BARCELONA RADICAL
radicalparty

bàsquet lliure vs esport nacional(ista)

Resultat d'imatges de euroleague fiba

L'Eurolliga no deixa espai en el seu calendari de competició a les finestres que la FIBA vol reservar a les seleccions

L'enfrontament entre la FIBA i els clubs de l'Eurolliga ha viscut un nou episodi amb l'aprovació del calendari de la competició que no inclou cap espai lliure pels partits oficials de seleccions
06 Jul 2017 - 17.16
L'assemblea de la ULEB (www.euroleague.net)

L'assemblea de la ULEB (www.euroleague.net)

Els 40 clubs que participen a les dues grans competicions europees, l'Eurolliga i l'Eurocup, han aprovat aquest dijous el calendari per la temporada 2017-18. I no han deixat cap forat per a les finestres que la FIBA vol introduir durant la temporada pels partits oficials de les seleccions nacionals. D'aquesta manera deixen clara la seva intenció de no cedir els seus jugadors.

L'Eurolliga, que manté el format i jornades de la temporada passada, obrirà la seva lliga regular, que inclou setmanes amb 2 jornades, el 12 d'octubre. L'última de les 30 jornades d'aquesta fase serà el 6 d'abril. Els quarts de final es disputaran entre el 17 d'abril i l'1 de maig i la Final Four es celebrarà a Belgrad entre el 18 i el 20 de maig.

Pel que fa a l'Eurocup, la lliga regular de la segona competició europea començarà l'11 d'octubre i s'acabarà el 27 de desembre. La segona fase es desenvoluparà entre el 3 de gener i el 7 de febrer. Entre el 6 i el 20 de març tindran lloc els quarts de final, les semifinals començaran el 20 de març i la final el 10 d'abril.

Arribat el moment, si els clubs i FIBA mantenen la seva guerra, tota la pressió caurà sobre els jugadors si la FIBA tira endavant amb el seu projecte. Seran els convocats per les diferents seleccions els que hauran de decidir si afronten una sanció de la FIBA per no acudir a la convocatòria o del seu club per perdre's partits de competició europea.

http://www.ccma.cat/esport3/leurolliga-no-deixa-espai-en-el-seu-calendari-de-competicio-a-les-finestres-que-la-fiba-vol-reservar-a-les-seleccions/noticia/2798393/

Marc Mundet Riera Periodista de RAC1

Actualitzada el 13-05-2017 22:17

Si ningú fa un pas enrere en les pròximes setmanes, el bàsquet europeu és a punt d’encetar el conflicte més gran des de la ruptura dels clubs amb el règim de la FIBA de l’any 2000, amb el naixement de l’Eurolliga. Les Federacions ja han començat a planificar la temporada 2017/18 amb les finestres pels partits de seleccions classificatòries programades, però l’acceptació del calendari per part de l’Eurolliga encara no ha arribat. Hi ha hagut molt debat intern dins del Board de propietaris de la Competició sobre la cessió o no de jugadors a la FIBA i, a dia d’avui, s’estan imposant les tesis de fer com si les finestres no existissin. Oficialment encara ningú ha dit res, bàsicament perquè hi ha temps fins la primera setmana de juliol per fer públic el calendari i apurar. Però si tot segueix igual, el xoc de trens és inevitable i les conseqüències són del tot imprevisibles.

Aquesta història comença durant el Congrés d’Istanbul del 2014, quan la FIBA va anunciar un nou calendari classificatori pel Mundial de la Xina del 2019. Aquest calendari preveia la disputa de partits de seleccions amb la temporada de clubs en marxa. La raó d’aquest moviment va ser, en paraules del Secretari General de la FIBA, Patrick Baumann al mateix congrés que “les seleccions són el motor del bàsquet a cada país, necessitem protegir-les i millorar el seu rol”. Les xifres acrediten que el bàsquet de seleccions és -amb diferència- el que té més audiències televisives.

