Aquest dimecres, el Parlament de Turquia ha aprovat un projecte de llei que permetrà a Erdogan desplegar més tropes a la seva base militar de Qatar, informa el diari ‘Hurriyet Daily News‘.
Ankara va crear aquesta base com a part d’un acord signat amb Doha l’any 2014 i, com explica Al Jazeera, és la primera estructura d’aquest tipus a l’Orient Mitjà. El llavors primer ministre de Turquia, Ahmet Davutoglu, va visitar la base l’any passat, quan ja havia estacionat 150 soldats.
Hores abans, les autoritats turques han declarat la seva intenció d’accelerar el desplegament d’efectius militars i proporcionar aliments i subministraments d’aigua per ajudar a Doha a superar l’aïllament que li podria provocar la crisi diplomàtica que pateix.
El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, ja va declarar que aïllar Qatar no resoldria cap problema i que Ankara faria tot el possible per ajudar a posar fi a la crisi a la regió.
Turquia i Qatar gaudeixen de relacions amistoses i van donar suport als Germans Musulmans a Egipte, un partit polític prohibit tant per l’Aràbia Saudita com pels Emirats Àrabs Units. Ankara i Doha també han donat suport als “rebels” que lluiten per enderrocar el president de Síria, Bashar al Assad.
El passat 5 i 6 de juny Aràbia Saudita i vuit països de l’Orient Mitjà i l’oceà Índic van trencar relacions diplomàtiques amb Doha, acusant-la de donar suport i finançament a organitzacions terroristes. Argumentació risible considerant la implicació de tots els agents regionals i internacionals en la creació dels grups terroristes.
La picabaralla és la pitjor des de la formació del Consell de Cooperació del Golf l’any 1981. Curiosament les pàgines web de l’organització no són actualment accessibles. De fet, l’assumpte és tan seriós que alguns comentaristes locals parlen ja de funestos escenaris.
Així, el sultà Sooud A-Qassemi, un prestigiós comentarista dels Emirats Àrabs Units i veu autoritzada durant la Primavera Àrab iniciada a Tunísia el 2010, tuitejava la següent frase en el seu compte personal:
“En el pitjor dels casos (i no ho desitjo ni espero que passi), això pot escalar en un enfrontament militar”, el que no significaria necessàriament una guerra convencional, però sí un estat de màxima alerta increïble entre països els governants són parents llunyans.
Al nostre entendre malgrat la tensió, els nord-americans no tenen interès en un conflicte militar, els Estats Units té bases navals a Qatar i Bahrain, i bases aèries a Kuwait. La presència militar dels Estats Units és gran. En conseqüència, no hi ha interès per part nord-americana de cap confrontació armada amb Qatar, un altre compte serà el conflicte econòmic que està per desencadenar-se entre els productors de petroli (Aràbia Saudita) i els de gas (Qatar), al mateix temps que el conflicte per l’hegemonia regional entre Aràbia Saudita i Iran.