Espanya cañí -267: l’AVE, reflexe de la diferència entre ciutadania i casta

> dossier Espanya cañí <

- Bon dia, l’atén Wendy: En què puc ajudar-lo?

– Vull comprar dos bitllets a la Sala Executive de l’AVE...

–Aquesta sala no es comercialitza. Està reservada a autoritats. Em refereixo a càrrecs del Govern, diputats...

Resultat d'imatges de ave El comprador frustrat havia vist un dels seus amics de la universitat, que no era el més brillant però després va ser el més llest, perdre’s rere la porta vidrada de la Sala Executive. Havia anat a saludar-lo per topar amb un cartell de “ Prohibido el paso” que no li va impedir de veure’l al costat d’altres cares conegudes que juguen al xoc de trens, però van a la mateixa sala de l’AVE.

L’AVE és un tren molt estrany en el qual pots comprar un bitllet de preferent, més espaiós i amb dinar i diaris inclosos, per menys diners que un de turista. És així de peculiar, perquè les empreses d’aquest país prefereixen semblar més austeres que ser-ho i paguen més per un bitllet de turista que per un de preferent. L’algoritme de vendes de Renfe acaba demanant més diners pels bitllets més sol·licitats i, per això, encara que siguin pitjors, es venen més cars. Les empreses gasten més perquè els seus empleats vagin més incòmodes, però deixen clar que no malgasten un cèntim.

El comprador frustrat ho sabia i esperava que succeís una cosa semblant amb la Sala Executive, però el seu únic algoritme és servir la classe extractiva madrilenya i les seves derivades autonòmiques. Sap que paga amb els seus impostos el dèficit de l’AVE, que trigarà dècades a cobrir-se, i pensa a telefonar al seu amic el polític per dir-li que si ell es presentés a eleccions aniria en turista perquè tothom veiés que és com tothom. També li diria que la dona del Cèsar no només ha de ser honesta sinó semblar-ho, però tem que li contesti: “El Cèsar en té prou amb semblar-ho”. Llavors li explicaria que el rei de Noruega s’ha posat a la cua de la Seguretat Social del seu país per operar-se de pròstata i que allà veuen normal que faci cua a l’ambulatori al costat dels altres prostàtics. En països així, els trens no tenen Sala Executive, perquè només n’hi ha una que és còmoda i silenciosa per a tothom.

Al final, el comprador frustrat, en comptes de trucar al polític, envia al seu amic periodista els enregistraments de Renfe dient que la Sala Executive de l’AVE només és per als que manen. I els acabo d’escoltar.

19-VII-17, Lluís Amiguet, lacontra/lavanguardia

https://c1.staticflickr.com/3/2003/2146849517_0118dc9690.jpg