BARCELONA RADICAL
radicalparty

"Moderats sense alternativa", Francesc-Marc Álvaro

Avui és la Diada Nacional de Catalunya i l’independentisme tornarà a demostrar que és la causa que mobilitza més gent en aquest país. Però ser capaç de mobilitzar-se no ho és tot, en política. Antoni Puigverd, bon amic i company en aquestes pàgines, va fer un tuit l’altre dia on formulava una pregunta important, que ell mateix ha exposat també en alguns dels seus articles: té prou força l’independentisme per vèncer? Puigverd re­cordava que, segons el gran líder comunista italià Togliatti, allò que legitima una revolució és la victòria. Realisme polític en estat pur.

Les manifestacions multitudinàries de cada Onze de Setembre, des de l’any 2012, han estat el gran aparador dels partidaris de la secessió democràtica, amb un to pacífic i cívic subratllat per tots els mitjans internacionals. Ha estat la millor manera de respondre a uns governs espanyols que s’han negat a escoltar. Quan l’unionisme ha volgut imitar aquestes manifestacions, ha fracassat rotundament. Però transformar l’èxit de les grans mobilitzacions en avantatge polític no és tan fàcil com sembla: les eleccions del 27-S van suposar la victòria dels partits independentistes, però sense arribar al 51% i amb menys pes de l’esperat per part de la coalició Junts pel Sí.

Llavors, en comptes de reescriure l’estratègia a la llum dels resultats de les urnes, els líders polítics i els dirigents socials concernits van continuar endavant, sense alterar ni els terminis ni els ritmes, per bé que la substitució de Mas per Puigdemont va il·luminar la feblesa de certes aliances. Tot això ja se sap, però cal recordar-ho ara, quan és obvi que renunciar al referèndum és del tot impossible per al Govern, atès que seria interpretat com una rendició.

Els carrers s’ompliran avui novament de persones amb l’estelada quan queden tres setmanes pel referèndum d’autodeterminació que l’Estat ha prohibit. L’independentisme ha decidit improvisar i jugar al gat i la rata fins l’1-O, perquè no té prou força per fer-ho d’una altra manera. En aquest esquema, donar tanta importància al paper dels ajuntaments és una jugada que es podria girar contra el Govern, atès que les grans ciutats de l’àrea metropolitana –a més de Tar­ragona i Lleida– s’escapen de la influència institu­cional dels partits independentistes, per no esmentar Barcelona.

L’Estat espanyol té tota la força al seu servei, cosa que no implica que la faci servir com l’any 1934. El teatre de la por amb escenografia policial –a Valls o allí on sigui– té ara més de surrealisme que de dramatisme, un percepció que Madrid potser no ha tingut en compte. D’altra banda, els que envolten Rajoy haurien de retenir algunes de les frases recents del conseller Santi Vila, com aquesta: “Si l’alternativa a fer el que hem fet és que els catalans no tinguin dret a decidir, els moderats no tenim alternativa”.

Els anomenats moderats seran la gran majoria avui i l’1-O.

11-IX-17, Francesc-Marc Álvaro, lavanguardia