la profunda imbecilitat de maltractar als nostres nens més capacitats

Resultat d'imatges de niños altas capacidades discriminacionL’assetjament escolar, entès com a agressions físiques o verbals continuades per part d’un grup d’estudiants a un company, no és una situació atípica en els menors amb altes capacitats. Segons un estudi, el 46% dels nens superdotats n’ha patit en algun moment de la seva trajectòria educativa.

L’associació No a l’Assetjament Escolar ( NACE) va passar una enquesta a 400 pares catalans amb fills amb altes capacitats agrupats en l’associació Fanjac. Van respondre 242 famílies, la meitat de les quals van admetre que els seus fills havien patit bullying, i el 20% durant el curs que acaba de finalitzar. La majoria dels casos es concentren a l’ESO (30%), seguit de l’etapa primària (20%) i de batxillerat o cicles (14 %). “De les dades, que no són extrapolables a tota la població, en deduïm que l’assetjament en aquest tipus de nens no és un tema puntual, sinó que està més estès del que es creu”, assegura el psicòleg Josep Soler, autor de l’estudi, i que reclama a l’administració una investigació més detallada. Un terç de les famílies va informar que el maltractament havia causat símptomes de depressió i estrès als seus fills. I en el 9% s’hi van identificar pensaments suïcides.

En general les agressions més comunes són verbals, fetes mitjançant malnoms, rumors, ocultació o maltractament d’objectes personals, marginació o evitació. “L’assetjament es dona en alumnes que el grup observa com a ­diferents –indica el psicòleg–, i els nens amb altes capacitats mostren interessos clars des de petits”.

Per l’autor de l’informe, aquests alumnes tenen menys suport que la resta perquè no criden l’atenció als docents com els que presenten necessitats especials per trastorns d’aprenentatge o de conducta. En cas de burla, poden passar més desaper­cebuts si el centre no disposa de programes de prevenció del ­maltractament escolar. Soler ­denuncia que moltes escoles encara no tenen prou informació sobre com identificar i tractar l’assetjament. “Hi ha moltes escoles que en minimitzen la gravetat”, afirma. En aquest sentit, un terç de les famílies està poc o gens satisfeta amb l’atenció rebuda pels centres escolars. “A més, tot i que s’ha evolucionat en l’última dècada, la superdotació o altes capacitats estan infradiagnosticades”, afirma. Les asso­ciacions es queixen de les ne­gatives dels centres a acceptar diagnòstics i atendre adequadament els alumnes.

Els especialistes consideren que un 17% dels nens tenen ­capacitats cognitives molt per sobre del que és normal per a la seva edat.

22-VI-17, lavanguardia