X-2017

(informe sobre) VIOLACIÓN DE DERECHOS CIVILES Y POLÍTICOS. CATALUÑA. SEPTIEMBRE Y OCTUBRE 2017.
http://www.lafede.cat/wp-content/uploads/2017/10/informe_drets_humans_1oct.pdf

http://www.lafede.cat/presentacio-de-linforme-violacio-de-drets-civils-i-politics-catalunya-setembre-octubre-2017/

Ahir, 19 d’octubre, entitats impulsores de la Xarxa #SomDefensores vàrem presentar l’Informe «Violació de drets civils i polítics. Catalunya, setembre-octubre 2017» elaborat a partir del dispositiu d’observació de drets humans de l’1O. L’ Informe es lliurarà a organismes internacionals de protecció de drets humans perquè investiguin les agressions físiques, sexuals i psicològiques documentades per la Xarxa.

Font pròpia

#SomDefensores va recollir evidències a partir d’un dispositiu d’observació al que van participar 60 advocats i advocades; 70 persones distribuides a centres de votació; 30 psicòlegs i psicòlogues repartits en centres on l’actuació policial fou especialment greu i 20 persones que coordinaven la seva actuació, monitorejaven xarxes, rebien informació en temps real atenien el telèfon.

Segons l’ autor de l’informe, Jordi Palou-Loverdos, membre de Novact i advocat acreditat per la Cort Penal Internacional de La Haya, es pot concloure que als 90 centres de votació catalans on va haver-hi vulneracions de drets humans ( dels quals #SomDefensores va recollir evidències d’agressions a 50, 16 de Barcelona i 34 de la resta de Catalunya) s’dentifica un mateix patró d’actuació policial: « presència de 20-30 furgonetes amb un mínim de 20 policies nacionals i guardies civils» que intervenen de la mateixa forma arreu, «amb un primer cordó policial que violentament s’obre pas per donar peu a un segon cordó complementat per policies de paisà amb passamuntanyes. No en tots els casos es recullen totes les urnes, i la violència no s’atura en retirar l’urna, sinó que també es donen agressions violentes a la sortida dels col·legis». Palou va afirmar que «no va haver-hi detencions i, en canvi, molts partes d’assistència mèdica per agressió directa, càrregues i agressions físiques i psicològiques, en la majoria dels casos sense avisar prèviament, sense donar la resolució judicial ni identificació policial, Alguns policies van ser identificats posteriorment pel número de placa als vídeos enregistrats». A més, va recordar que «es coneixen les instruccions d’intervenció que tenien els Mossos d’Esquadra, però no les del comandament de l’operatiu de la Guardia Civil i la Policia Nacional».

Palou va anunciar que #SomDefensores presentarà l’informe al Síndic de Greuges, el Defensor del Pueblo i diversos organismes internacionals de drets humans perquè investiguin les agressions, independentment del percentatge de ciutadans als què hagi afectat, i va explicar que dimarts passat el va lliurar al Subcomitè de Prevenció de la Tortura de Nacions Unides, que visitava Madrid i preveu reunir-se amb la Relatora Especial de la ONU pel Dret a la Lliure Reunió. « A cada organisme demanarem que investigui, comprovi fets i proves i s’adrecin als relators per demanar una visita oficial al Govern espanyol i català per a recollir testimonis i proves sobre el terreny».

Anaïs Franquesa, membre d’ Irídia- Centre de Defensa dels Drets Humans i coordinadora del dispositiu legal d’observació de #SomDefensores, va concloure que el dispositiu buscava «generar el pànic, més que retirar urnes, perquè sinó probablement s’hauria organitzat d’una altra forma». Franquesa va explicar que, tot i que el Govern xifra en 302 les persones ferides a a Barcelona, des de #SomDefensores en van atendre 110 el mateix dia 1 o posteriorment. A més, el col·lectiu Irídia ha atès 154 víctimes a través d’un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona. Franquesa creu que les agressions de l’1O han generat un impacte «difícil de reparar» en les persones directament afectades i en la societat catalana i vulneren «els principis d’oportunitat, congruència i proporcionalitat que han de regir l’actuació dels cossos policials i la prohibició de maltractament i tortura que es recull tant a la Constitució com als tractats internacionals».

