BARCELONA RADICAL
radicalparty

“A Espanya encara no es respecta la divisió de poders”, Eva Joly

Eva Joly, excandidata a la presidència francesa; exmagistrada; activista contra la corrupció
L’edat em fa més intolerant amb els arrogants i més empàtica amb tots els altres. Vaig néixer a Noruega, on la igualtat es mama a l’escola. He estat magistrada, vaig ser candidata presidencial amb els Verds i soc eurodiputada. Col·laboro amb la

Vostè investiga la corrupció: com s’ha de combatre?

Per començar, cal vigilar sistemàticament tots els que tenen el poder de corrompre’s, els que anomenem PEP ( politically, persones exposades políticament) .

Fiscalitzar-los a tots ad cautelam?

PEP és una definició universal que fem servir els investigadors internacionals contra la corrupció. Defineix els poderosos que han d’estar sota escrutini públic constant.

No és excessiu fiscalitzar-los abans que hagin comès cap mal?

Només mentre tinguin poder. A qui té poder cal vigilar-lo i a qui en té molt, vigilar-lo més. A més és imprescindible limitar els mandats dels càrrecs: des de l’últim diputat fins al ­president. Macron ha promès limitar-los a només tres.

Amb això n’hi hauria prou?

A més cal eliminar qualsevol aforament o tractament especial de la justícia per als qui manen. És anacrònic.

Espera que els qui manen es privin ells mateixos dels seus privilegis?

Confio en la societat civil. És la que ha empès Macron, per exemple, a prometre que eliminarà fins i tot el dret del president a ser jutjat per un tribunal especial. Hollande ho va prometre i no ho va complir. Però la societat cada cop tolera menys els corruptes.

En què ho nota?

En que ha desaparegut la resignació d’altres temps quan parlàvem de corrupció i, en canvi, ens demanen que perfeccionem les institu­cions per evitar-la. Per començar, la transparència sistemàtica en cada compra pública: per exemple, aquesta cadira.

Només és una cadira.

Però és pública. On estem ara, el CCCB, és un organisme públic. Per això qualsevol ha de poder saber en qualsevol moment qui, quan i per quant la va comprar.

Hi ha hagut moltes lleis i normatives i no sé si s’ha avançat tant.

Ja el 1989, el G-7 va crear el Grup d’ Acció Financera ( GAFI), amb 25 organitzacions internacionals, entre elles l’ONU, l’FMI i el Banc Mundial, per tractar de frenar el rentat dels diners del narcotràfic i els suborns. I si s’apliqués aquesta normativa de debò, el món s’hauria deslliurat de corruptes.

Fins a quin punt se n’ha deslliurat ja?

Calculem que avui hi ha 14 bilions (milions de milions) de dòlars en paradisos fiscals, gairebé una cinquena part de tot el PIB mundial, que avui és de més de 80 bilions.

Quina reforma és més urgent?

La protecció del denunciant, del whistle­blower, que es qui avisa que un càrrec o una institució es corrompen. I citaré un cas que he seguit a Espanya, el de Roberto Macías, sindicalista de la UGT andalusa, perseguit per denunciar el finançament il·lícit del sindicat. Un altre és el de l’enginyer francès que va denunciar la seva pròpia empresa.

Per què?

Perquè feia servir un insecticida molt tòxic per als humans. Va aconseguir evitar que es continués utilitzant, però no ha tornat a ­trobar feina ni en aquella empresa ni en cap altra.

Com es pot protegir els denunciants?

Respectant la normativa perquè només els jutges investigadors i fiscals en coneguin la identitat. Si es revela qui ha fet la denúncia, és inevitable que l’organització denunciada a la qual pertany el consideri un traïdor i que pateixi represàlies.

I on treballarà després del judici?

La normativa preveu que l’Administració els mantingui durant el temps necessari fins que trobin una altra feina.

Els jutges s’han d’encarregar d’això?

Preveiem que hi hagi una institució que pugui actuar de mitjancera entre la justícia i els denunciants.

Veu Espanya tan corrupta com diuen?

És urgent que Espanya reforci la indepen­dència del seu poder judicial i en especial dels fiscals.

Com?

Evitant que els partits polítics i el Govern interfereixin en el nomenament dels òrgans de govern dels jutges. També és greu que el Govern nomenés un fiscal perquè, pel que sembla, sabia que seria benèvol amb els corruptes del seu partit.

Ja l’han substituït.

A més ha d’augmentar els pressupostos i mitjans de la seva justícia, perquè descapitalitzar-la és una forma d’ajudar els corruptes.

Per què podríem esperar que ara tots els països millorin els controls?

Ho faran per la pressió de la societat civil or­ganitzada. A Espanya dubto que un Govern debilitat emprengui una reforma així, encara que sigui necessària. A França, tenim Macron, que ha promès fer-la.

És una qüestió d’institucions?

Són les que incentiven i desincentiven conductes i van constituint i es constitueixen en un estat d’opinió i, a la llarga, una ètica i una moral públiques en cada societat. També cal protegir el dret del periodista a no revelar les seves fonts.

Hauríem de ser l’últim recurs per al denunciant d’una corruptela.

De vegades són l’únic, per això encara és important protegir-los a vostès.

 

Els suecs, noruecs o danesos no han aconseguit els menors índexs de corrupció del planeta per ser rossos, alts o nòrdics, sinó perquè han dissenyat institucions que incentiven l’honestedat i desincentiven les corrupteles amb eficiència. Allà surt massa car corrompre’s. Aquestes institucions transformen en normes i gestió una moral en què la comunitat vetlla per tothom i tothom per evitar que ningú no se n’aprofiti. La bona notícia és que la magistrada Joly, amb una vida dedicada a combatre la corrupció a tot el món, creu que avancem en la direcció dels països més honestos. I que arribarà el dia en què la corrupció serà tan intolerable arreu com ara l’esclavitud.

24-VII-17, Lluís Amiguet, lacontra/lavanguardia