BARCELONA RADICAL
radicalparty

claus de la Llei de Transitorietat Jurídica

Proposició de Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de La República (1) (1) by La Vanguardia on Scribd

Resultat d'imatges de llei transitorietat jurídicaJunts pel Sí i la CUP han presentat aquest dilluns a les 12 del migdia la llei de transitorietat jurídica al Parlament. La norma, que regula el pas de la legalitat espanyola a la catalana, s'aprovarà abans del referèndum, però només entrarà en vigor en cas que guanyi el 'sí' a la independència el pròxim 1 d'octubre. Fins a arribar a l'aprovació de la nova Constitució catalana, JxSí i la CUP preveuen un període d'un any.

La majoria independentista ha explicat que a l'hora de redactar aquesta proposició de llei –de 89 articles i tres disposicions addicionals– ha primat el "principi de continuïtat", ja que només hauria d'estar vigent en període transitori. Ara bé, ha deixat clar que aquesta norma serà la "suprema" de l'ordenament jurídic –per sobre de l'Estatut i la Constitució espanyola– en cas que el resultat del referèndum sigui favorable a l'estat independent. 

Els pilars fonamentals del nou estat, segons la majoria independentista, han de ser definits en el marc del procés constituent. Aquestes són les claus del contingut de la llei de transitorietat jurídica: 

Forma d'estat

En el primer títol de la norma, la llei defineix l'estat català com a "república de dret, democràtica i social". Estableix els límits del territori, també en l'espai aeri i marítim. En aquest sentit, preveu que el Govern garanteixi el control duaner i de totes les fronteres. 

Els ponents de la llei han explicat que s'ha prioritzat la "continuïtat" de règim jurídic actual i s'estableix expressament que es manté el dret vigent de la Unió Europea i els tractats internacionals. Seguint aquest principi, es reconeix explícitament un règim específic de l'Aran.

Nacionalitat

La llei de transitorietat estableix dues maneres de tenir la nacionalitat catalana: per origen o per adquisició.

En el primer cas, tots els ciutadans que ara tinguin nacionalitat espanyola a Catalunya i estiguin empadronats en un municipi dins el territori des del 31 de desembre del 2016 l'adquiriran automàticament. A partir de la independència, els nascuts a Catalunya també tindran nacionalitat catalana. Preveu també la compatibilitat amb la resta de les nacionalitats, també l'espanyola. Aquest punt, però, dependrà dels acords que s'estableixin amb l'estat espanyol i la resta dels països. 

En el segon cas, per adquisició, s'estableix un únic període de cinc anys per assolir la nacionalitat catalana per a aquells que no la tinguin i que hagin residit a Catalunya de manera legal durant aquest temps. Respecte a la legislació espanyola, s'elimina la distinció entre estrangers comunitaris i no comunitaris. En l'actual llei de l'Estat, que Salellas ha qualificat de "racista", es distingeix entre els ciutadans de la Unió Europea, els extracomunitaris i aquells extracomunitaris procedents d'antigues colònies espanyoles. 

Cap d'estat

El president de la Generalitat esdevindrà el cap d'estat i dirigirà l'acció del Govern. El rei i el govern espanyol deixarien de tenir competències en el territori català. Puigdemont i la resta de membres del Govern tindrien immunitat i només el nou Tribunal Suprem català podria decidir que fossin jutjats.

Per al procés constituent es deixaria la decisió de si Catalunya ha de tenir un president de la República i un altre del Govern o si ambdós han de ser la mateixa persona. En el període transitori, i sempre que guanyés el 'sí' el proper 1 d'octubre, Puigdemont ocuparia les dues presidències de forma temporal.

Drets lingüístics i drets fonamentals

La llei de transitorietat estableix la cooficialitat del català i el castellà, amb els drets lingüístics que hi ha fins ara. Això sí, els ponents creuen que s'haurà d'acabar de definir el rol de les dues llengües durant el procés constituent.  