Franquesa va enumerar algunes de les agressions policials com «cops de bastó al cap, patades, empentes, arrossegaments pel terra, trets amb bales de goma» ( prohibides pel Parlament català el 2015 ), documentades amb detall a l’informe, que també parla de «cops amb les mans, amb botes de seguretat i amb porres extensibles en diverses parts del cos, incloent-hi zones vitals, i puntades de peu als òrgans sexuals”, de l’ús “d’elements punxants no visibles i botes de punta rígida”, i fins i tot “d’agressions sexuals físiques i verbals a dones” com ara “tocaments als pits i als mugrons o expressions humiliants o vexatòries de naturalesa sexual amb evident menyspreu cap al gènere femení”. #SomDefensores ha documentat dues agressions sexuals. El document també recull agressions de policies que van saltar des d’una zona elevada “contra el cos de persones amb les botes, incloent-hi persones que ja havien decidit cedir a l’atac, amb greu perill i potencialitat mortal”.

Irene Santiago, psicòloga d’Irídia i coordinadora del dispositiu psicològic de #SomDefensores, que va brindar atenció en crisi a les persones agredides el mateix 1O i posteriorment ha donat acompanyament individual i comunitari, va explicar que el dispositiu policial va utilitzar «la por com a eina de repressió amb la intenció de causar un dany psicològic a la població, trencar la gent i atacar la integritat física i la dignitat social de les persones i del conjunt del teixit social de Catalunya». Fruit de les agressions, Irídia ha detectat casos de pèrdua de memòria, dificultats per sortir de casa, espant davant la presència policial, dificultat per apropar-se a les escoles i un estat d’alerta que genera desgast. Santiago creu que «el dolor s’ha instal·lat al teixit social i ha causat una ferida profunda, de desconfiança, angoixa, por, estrès i fragmentació social». La psicòloga creu que «cal visibilitzar» aquests impactes, però també que la repressió va activar «eines col·lectives per afrontar-ho», com « les expressions de solidaritat a les escoles i la resiliència», la capacitat humana de sobreposar-se i treure el millor de si davant les dificultats, «que es va expressar en crits com ‘som gent pacífica’. El teixit associatiu, veïnal i social de les ciutats de Catalunya ha estat un element protector de la salut psicosocial i forma part de la cultura catalana».

Aina Torres, membre de la Junta del Grup de Periodistes Ramon Barnils, que va participar a #SomDefensores amb el mapa de la censura de l’1 d’octubre, que fa un monitoreig de les vulneracions del dret a la informació, va informar que des del 8 de setembre el Grup ha recollit un centenar de casos, una xifra molt alta tenint en compte que durant el 2016 se’n van recopilar prop de 126 en tots els països catalans. Torres va posar com a exemples l’agressió policial el mateix dia 1 a una periodista d’EFE a Sant Carles de la Ràpita, que va haver de ser atesa per lesions, i l’expulsió violenta del periodista d’El Periódico Guillem Sánchez de l’Escola Ramon Llull, tot i estar perfectament identificat.

Tere Palop, membre de la Junta de Lafede.cat i participant al dispositiu #SomDefensores, va conduir la roda de premsa i va explicar la seva experiència com a observadora sobre el terreny. També va presentar un dels vídeos que #SomDefensores ha recollit i contrastat i que esdevenen una prova de la violència policial l’1 d’octubre arreu de Catalunya.

#SomDefensores prepara un acte públic per al proper dijous 26 d’octubre a les 18:30 a l’ Escola Ramon Llull on participaran persones que varen fer observació el dia 1 i representants de les entitats impulsores de la Xarxa.