un país sense (una bona) educació ni (una bona) formació
...l’educació a Espanya es veu afligida per problemes antics. Entre els quals hi ha els denunciats en l’informe Panorama de l’, divulgat per l’ Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), que agrupa 35 països. En aquest informe s’indica que un de cada tres joves espanyols d’edats compreses entre els 25 i els 34 anys no va aconseguir acabar els estudis de batxillerat. També, que Espanya figurava al capdavant en la llista de països amb més ni-ni, és a dir, joves que no estudien ni treballen. I, així mateix, que Espanya es troba a la cua dels països de l’OCDE pel que fa a alumnes matriculats en els cursos de formació professional, amb prou feines un 12% del total, mentre que la mitjana de l’OCDE dobla aquest percentatge i se situa en el 25%, i el país amb l’índex més alt – la República Txeca, que arriba al 52%– el quadruplica.
Darrere d’alguns d’aquests dèficits estructurals hi ha un factor comú: la limitació dels fons dedicats per l’ Administració espanyola a l’educació. Les xifres comparatives són, en aquest sentit, poc favorables a Espanya, on la despesa educativa se situa en el 8,2% de la despesa pública global. Una xifra que queda tres punts per sota de la mitjana de l’OCDE (11,3%) i és també inferior a la mitjana de la Unió Europea (9,9%). Hi ha pocs països europeus en pitjor posició que Espanya en aquest recompte. Però potser més greu que tot això són les caigudes pressupostàries registrades en els anys de crisi. Del 2005 al 2014, el percentatge va caure a Espanya fins a 1,5 punts, dels quals només s’han recuperat tres dècimes. Lluny de caure, països com Alemanya van pujar en el mateix període fins a quatre dècimes.
13-IX-17, lavanguardia
El 36,8% dels titulats universitaris que el 2016 tenien feina ocupaven una lloc per al qual estaven sobrequalificats, segons l’informe de la Fundació Coneixement i Desenvolupament (CyD) presentat ahir a Madrid. Aquesta xifra contrasta amb el 23% dels treballadors sobrequalificats de mitjana a la UE, cosa que revela un nivell de sobreeducació “relativament alt” en el cas espanyol. El coordinador de l’estudi, Martí Parellada, va explicar que això es deu al fet que l’economia espanyola “no genera prou llocs de treball d’alta qualificació” per absorbir el nombre de titulats que produeix, un aspecte, aquest últim, en què sí que se situa al capdavant d’Europa.
13-IX-17, lavanguardia
Espanya encara té una població de baixa formació: un terç dels joves només tenen estudis bàsics, una quarta part han aprovat batxillerat o un grau mitjà de formació professional i un 41% han obtingut un grau superior o un títol universitari. Són les dades que consten al Panorama de l’, un informe de l’OCDE, presentant ahir a Londres pel seu director, Andreas Schleicher, que va recordar que, com més alt és el nivell educatiu assolit, més altes són les perspectives d’ocupabilitat i més baix és el risc d’atur.
A l’estudi es destaca que un 35% dels joves a Espanya entre 25 i 34 anys el 2016 deixen d’estudiar després de cursar l’ESO (i alguns no l’han aprovat). Aquest percentatge duplica la mitjana dels 47 països analitzats per l’organització, que és d’un 16%. En aquest sentit, Espanya està per sobre del Brasil, Turquia, Costa Rica, Sud-àfrica, Indonèsia Mèxic, l’ Índia i la Xina i per sota de tots els altres. A Europa els joves de Portugal se situen al voltant del 30% (amb un descens espectacular respecte del 60% en què se situaven fa deu anys). Però els més grans de 25 anys amb estudis bàsics de la Gran Bretanya, Alemanya, França, Bèlgica i Grècia, només són un de cada deu.
Les dades són preocupants pel que fa a la taxa d’atur de joves adults que no han completat l’educació secundària, que és d’un 30% a Espanya (17% l’OCDE). I que una part dels joves d’entre 18 i 24 anys busquen o tenen feina (18%) però que una altra part d’aquests joves es mantenen inactius (23%).
L’estudi també assenyala la baixa proporció, en comparació amb l’OCDE, de joves titulats en formació professional, que és d’un 12% (26% de mitjana), malgrat l’alta taxa d’inserció laboral que presenten aquests graus (74%). Per contra, el nombre de llicenciats universitaris o posseïdors d’un títol d’un cicle formatiu de grau superior, en aquesta franja d’edat, és alta. Quatre de cada deu han obtingut una llicenciatura, una dada equiparable als països més desenvolupats, a excepció d’ Alemanya, amb una taxa inferior.
El director Andreas Schleicher va assenyalar que els universitaris presenten una taxa d’ocupabilitat superior a la resta (84%), perceben salaris més alts (un 56% més) i tenen menys depressions. Els estudis amb millors perspectives de feina estan relacionats amb l’àmbit de la tecnologia i la ciència, en què la bretxa de gènere és més acusada, una dada especialment rellevant en el cas d’ Espanya.
El Ministeri d’Educació va valorar l’evolució d’ Espanya a l’informe. “La tendència continuarà sent positiva els pròxims anys –va assenyalar en un comunicat–, “ja que la taxa de població adulta jove que únicament té estudis bàsics a Espanya baixa gairebé deu punts, del 44,4% al 34,7%, entre el 2006 i el 2016”. I va afegir que Espanya té més graduats i doctorats en ciències que la mitjana europea.
L’informe situa el salari dels mestres de primària un 22% per sobre de la mitjana, i el dels de secundària, un 30%, tant la retribució inicial com la màxima.
13-IX-17, lavanguardia