La situació de greuge

El detall que va oblidar la FIBA, però, va ser consensuar el calendari amb tots els actors que configuren el bàsquet mundial. Perquè el problema va arribar quan dos d’aquests actors hi van dir la seva: un s’hi va negar de pet a cedir els seus jugadors mentre la temporada estigués en marxa -l’NBA- i l’altre –l’Eurolliga- conscient que pot ser més vulnerable davant la FIBA- no ha dit formalment res però Jordi Bertomeu ja ha deixat entreveure en més d’una ocasió el seu malestar amb les aturades per seleccions. Hi ha hagut un debat llarg els últims mesos i la majoria dels clubs propietaris són partidaris de no cedir els seus jugadors a les seleccions, encara que els convoquin. En especial, tots aquells clubs Llicència A que la seva lliga no està controlada per les federacions -cas de l’ACB-. Mentre continua el debat, fonts ben informades expliquen a RAC1 que “el calendari 2017/18 d’Eurolliga està dissenyat en les seves dues versions, amb finestres i sense finestres”. Per si de cas. “El pitjor de tot és el greuge amb l’NBA”, reconeix aquesta mateixa font. O hi ha un gir copernicà, o la negativa de l’Eurolliga serà un fet en els propers dies.

Les cartes les va ensenyar el seleccionador espanyol, Sergio Scariolo aquest dimarts passat. “En aquestes finestres no hi pot haver-hi cap jugador NBA, fins que no hi hagi una manifestació contrària”, va dir el tècnic italià. “Tots els jugadors que no estiguin a l’NBA estan disponibles i poden ser convocats”, va afegir Scariolo. Ell només utilitza les eines de les que disposa, però sense adonar-se’n, Scariolo va fer públic el greuge de la FIBA vers l’Eurolliga. Per què?

Les conseqüències

La Federació Internacional s’erigeix com a màxima autoritat del bàsquet mundial i té la potestat de convocar a qui vulgui pels partits de seleccions. Una altra cosa és que, per conveniència, la FIBA no s’atreveixi o no vulgui convocar cap jugador NBA davant la negativa del Comissionat nordamericà Adam Silver.

Si les Federacions convoquen a jugadors NBA i no van amb les seves seleccions, la FIBA no té més remei que sancionar la Lliga Nordamericana. I fer-ho implica perdre un dels grans actius que té la FIBA i el Comitè Olímpic Internacional: la presència dels millors jugadors del món en els Jocs Olìmpics i Mundials, tal i com passava abans de Barcelona 1992. En canvi, si la FIBA no sanciona l’NBA, es desautoritza a sí mateixa i dóna lloc a que d’altres organismes tampoc responguin a la crida de les seleccions, com és el cas de l’Eurolliga.

El President de la FIBA, Horacio Muratore, amb el seu Secretari General i home fort de la organització, Patrick Baumann, en segon terme. El President de la FIBA, Horacio Muratore, amb el seu Secretari General i home fort de la organització, Patrick Baumann, en segon terme.

El problema vindrà si els clubs Eurolliga es neguen finalment a cedir els seus jugadors la temporada vinent amb les finestres. Els clubs més importantes del continent estan farcits d’internacionals -al Barça n’hi ha 10-. La direcció que ha pres el debat intern i la forta inversió que va fer en el seu dia IMG per explotar commercialment l’Eurolliga són elements que conviden a pensar que Bertomeu es plantarà. Perquè aquesta bomba de rellotgeria esclati només falta denunciar-ho públicament. I això ha d’estar al caure. No sabem si serà a la Final Four –que és d’aquí a 10 dies- o es dóna més marge per intentar una negociació in-extremis, però durant primera setmana de juliol s’ha de fer públic el calendari de l’Eurolliga i de l’Eurocup de la temporada 2017/18.

La FIBA no sembla disposada a fer-se enrera amb aquesta qüestió, el pla de classificació pel Mundial de la Xina del 2019 és molt i molt ambiciós i ja està venent els drets televisius. Sense anar més lluny, aquest mes d’abril ha anunciat la venda a l’Estat Espanyol dels seus drets -finestres incloses- a Mediaset, comptant que els millors jugadors fora de l’NBA hi van. Però l’Eurolliga també té raons molt sòlides -l’acord d’explotació comercial amb IMG- per denegar als jugadors marxar amb les seleccions durant la temporada hivernal i jugar una segona temporada de 30 partits de lliga regular, ja de per sí llarguíssima. Tot plegat és molt fàcil que desemboqui en una ferotge batalla judicial, d’efectes del tot imprevisibles abans no es resolgui.

El gran interrogant és: què faran els jugadors si els convoquen amb un partit de la selecció espanyola i aquell mateix dia hi ha partit d’Eurolliga? En aquest sentit, la Ley del Deporte és molt clara: “és obligatori assistir a les convocatòries de seleccions per participar en competicions de caràcter internacional”. El què passarà ningú ho sap.