BARCELONA RADICAL
radicalparty

el sistema electoral fa que Macron arrassi amb el 15’3% del vot del cens

En la primera volta de les legislatives celebrades diumenge, el moviment de Macron ( REM) va rebre 6,4 milions de vots, sobre un cens de 45 milions; és a dir, el 15,3% del vot del cens. No hi va haver progrés sinó retrocés: en la primera volta de les presiden­cials, el 23 d’abril, Macron va obtenir més de dos milions més de vots que diumenge. I amb aquesta tercera part de la meitat del vot, gràcies a l’enorme abstenció (51%) i al sistema majoritari, rebrà diumenge que ve al voltant del 80% dels escons de l’ Assemblea Nacional. La conclusió és evident: la pròxima assemblea no reflectirà la realitat del país. Però, és Macron el culpable?

Ni nés culpable, ni és una cosa nova. El 1993 i el 2002, sense anar més lluny, la majoria va ser igual d’aclaparadora. Quan François Hollande va guanyar el 2012,
a més d’una sòlida majoria a l’ Assem­blea, tenia majoria al Senat, a les regions i als municipis. Més que Macron. La diferència és l’absència, o l’extrema debilitat, de l’oposició que s’entreveu.

El Partit Socialista ha confirmat la seva evaporació amb el pitjor resultat de la seva història i sense líders capaços de resoldre el tort. Els milions de vots del Front Nacional es traduiran potser en dos o tres escons i cal veure si l’esquerra ( França Insub­misa) aconsegueix formar un petit grup parlamentari.

El president francès, Emmanuel Macron, ahir a les portes del palau de l'Elisi El president francès, Emmanuel Macron, ahir a les portes del palau de l'Elisi (AFP)

El responsable de tot això és el sistema electoral francès, concebut el 1958 per a un home excepcional, el general De Gaulle, en una època excepcional. El que passa ara és tan manifestament injust que el mateix Macron ho vol reformar introduint en el ­sistema “una dosi de proporcionalitat”. Però aquesta reforma no és prioritària; no s’emprendrà fins al 2018.

Als més de 400 diputats (sobre un total de 577) pronosticats per al macronisme a la final de diumenge vinent, cal sumar-hi el centenar de diputats atribuïts al partit conservador Els Republicans, molts dels quals donaran suport amb el seu vot a les polí­tiques de retallades de Macron.

A més dels exmembres d’a­quest partit que avui són ministres de Macron (l’economia està a les seves mans i el primer ministre també ve d’allà) hi ha tota una sèrie de diputats d’Els Re­publicans que han estat comprats pel macronisme, pel procediment de no oposar-los candidats de REM a la seva circumscripció.

“Som bastants els que pensem que no es pot estar en una opo­sició sistemàtica al Govern”, diu Franck Riester, un d’ells.

El fenomen també es dona al Partit Socialista, l’ex-primer ministre Manuel Valls i l’exministra de Sanitat Marisol Touraine s’han beneficiat del mateix tracte i s’han classificat per a la segona volta, però si el PS ja és un ca­dàver, Els Republicans encara conserven pes. Encara que també han registrat el seu pitjor resultat en la V República i no tinguin un líder potent de futur que els tregui de la crisi, la polèmica que els divideix davant Macron –oposició frontal o constructiva– pot debilitar-los encara més.

“Hi ha un perill de partit únic”, clama la presidenta conserva­dora d’ Île-de- France, Valérie Pecrese. “Les fractures de la societat no han desaparegut ni s’han esborrat”, adverteix el líder del partit, François Baroin.

Aquestes declaracions no impressionen el Govern: “Malgrat l’abstenció hi ha hagut un suport al president”, diu el primer ministre, Édouard Philippe.

, París. Corresponsal

13/06/2017 - lavanguardia