BARCELONA RADICAL
radicalparty

qui saboteja l’energia eòlica a Espanya?

L’illa que neix del ventL’anhel d’aconseguir energia barata, neta i abundant a Europa és una mica més a prop. Tres operadors del sistema elèctric – Tennet a Holanda, Tennet a Alemanya i Energinet de Dinamarca– han presentat a la Comissió Europea un pla per desenvolupar un gran sistema de transport d’electricitat d’origen eòlic amb base al mar de Nord. El projecte estrella és la construcció d’una o diverses illes artificials (envoltades de parcs eòlics) que actuaran com un gran node de connexió per distribuir l’electricitat neta als països riberencs del mar del Nord. Amb un cost d’uns 1.270 milions d’euros, podria ser una realitat entre el 2030 i el 2050.

Tennet va donar a conèixer el seu pla el juny del 2016 i fa uns dies va proporcionar més detalls. L’illa estaria situada gairebé al centre del mar del Nord, a uns 100 quilòmetres de les costes britàniques, just a l’altura del banc de sorra (el denominat Dogger Bank), on la profunditat de les aigües és d’entre 15 i 36 metres. Cada una de les illes podria facilitar la connexió de 30.000 MW eòlics (un terç més que la potència eòlica instal·lada a Espanya a finals del 2016).

El que persegueixen els promotors és aprofitar més bé els recursos eòlics de mar del Nord, i per això el pla que han dissenyat és compatible amb els parcs previstos en aquesta zona, que té recursos eòlics abundants i un règim de vents excel·lent.

En aquesta iniciativa destaquen diversos aspectes. En primer lloc, es presenta com una manera ambiciosa de complir l’ acord de París contra el canvi climàtic (2015), i en segon, busca consolidar de forma definitiva l’energia eòlica marina, que ja ha assolit la plena maduresa al mar del Nord. Alemanya, per exemple, confia en aquesta font neta per complir el seu pla per culminar el tancament de les nuclears d’aquí a cinc anys.

L’illa artificial, de tot just 6,5 km2, aportaria nombrosos avantatges. El nou enclavament guanyat al mar disposarà d’una infraestructura àmplia ( molls, aeroport, magatzems...) i permetria abaratir el cost de la logística que requereix la construcció dels parcs eòlics marins (hi haurà allotjaments, equips, acoblaments) i facilitar les tasques de manteniment i reparació dels aerogeneradors. L’escassa profunditat del mar al banc Dogger és un altre gran avantatge.

Llançant la proposta, coneguda com North Sea Wind Power Hub, els promotors volen captar nous socis, especialment operadors de xarxa i empreses d’infraestructures, amb els quals mantenen converses, per ampliar el consorci.

Ara les empreses faran els seus estudis per apuntalar la viabilitat del pla. “És molt aviat per concretar una data d’inici de les obres; és un projecte a llarg termini, però hem de començar els preparatius i això és el que estem abordant”, expliquen fonts de l’empresa Ennet a Holanda, que esperen rebre suport per veure completat el seu projecte el 2050. “Ara, als governs els toca assegurar una política estable que permeti al mercat fer la seva feina”, afegeixen. La premissa de partida és que fer aquest gran salt per fomentar l’ener-
gia neta “exigeix la cooperació europea” i posar unes bases fermes, ja que “la reducció de costos d’avui determinarà la potènciafutura de l’energia eòlica marina”.

I quines raons hi ha per fer-la, aquesta illa? Primera raó. La creació d’aquest gran node permet aprofitar grans quantitats d’electricitat d’origen eòlic marí que es poden transportar a terra ferma. No n’hi ha prou amb les àrees marines per obtenir energia eòlica a prop de la costa al mar del Nord, i els nous molins de vent mar endins encariran els costos. Cal tenir en compte que cada parc eòlic es connecta a la costa, per la qual cosa reunir aquestes connexions en feixos abarateix els costos.

Segona raó. El transport de l’electricitat des dels molins de vent situats lluny de la costa es fa ara en corrent altern, cosa que comporta grans pèrdues d’energia quan es porta a la xarxa terrestre. Això canviarà. El corrent altern generat als parcs eòlics (que envoltaran l’illa artificial) es convertirà en fluid continu a les estacions transformadores de l’illa, per poder ser transmés als països riberencs. Dit d’una altra manera, una instal·lació que abans era lluny de la costa ara es converteix en una instal·lació a prop de la costa. Per això el costos es redueixen.

Tercera raó. La utilització actual d’una connexió entre un aerogenerador i el continent és del voltant del 40% de la seva plena potencialitat. Això passa perquè no sempre hi ha vent (i no sempre és igual de fort) i perquè, a més, les turbines dels molins també es paren de vegades (per a manteniment, reparació). Amb aquestes connexions, els parcs eòlics augmentaran l’eficiència de la connexió amb el continent fins al 100%.

En paral·lel, l’illa o les illes artificials apareixeran com a interconnectors, és a dir, ja no només s’enviarà electricitat al continent, sinó que també s’afavorirà un comerç d’energia entre els països connectats. L’illa actuarà com una aranya al mar del Nord que uneix els parcs marins i les connexions internacionals. “Aquestes interconnexions són importants per equilibrar l’oferta i demanda al nord i el centre d’Europa, on ara la producció eòlica és variable. A més, a llarg termini permetrien a Noruega donar sortida a la seva important producció hidroelèctrica”, valora Jaume Morrón, gerent d’EolicCat, la patronal del sector a Catalunya, que segueix molt de prop aquesta iniciativa.

“La gran virtut d’aquest projecte és que abaratirà el cost de l’energia. Això ha de ser una lliçó per a Espanya, on el preu de l’electricitat és molt car, sobretot per la gran dependència dels combustibles fòssils”, diu Javier García Breva, expert en política energètica, que va ser director de l’ Institut per a la Diversificació i Estalvi d’Energia. “Si Espanya tingués més energia renovable, la llum seria més barata”, sentència.

La illa del vent té una clara vocació europea i encaixa en els plans comunitaris per impulsar les energies renovables. Europa ha assumit el compromís d’aconseguir una reducció de les emissions de gasos hivernacle del 40% el 2030 respecte del 1990. És un pas necessari per continuar un camí la meta del qual, a llarg termini, és que les emissions de gasos (combustibles fòssils) disminueixin entre el 80% i el 95% al 2050, per evitar increments perillosos de la temperatura del planeta.

Situar el mar del Nord com a centre de distribució d’energia i com a referent de la transició energètica té un gran valor simbòlic. Predisposa que sis països
riberencs ( el Regne Unit, Holanda, Alemanya, Bèlgica, Dinamarca i Noruega) renunciïn d’alguna manera a les seves fronteres na-cionals i acceptin que els electrons generats en alta mar poden ser aprofitats pels seus respectius països.

8-V-17, A. Cerrillo, lavanguardia