Kirkuk, eix del conflicte kurd a l’Iraq
28/09/2017 - 00:38h
La gran bandera kurda pintada als murs de formigó que protegeixen l’entrada de la casa de Goran Gewher podria ser interpretada com un símbol de nacionalisme en època de referèndum. Però a Tuz Khormato, a 80 quilòmetres de Kirkuk, i a la carretera cap a Bagdad, és vista com un desafiament. Com molts dels actes del Goran, de 37 anys, i que és considerat un dels herois de la nova generació de kurds.
“No és només amb els kurds. Miri la mesquita i observarà les banderes negres. És una mesquita d’àrabs sunnites però ara han aixecat allà els seus símbols”, assenyala Goran a la terrassa de casa seva, convertida en una fortificació. Es refereix a les desenes de milícies xiïtes desplegades en aquesta població i amb què el Goran, i la resta dels kurds, viuen en un xoc constant. La situació ha empitjorat des de l’anunci del referèndum. Després de moltes discussions entre polítics locals, va acabar realitzant-se a Tuz Khormato, que forma part dels territoris en disputa que els kurds reclamen com a propis. Als murs de formigó que protegeixen la casa se sumen els costals plens de sorra que s’aixequen sobre la terrassa, amb diversos impactes de projectils. Només dos dies abans de la nostra visita havien llançat un morter. “Un missatge d’amenaça pel referèndum”, diu. Des de la part alta de l’habitatge s’albira un gran nombre de banderes amb el rostre de l’ imam Hussein, símbol dels xiïtes. S’aixequen al llarg de la carretera que passa aquesta població, de 60.000 habitants, que representa la complexitat dels territoris en disputa entre els kurds i el Govern de Bagdad.
Històricament els kurds han conviscut aquí al costat de turcmans –sunnites i xiïtes– i àrabs sunnites. Però quan el 2013 l’ Estat Islàmic ( EI) va avançar a l’ Iraq i va arribar a les portes de Tuz Khormato, els peixmergues kurds van omplir el buit que va deixar l’exèrcit iraquià, que havia abandonat les seves posicions. Des d’aleshores Tuz Khormato és governada pels kurds, que al seu torn van liderar la batalla contra l’ EI. Després s’hi van unir l’exèrcit iraquià i les forces de mobilització popular, com es coneixen les milícies de majoria xiïta formades arran de la fàtua del gran aiatol·là Sistani, la màxima figura del xi isme a l’ Iraq. Aquesta branca de l’islam, concentrada en el centre i el sud de l’ Iraq, representa al voltant del 60% de la població.
Davant el declivi de l’exèrcit iraquià i el perill que corria el país de caure totalment en mans de l’ EI, l’aiatol·là Sistani va cridar a la població a unir-se a la lluita. Van sorgir desenes de grups, uns amb més experiència i més ben finançats que d’altres, que localment es diuen Hash al- Shabi. Han estat unes forces bastant efectives contra el gihadisme, però la seva manera d’actuar, que alguns titllen de violenta, no deixa de causar polèmica.
Tres xiïtes caminen davant imatges de l'imam Hussein a Tuz Khormato, que els kurds reclamen com a propi (Reuters)Si bé al començament els kurds i les milícies van lluitar contra l’ EI, la tensió entre tots dos ha crescut amb el temps. En un viatge el setembre del 2014 els kurds de la zona ja advertien sobre el xoc i temien que, una vegada l’ EI estigués derrotat –avui es troba a més de 50 quilòmetres–, la baralla seria amb els xiïtes, com succeeix. Asseguren que intenten expulsar tant kurds com altres sunnites que sempre han viscut aquí. Segons els experts, la raó és que Tuz Khormato és estratègica en la ruta que l’ Iran –que dona suport a moltes de les milícies– estaria obrint a través de l’ Iraq i Síria fins a arribar al Líban, la qual cosa li permetria tenir comunicació terrestre amb Hizbul·lah.
Goran explica que poc després de la seva arribada les milícies xiïtes van començar una campanya per expulsar els kurds, especialment aquells que viuen a la vora la de la carretera, com ell. Molts van ser atacats, altres segrestats, així que no hi va haver més remei que traslladar-se a l’interior de la ciutat o a poblacions de majoria kurda com Irbil o Solimà. I els que es van quedar, com ell, van pagar un preu.
L’abril del 2016 casa seva va ser atacada amb una granada. Els peixmergues que ho vigilaven van respondre, i va acabar en un gran enfrontament en què van intervenir forces d’altres parts del Kurdistan, i fins i tot joves kurds que se’n van assabentar. Des d’aleshores viu custodiat per una vintena de valents peixmergues que utilitzen carros armats quan el Goran ha d’abandonar la fortificació.
“No soc un líder, però sí una persona que creu que cal defensar el que és nostre”, assegura. Creu que el referèndum enfortirà els kurds locals, però també és conscient que les properes setmanes seran difícils. Les Hash al -Shabi s’oposen rotundament al plebiscit i han anunciat represàlies, especialment a les zones en disputa com Tuz Khormato o Kirkuk. Dilluns, quan es va dur a terme la votació, les milícies van emboscar un comboi peixmerga en les proximitats de la població. Hi va haver dos morts.