claus del decret de convocatòria de l’1-O

Decret de normes complementàries de l'1-O

Decret de normes complementàries de l'1-O

 

 

 

Després d'aprovar la llei del referèndum, el Govern ha publicat també el decret de normes complementàries que havia de desenvolupar alguns dels aspectes pendents de la llei del referèndum. Tot i que avançar en alguns detalls -com ara la figura dels col·laboradors, que busca blindar els funcionaris- el decret, però, manté algunes incògnites, com ara d'on sortiran les urnes o com s'ho farà el Govern per disposar del cens, incògnites que s'hauran de resoldre en futurs decrets o disposicions de l'executiu català.

De fet, el mateix decret ja inclou dos disposicions finals amb què s'autoritza el Govern a dictar les que siguin oportunes pel desplegament i execució del decret, així com a dur a terme l'aprovació de la despesa i de les actuacions administratives necessàries per tal de fer efectiva la celebració del referèndum, "incloent-hi la posada a disposició dels recursos humans, materials i la tecnologia de què disposi".

Sense novetats sobre les urnes

Una de les incògnites que segueixen per resoldre és d'on han sortit les urnes i on són. Tot i que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va assegurar recentment que el Govern ja en tenia unes 6.000, el decret no n'aporta novetats. Només especifica que n’hi haurà una a cada col·legi electoral, amb tapa "resistent", i precintada abans de la votació. Sobre les paperetes, apunta que n'hi ha d’haver “un nombre suficient” per a tots els electors.

Els voluntaris, un altre cop claus

El decret de normes complementàries també preveu que la Generalitat es pugui dotar de personal col·laborador per dur a terme tasques relacionades amb l'execució del referèndum. En concret, preveu que aquells ciutadans que vulguin col·laborar amb l'1-O i que formin part del cens s'inscriguin en una "borsa de col·laboradors" gestionada pel Govern. D'aquesta manera, es torna a deixar bona part de l'organització del referèndum en mans dels voluntaris tot i que s'especifica clarament que el Govern hi està al darrere.

El text també avança que alhora de seleccionar quins dels voluntaris inscrits col·laboren es tindrà en compte de manera preferent "l'experiència prèvia dels candidats en processos electorals, així com la seva vinculació, laboral o funcionarial, amb qualsevulla administració pública de Catalunya". D'aquesta manera, es facilita que aquells funcionaris o treballadors públics que hagin de fer tasques relacionades amb el referèndum ho facin com a voluntaris.

De fet, el decret estableix que aquells funcionaris que vulguin col·laborar exerciran les seves funcions com a voluntaris "amb independència, sense cap vinculació amb la seva relació funcionarial, laboral o estatutària".

El cens, actualitzat a 30 de març

En el decret de convocatòria, el Govern també fixa el cens cridat a votar en el referèndum. La llei del referèndum determina que tenen dret de vot els majors de 18 anys amb nacionalitat espanyola i aquells catalans que viuen a l’estranger que estan inscrits en el registre de catalans a l’exterior impulsat pel Govern. El cens electoral que utilitzarà l’executiu és el cens dels municipis, que es va tancar el dia 30 de març del 2017. En el cas que en aquesta data no s’hagi incorporat la informació d’alguns municipis o de catalans a l’estranger, s’utilitzarà "l’última informació disponible".

L’elaboració del cens electoral és competència de l’administració electoral, sota supervisió de la Sindicatura. Aquest és un punt crític de la llei del referèndum perquè, d’acord amb l’ordenament jurídic espanyol, la Generalitat no pot disposar legalment d’aquestes dades.

Com es configura, doncs, el cens? Fonts de la majoria sobiranista recorden que, a través de l'Idescat, la Generalitat ja te accés al registre de població de Catalunya. I aquest registre s'elabora en base a la informació dels padrons que subministren els ajuntaments. En tot cas, el decret de l'executiu no especifica si aquesta és finalment la via escollida.

Meses electorals

El decret de normes complementàries deixa clar que totes les persones que participin en l’organització de l'1-O queden subjectes a la llei del referèndum d’autodeterminació, en què s’inclou la "protecció" de les persones que hi intervenen. La sindicatura compon la peça clau de l’administració electoral i actua com a àrbitre del procés referendari. Les meses disponibles durant la votació es publicaran deu dies abans de l’1 d’octubre.

Partits i organitzacions

Aquells partits i organitzacions que vulguin participar en el referèndum han de fer peticions davant la sindicatura electoral. Les entitats que vulguin participar han de presentar una sol·licitud davant d'aquesta sindicatura en un termini de cinc dies. A aquestes entitats els correspondria un 30% de l'espai als mitjans de comunicació. L'altre 70% està reservat per als partits amb representació parlamentària que vulguin fer campanya. Tant les formacions polítiques com les organitzacions tenen dret a tenir interventors i apoderats el dia de la votació.

Quinze dies de campanya

El referèndum de l’1 d’octubre tindrà una campanya electoral de quinze dies. Començarà a les 12 de la nit del dia 15 de setembre del 2017 i acabarà a les 12 del dia 29 de setembre, el dia anterior a la jornada. En els cinc dies posteriors a la votació de l’1-O, quedarà prohibida la publicació parcial o total d’enquestes o sondejos en mitjans de comunicació.

Observació internacional

El capítol referent a l'observació internacional del referèndum estableix que a partir d'aquest divendres i fins al dilluns previ al referèndum (25 de setembre) s'obrirà "un procés d'acreditació" d'observadors internacionals amb l'objectiu de "reforçar la transparència i garantia" de la votació. Hi haurà dos tipus d'acreditacions: la d'observadors internacionals, que formen part de missions d'observador internacional, i la de visitants internacionals.

Els seleccionats, que no podran ser de l'estat espanyol, hauran de ser membres de la comunitat acadèmica de l'àmbit de les ciències socials o les humanitats, persones amb una experiència política o una destacada trajectòria en la defensa i promoció dels drets humans. Hauran de disposar, a més, d'una "demostrada formació i experiència en l'àmbit de l'observació electoral".

El decret deixa clar que la sindicatura electoral, on s'hauran de fer les peticions per aspirar a ser observador -el decret en detalla el procediment-, no es farà càrrec de les despeses de "desplaçament, desplegament o activitats" dels observadors, que podran accedir lliurement a tots els espais relacionats amb el referèndum a excepció d'aquells restringits per motius de seguretat. Al principi i al final del procés hauran de lliurar diversos informes a la sindicatura.

http://www.ara.cat/politica/Cens-voluntaris_0_1865213545.html?utm_campaign=_news30clics&utm_source=ara&utm_medium=email