La norma assumeix els drets fonamentals de la Constitució i els reconeguts en el conveni de drets humans de la Unió Europea. En aquest sentit, Benet Salellas ha destacat que s'amplien aquests drets i que els que ara no són reclamables davant el tribunal sí que ho seran en cas que entri en vigor la llei de transitorietat jurídica. Seria el cas, ha dit, del dret a l'habitatge. 

En l'àmbit de les prestacions públiques, la llei preveu que aquells ciutadans que les estiguin rebent ara també les continuïn percebent en cas de proclamació d'independència. S'inclourien en aquest camp les pensions o l'atur. 

Successió d'ordenaments i contractes

La llei de transitorietat jurídica preveu la successió d'ordenaments i la subrogació de contractes. És a dir, estableix quines institucions desenvoluparan les funcions que ara duen a terme administracions espanyoles en el marc del territori de Catalunya.

El mateix passarà en el cas dels contractes, en què es preveu la continuïtat. És a dir, tots els contractes que ara té el govern espanyol amb proveïdors i que afecten Catalunya seran assumits per la Generalitat amb les mateixes condicions. 

Funcionaris

La llei preveu que tots aquells funcionaris de la Generalitat abans de la proclamació d'independència, continuïn sent treballadors de l'administració de la Generalitat després.

Pel que fa als funcionaris estatals que treballen a Catalunya, la norma estableix que poden optar a integrar-se en l'administració catalana amb les mateixes condicions i retribucions. 

Aquells empleats públics que treballen per a la Generalitat fora de Catalunya continuaran sent personal de l'administració catalana sempre que no hi renunciïn.

Tribunals

La llei del de transitorietat jurídica preveu que les funcions que ara porta a terme el Tribunal Suprem siguin desenvolupades per l'actual Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aquest tribunal se situaria a la cúspide del nou sistema jurídic, que mantindria les actuals sales: civil, social, administrativa i penal. S'elimina la sala militar i s'hi afegeix la sala de garanties constitucionals. 

Junts pel Sí i la CUP preveuen que les funcions que ara duu a terme el Tribunal Constitucional les assumeixi aquesta sala de garanties del Tribunal Suprem català.

L'actual estructura del sistema jurídic es mantindria, i també es mantindrien els actuals lletrats i jutges amb les seves respectives retribucions. Aquest nou sistema judicial estaria governat per una sala del Tribunal Suprem que desenvoluparia les funcions que ara porta a terme el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i una comissió mixta amb els membres de la conselleria de Justícia.

D'acord amb el que ha explicat Salellas, i a diferència de la composició actual del CGPJ, només estaria format per jutges: tots els presidents de sala del Tribunal Suprem més cinc jutges escollits pel Parlament per majoria absoluta. 

Consell de Garanties Democràtiques

A banda de la sala de garanties del Tribunal Suprem per abordar els recursos d'empara per la vulneració de drets fonamentals, la llei també manté les actuals atribucions del Consell de Garanties Estatutàries però fa vinculants els seus dictàmens. 

El Consell es passa a dir Consell de Garanties Democràtiques, i tindrà l'encàrrec de revisar l'adequació dels projectes i proposicions de llei al nou ordenament, la norma superior del qual és la llei de transitorietat jurídica. Estaria compost i s'escolliria de la mateixa manera que ara, tal com marca l'Estatut. 

Ministeri Fiscal

Els ponents de la llei de transitorietat jurídica han previst canvis en el ministeri fiscal. Si bé actualment el fiscal general de l'Estat és escollit pel consell de ministres i depèn orgànicament del ministeri de Justícia, en la llei de transitorietat es preveu que el fiscal sigui nomenat pel Parlament a proposta de l'executiu. 

Tanmateix, la llei de transitorietat jurídica no estableix la majoria que es necessita per escollir el fiscal. 

Amnistia 

Tenint en compte el previsible xoc amb l'estat espanyol per poder dur a terme el referèndum i, en cas de 'sí' majoritari, aplicar la llei de transitorietat jurídica, Junts pel Sí i la CUP preveuen l'amnistia de tots aquells condemnats i encausats en el Procés. 

"Els jutges i tribunals sobreseuen o anul·len els processos penals contra investigats o condemnats per conductes que cerquessin un pronunciament sobre la independència de Catalunya o la creació d’un nou estat de manera democràtica i no violenta", estableix la llei de transitorietat. 

En aquest punt, el diputat de la CUP Benet Salellas ha deixat clar que en cap cas s'anul·laran els processos relacionats amb la corrupció. 

Una única autoritat tributària

"La Generalitat és l’autoritat que exigeix al territori de Catalunya tots els tributs i totes les quotes i obligacions de tot tipus del sistema de Seguretat Social i de classes passives, així com qualsevol altre ingrés de dret públic, sense perjudici de les facultats atribuïdes per la llei als ens locals". És el que determina l'article 80 de la llei de transitorietat jurídica. El Govern, doncs, es compromet a evitar que l'administració tributària de l'Estat continuï tenint un paper a Catalunya. Tots els treballadors de l'agència tributària espanyola tindrien l'oportunitat de passar a l'administració catalana.

A totes les persones amb dret a qualsevol prestació social –inclòs atur i pensions–, la Generalitat els en garanteix el cobrament.

Sindicatura Electoral

Amb la llei del referèndum ja va quedar clar que la Junta Electoral espanyola deixaria de tenir funcions en la supervisió i control dels comicis catalans. La llei de transitorietat va més enllà i defineix l'escenari post 1-O en el qual la Sindicatura Electoral –que ja funcionarà provisionalment pel referèndum– guanya pes i s'erigeix com el principal òrgan de control electoral. En lloc dels 5 membres que es preveuen per a l'1-O la Sindicatura tindrà de forma permanent 7 membres, la majoria dels quals seran juristes, tot i que també hi podrà haver politòlegs i experts. Almenys hauran de formar-ne part dos jutges i serà el Parlament qui els nomeni per un període improrrogable de 7 anys.
Per a l'1-O hi haurà sindicatures per a cadascuna de les quatre demarcacions catalanes. Després, s'ampliaran fins a configurar-ne una per cada comarca. La Vall d'Aran tindrà funcions especials. 

La Sindicatura Electoral serà el màxim òrgan de control electoral, però si s'esgota la via administrativa, els ciutadans podran presentar els recursos davant el Tribunal Suprem català.

Procés constituent 

Després de la proclamació de resultats, al cap de dos dies, la llei de referèndum preveu la declaració d'independència. En aquest punt, Junts pel Sí i la CUP preveuen que entri en vigor la llei de transitorietat jurídica i s'activi el procés constituent. La norma preveu un període de sis mesos en què la ciutadania s'ha de pronunciar sobre com vol organitzar el nou estat. En la culminació d'aquest procés s'establiran unes conclusions que seran vinculants pels poders públics. 

Es faran eleccions constituents, amb la llei vigent de règim electoral, i s'escolliran els membres de l'assemblea constituent, que tindrà els mateixos membres que el Parlament. Aquesta assemblea seria l'encarregada d'elaborar el nou text constitucional d'acord amb el resultat de la fase participativa. 

Aquesta nova Constitució l'haurien d'aprovar tres cinquenes parts del Parlament, i, en cas que no s'obtingués aquesta majoria, per majoria absoluta. Un cop enllestida, s'haurà de sotmetre en referèndum. 

En total, Junts pel Sí i la CUP preveuen un període d'un any des de la proclamació dels resultats de referèndum fins a finalitzar el procés constituent.

http://www.ara.cat/politica/llei-transitorietat-juridica-claus_0_1859214150.html#rlabs=1%20p$2